Bacallà, ambaixada, gos, barjaula o tartana són paraules catalanes amb origen occità, mostres del nostre lèxic d'una relació entre dos pobles veïns i amb lluites i cultures germanes. Una història compartida des de l'època medieval, amb trobadors catalans com Berenguer de Palol, que escrivien en provençal, i soldats catalans que van combatre contra francesos i croats en terres de l'Alta Garona al segle XIII, a Muret, on va perdre la vida Pere el Catòlic (pare de Jaume Primer).
Fets, mots i poemes són testimonis d'un vincle que continua viu, malgrat els entrebancs, les batalles perdudes i les fronteres imposades. Això és, precisament, el que reivindicarà el 2 d'agost el Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), una associació cultural que treballa per a fer conèixer les arrels comunes d’occitans i catalans: llengua, cultura i història.
Des de fa 39 anys, el primer cap de setmana d'agost, el CAOC organitza la Pujada al Port de Salau, un port de muntanya que uneix la comarca del Pallars Sobirà amb Coserans, Occitània. A cada pujada, catalans i occitans caminen per la seva banda de muntanya, des d'Esterri d'Àneu i Salau respectivament, i es troben dalt, al Port, on s'alcen les banderes de les dues nacions i comparteixen una jornada de reivindicació i cultura popular.
- Balls a la Pujada al Port de Salau
- CAOC
La festa comença a les 12 del migdia i es farà un parlament a favor de les llengües pròpies, en català i occità, que va seguit d'un intercanvi de regals: els catalans porten vins i els occitans formatges. Més enllà de la vessant gastronòmica, també pugen músics dels dos costats que toquen cançons tradicionals durant tot l'encontre. "Malgrat la llarga caminada, la gent arriba amb energia balla moltíssim, xerra i fa amistats", explica la presidenta del CAOC, Esther Lucea. Entre els assistents es parla català i occità, dues llengües tan properes que els assistents no tenen problema per comprendre's mútuament. "Molts dels habituals a la pujada, a més, coneixen la llengua de l'altre perquè l'han estudiat i volen posar-la en pràctica", afirmen.
L'acte s'emmarca en el paisatge espectacular del parc natural de l'Alt Pirineu, en l'espai d'una ruta que havia servit a molts republicans per fugir de la repressió franquista. "Alguns dels occitans són fills d'exiliats que venen cada any", diuen des del CAOC.
Tot plegat, segons Lucea, fa que l'esperit de festa sigui "difícil d'explicar amb paraules" i que la gent que hi va vulgui repetir a cada edició. Enguany la Pujada al Port de Salau arriba amb una significació especial i l'homenatge a Enric Garriga Trullols, membre fundador del CAOC, enginyer químic i activista sobiranista, que va reivindicar la independència dels Països Catalans i va treballar per establir lligams amb Occitània. "Volem reivindicar la seva tasca per connectar l'occitanisme i el catalanisme, dos pobles que tenim molt per aprendre l'un de l'altre", assegura la presidenta del CAOC.
L'Occitània que resisteix
Des del Cercle d'Agermanament desmenteixen el tòpic "que l'occità s'ha perdut" i remarquen que hi ha noves generacions "molt militants" que s'abanderen de la llengua malgrat les traves de l'estat francès. "La llengua està perseguida, no directament, però totes les iniciatives per aturar-ne el retrocés pateixen traves i entrebancs", expliquen. Aquest és un fet que no passa a Catalunya amb l'Aranès, dialecte de l'Occità, que forma part del currículum en escoles i instituts. "La situació a Occitània és molt més complexa i desigual, normalment l'occità s'ensenya en calandretes, unes escoles associatives que depenen d'organitzacions ciutadanes i que no són a cada poble", explica Lucea.
L'ensenyament desigual de la llengua pròpia i "l'acomplexament" d'alguns parlants ha propiciat que l'ús social de l'occità sigui petit o inexistent en alguns contextos, però pervisqui encara en llocs i locals concrets, en família o entre alguns cercles d'occitanoparlants. "Es pessimistes diuen que els occitans venen del futur per explicar què ens pot passar als catalans", afirma la presidenta del CAOC. Un dels símptomes comuns entre les dues llengües és passar ràpidament a l'idioma dominant, francès o castellà, quan no es coneix l'interlocutor o bé quan es té un mínim indici que no ens pot comprendre, sigui per l'aspecte o per altres prejudicis.
- Músics a la Pujada al Port de Salau
- CAOC
Tot i les dificultats, des del CAOC asseguren que cada vegada hi ha més persones que decideixen recuperar l'occità després d'anys sense parlar-lo o d'haver-lo deixat de banda. "Moltes persones deixen de fer-la servir perquè no els serveix de res i només la tenen dins del cap", explica Lucea. Malgrat aquest retrocés en l'ús quotidià, l'entitat destaca que continua existint un teixit d'occitanistes compromesos que mantenen viva la llengua i la cultura. "No es rendeixen" i participen activament en les principals celebracions nacionals, que combinen concerts, artesania i molts grups de música occitana.
L'entitat, que agrupa tant socis occitans com catalans, treballa també amb la mirada posada el dia de demà. Entre els seus objectius hi ha recuperar la delegació occitana del CAOC, desapareguda fa anys. "Són iniciatives complicades perquè han de fundar la mateixa associació a l'estat francès i buscar socis allà. De tota manera, hi ha esperança quan veus que encara hi ha joves que reivindiquen la identitat i la llengua occitana i et fan creure que hi ha futur", conclouen.
- Participants a la 38a pujada al port de Salau, que connecta Catalunya i Occitània
- CAOC
