Les entitats del tercer sector parlen majoritàriament en català internament i inicien les comunicacions amb l'usuari en aquesta llengua, però facilitar la comprensió de l'usuari acaba fent que canviïn al castellà o a altres llengües. Així es desprèn de l'informe d’Usos lingüístics en el tercer sector, presentat pel CIEMEN i elaborat per la investigadora Farida Boudichat. Aporta una aproximació a les pràctiques lingüístiques de les entitats socials de Catalunya i als reptes que planteja la gestió de la diversitat lingüística en un context social cada vegada més plural. I, per fer-ho, aborda l'ús del català al tercer sector des de diferents punts de vista, determinant-ne les febleses i els punts més forts -tot i que sempre hi ha marge de millora.
La llengua és un element troncal a l'hora d'atendre les persones en situació de vulnerabilitat, sigui la que sigui. Tenint en compte aquesta premissa, el 60% de les entitats manté el criteri d’iniciar habitualment l’atenció en català, mentre que un 20% ho fa en castellà i l'altre 20% aplica estratègies flexibles. Davant la manca de comprensió, el 60% de les organitzacions segueixen en la línia si hi ha un mínim d’entesa. En canvi, un 20% canvia al castellà per garantir la fluïdesa i l’eficiència assistencial. És a dir, el factor determinant en la gestió lingüística és l'interlocutor per tal de prioritzar l'entesa.
Un altre eix principal és la formació lingüística dels professionals, ja que les diferents entitats consultades constaten que és un dels aspectes en què hi ha més mancances. La radiografia dibuixada pel CIEMEN mostra que la major part de les entitats indica que el seu personal no ha rebut cap formació en gestió lingüística. Una proporció addicional manifesta haver-ne rebut de manera puntual. Emergeix la petició de disposar de pautes pràctiques que permetin integrar la llengua en situacions en què la persona no el domina. Aquest apartat posa de manifest un sector compromès amb la seva funció social, però insuficientment dotat en termes formatius.
El català predomina en la comunicació interna
Aproximadament tres quartes parts de les entitats afirmen que el seu funcionament intern -com correus o reunions, entre d'altres- es desenvolupa majoritàriament en català. Per contra, una cinquena part de les organitzacions funciona preferentment en castellà. D'acord amb l'estudi, s'observa un equilibri entre ambdues llengües pel que fa a l'existència de protocols o criteris lingüístics. Així doncs, l'ús de la llengua respon més a inèrcies i dinàmiques organitzatives que a polítiques formalment establertes.
De la mateixa manera que el català és llengua d'ús, també és llengua vehicular en l'àmbit normatiu. Ara bé, la majoria de les organitzacions declara desconèixer aquest marc normatiu. Aquest desconeixement, segons apunten els autors de l'informe, indica un dèficit estructural en la difusió i l’apropiació de les polítiques públiques de gestió lingüística. Aquesta situació es veu reforçada per una percepció d’escassa implicació institucional en l’acompanyament lingüístic, ja que la major part de les entitats afirma no rebre cap mena d’orientació específica per part de l’administració pública. De fet, només una minoria del sector assegura disposar de pautes regulars o d’un suport estable en aquest àmbit.
El català, llengua de present i futur
L'informe mostra que el català és llengua de present i futur. De fet, l'afirmació més compartida és que el català ofereix oportunitats socials i laborals. També presenten puntuacions altes les que indiquen que la llengua facilita la inclusió social a Catalunya. En canvi, la postura amb menor grau d'entesa és que el català hauria de ser sempre la que primer s’utilitza en l’acollida. Per tant, es pot apreciar un alt valor social del català, però s'adopta una actitud més prudent respecte a la seva aplicació estricta en la pràctica diària. De fet, des del CIEMEN es mostren prudents a l'hora de determinar si les organitzacions del tercer sector aposten a futur per més presència del català tot i comprendre'n el seu potencial
La membre de la Junta del CIEMEN, Omaira Beltrán, ha explicat que aquest estudi neix amb la voluntat de “generar coneixement útil”. La mostra d’entitats reflecteix la realitat demogràfica i migratòria de Catalunya: Barcelona concentra el 40% de les organitzacions i Olot el 20%, mentre que la resta de les organitzacions es distribueixen de forma dispersa entre diverses localitats. Més enllà del territori, l’estudi destaca per la diversitat funcional de les agrupacions col·laboradores i l’heterogeneïtat dels serveis que desenvolupen.
