L'eclipsi solar total del pròxim 12 d'agost serà un d'aquells fenòmens astronòmics que marcaran a tota una generació. A Catalunya no se'n veu cap des del 1905 i no se'n tornarà a veure un d’igual fins al 2180, fet que ho converteix en una oportunitat única que causa una expectació inèdita. Pocs ho viuran amb tanta intensitat com en Joan Anton Català (Tarragona, 1961), astrofísic, astrònom i un dels divulgadors científics més reconeguts del país. Assessor de l'Ajuntament de Tarragona, des d’on organitza els actes vinculats a l'eclipsi, també serà una de les veus encarregades d'explicar-lo en directe per Catalunya Ràdio i TV3 des de les Terres de l'Ebre. "M'ho estic passant superbé, com mai m'ho havia passat, tinc l'adrenalina al màxim", confessa.

La fascinació de Català per l'univers, però, ve de molt abans. De petit devorava les pàgines de les enciclopèdies buscant-hi qualsevol referència científica i, amb només nou anys, es va construir el seu primer telescopi amb un tub de cartó i un mirall de maquillatge. "Quan vaig entendre que allò que fa pampallugues al cel són estels, que poden tenir planetes i que, per tant, hi pot haver vida, em va captivar", recorda emocionat. En aquesta conversa amb Nació, reflexiona sobre la transcendència d'un eclipsi històric com el que viurem dimecres vinent i sobre la passió que ha convertit en professió i vocació divulgativa, una mirada que també plasma al llibre L’eclipsi del segle (Cossetània). 

Pels despistats que encara no saben què passarà el pròxim 12 d’agost, què els diria que veuran?
Un espectacle de la natura al cel, una alineació còsmica literal, entre el Sol, la Lluna i la Terra. La Lluna s'interposarà entre nosaltres i el Sol, i ara et diré una cosa molt poètica, però que és literal; ens trobarem directament sota l'ombra de la Lluna. La Lluna projectarà la seva ombra amb un con petit, i aquest con caurà al sud de Catalunya, al nord del País Valencià i a les illes. Un espectacle únic. Això a Catalunya no passava des del 1905 i no tornarà a passar fins al 2180, de manera que no hi serà ningú dels que estem vius ara. Per tant, és un espectacle formidable i, a més, molt impactant i emocionant.

Hem de tenir en compte que cada any hi ha entre dos i cinc eclipsis arreu del món, però són molt difícils de veure perquè el recorregut de l'ombra de la Lluna és molt estret, d'uns centenars de quilòmetres. Com que el planeta és molt gran i està cobert d'oceans, ho dificulta, però tenim dos precedents al segle XXI de dos eclipsis totals en zones molt poblades, fet que es converteixen en fenòmens de masses. Parlem dels dos dels Estats Units, del 2017 i del 2024. I això és el que pot passar enguany amb aquest, perquè torna a ser un eclipsi solar total en una zona molt poblada com és Espanya, el segon destí turístic del món, a ple d'agost. Aquest és el còctel que ens ve a sobre.

N’ha vist algun d’aquests dos darrers dels Estats Units?
Sí, el del 2017, l’únic eclipsi solar total que he vist. És molt impactant, és molt difícil d'explicar amb paraules, però bàsicament arriba la foscor de sobte, es fa de nit, surten estels al cel, baixa la temperatura i s’aixeca una mica de vent. Veurem Venus molt brillant. La natura respon, te n’adones com els ocells deixen de cantar i de volar. Qui tingui o estigui a prop de gallines veurà com s'amaguen, i qui tingui galls veurà com canten quan acabi l'eclipsi i el sol es torni a destapar. Les persones ens tornem boges, amb llàgrimes els ulls, és molt impactant.

Observant el cel, és l’espectacle més emocionant que ha vist mai?
Com un eclipsi de sol total no hi ha res, perquè és una visió que no s’oblida. Per això, és tan important saber què vas a veure, perquè si vaig a una exposició, jo que no en sé d’art és probable que em perdi moltes coses. Necessitaré algú al costat que em relati i m'expliqui que tinc davant; el llibre que vaig escriure és el que intenta. L’eclipsi del segle és l'única guia que s'ha escrit en català. De manera que quan veus un eclipsi solar total, el que veus és el disc fosc de la Lluna i la corona solar a simple vista. Això és molt espectacular. Se'm posa la pell a gallina! 

Ho he explicat vegades, però encara avui m'emociono, perquè passen poc, però sobretot per l'impacte emocional que et genera. Et fan sentir connectat, que formes part d'alguna cosa més. Et sents molt petit, formant part de l'univers i connectat amb la resta de gent que està mirant-lo, perquè viuen les mateixes emocions que tu. Hi ha estudis del 2017 i del 2024 als Estats Units que demostren que dies després d'aquells eclipsis va augmentar la proporció de gent que es va apuntar a projectes socials, perquè et genera aquest sentiment de gratitud, de comunitat i de felicitat que no s’oblida mai.

Quina és la pregunta que més li han fet amb tot el temps que porta divulgant sobre l’eclipsi?
La pregunta que més es repeteix és: “El podré veure des del carrer no sé què, del poble no sé quin?”. Quan començo una conferència, aviso: "No em pregunteu per carrers o indrets concrets, perquè no us podré respondre" (Riu). No conec tots els pobles, ni tots els carrers, però, malgrat això, sempre ho pregunta algú. Després d’aquesta, la pregunta que més repeteix és si val la pena anar-lo a veure com a total o quedar-se com a parcial. I la resposta és que no, no és el mateix.

Tot i que el sol estigui tapat a Barcelona o al nord de Catalunya en un 99%, no té res a veure. El dia no es fa de nit, baixa la il·luminació, però no es produeixen tots aquells efectes que us he explicat. A més, en un eclipsi solar parcial, en cap moment podem deixar d'emprar les ulleres. A Barcelona, no ens les podrem treure en cap moment perquè no arribarà a ser total. A la zona de la totalitat, ens les podrem treure efímerament mentre duri la totalitat, que serà entre uns 30 segons, un minut, i un minut i uns quants segons.

Concreti’ns les hores exactes que el podrem veure.
A Catalunya, a les 19.35 h és quan el disc de la Lluna començarà a mossegar el disc del Sol. Això anirà progressant lentament fins a les 20.29 h, dos minuts més a les Illes, arribarà a la totalitat on sigui total. On no sigui total, arriba el moment de màxima cobertura i això durarà molt poca estona. Per exemple, a Lleida 30, segons; i, a Tarragona, 1 minut i 1 segon. On més durarà és entre Amposta i Castelló de la Plana, 1 minut i 37 segons, i també a Palma. És un eclipsi relativament curt.

A partir d'aquell moment, el disc de la Lluna es mourà i començarà a destapar novament el Sol. Aquí començarà la segona part de la parcialitat, però que només podrem veure’n un bocinet petit, perquè el Sol anirà molt baix sobre l'horitzó oest i se'ns amagarà. Haurem d’escollir bé des d’on veure’l, perquè des de la rambla de Tarragona no es veurà amb els edificis i els arbres. S’haurà de veure des d’indrets que no hi hagi obstacles que tapin la visió de l'oest. La meva recomanació per qui ho vulgui veure bé és que, un cop escullis el municipi en qüestió, contactis amb l'Ajuntament pertinent i que et recomani els millors indrets.

Important; no ens deixem les ulleres homologades.
Sobretot, res de radiografies o de vidres fumats, i molta atenció als nens, que les utilitzin bé. Els pares haurem d'estar pendents que no se les treguin per mirar amunt. Normalment, no anem pel carrer mirant el sol, però aquest dia hi haurà milions de persones mirant el Sol. Hi ha gent que em pregunta: "I quan no hi ha un eclipsi?". Mai, de fet, encara és pitjor. Això només ho va fer Donald Trump en una fotografia que es va viralitzar mirant l'eclipsi del 2024 sense cap mena de protecció. No ho fem. Si les ulleres no estan homologades, podeu perdre la vista. Fem ús de les proteccions adequades i recomano mirar-lo a simple vista, sense fer ús d’instruments, perquè hi haurà qui els pugui mal emparar i, si el sol ja crea ferides a la retina irreversibles, imagina't fent ús d’uns prismàtics o d’un telescopi.

Tinc la impressió que molts se’l perdran per estar pendents de la story d’Instagram. No ho creu?
Totalment. Això és un espectacle visual, un regal de la natura per gaudir-lo a simple vista. No podem fer com quan anem als concerts, que els veiem a través del mòbil; no té cap mena de sentit. L'objectiu d'un ciutadà qualsevol no ha de ser aquest, una altra cosa són els astrofotògrafs o els fotoperiodistes que els toqui treballar. Un ciutadà el que ha de fer és gaudir-lo i la millor forma possible és a simple vista. A més, recordem que si es vol fer fotografies amb el mòbil, també necessita un filtre solar, el necessiten el fotògraf i el telèfon. Això s’explica perquè mentre estic intentant enfocar el sol amb el filtre col·locat, em mouré i el Sol em tocarà directament als ulls. El mòbil el podem utilitzar per fer fotografies de la gent, del paisatge, de l'ambient i de l'entorn, però deixem les fotografies pels qui realment els pertoca i estan especialitzats.

Existeix una possibilitat -que no vull dir gaire alt-, que és que l’eclipsi no es vegi per nuvolositat, pluja…
És una tirada de moneda, però els efectes els notarem igualment. La baixada de la il·luminació, també de la temperatura i els ocells deixaran de cantar i de volar de cop. Tot això ho notarem igual. Per evitar la frustració possible de no veure'l -perquè n'hi haurà-, com a antídot, els dic als municipis que mesos i setmanes abans fem activitats, conferències, jocs amb famílies, etc., de manera que quan acabi l'eclipsi, que serà efímer i ens preguntem què n’ha quedat, puguem respondre dient; ciència, divulgació, cultura, jocs, festa… Un record d’activitats que acompanyin l’experiència.

En l’àmbit científic, que ens han permès descobrir els eclipsis?
Els eclipsis han estat clau pel progrés de l'astronomia perquè són l'únic moment en què es pot observar directament la corona solar, la capa més externa del Sol. La seva observació ha permès estudiar les tempestes solars, responsables de fenòmens que poden afectar satèl·lits, comunicacions per ràdio o fins i tot xarxes elèctriques. Avui dia, els científics disposen de coronògrafs -instruments que bloquegen artificialment la llum del Sol per simular un eclipsi- i de telescopis espacials que permeten analitzar la corona durant hores. Tot i això, els eclipsis totals continuen sent una oportunitat única per obtenir dades d'una precisió difícil d'igualar i complementen les observacions que es fan de manera habitual.

Un dels episodis més transcendents de la història de la ciència també està lligat a un eclipsi. El del 1919 va servir per confirmar experimentalment una de les prediccions més revolucionàries de la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein: que la gravetat del Sol desvia la llum de les estrelles. L'observació va convertir Einstein en una figura de renom mundial i va suposar una de les primeres grans demostracions de la seva teoria.

També els eclipsis han estat envoltats de mites i llegendes des de l'antiguitat. Com conviu un científic amb aquesta dimensió més cultural i simbòlica?
Com a científic no tinc cap creença més enllà del que ens pot demostrar la ciència, ara bé, sí que em sembla molt interessant veure com, al llarg de la història, els eclipsis de sol han marcat moments clau i s'han interpretat gairebé sempre com a missatges de Déus enfadats, mals auguris o de presagis de desgràcies. És fàcil d'entendre: imagina't que, de cop i volta, en ple migdia es fa fosc. Per a una societat que no sabia què era un eclipsi, havia de ser una experiència absolutament colpidora.

Quan l'alcalde de Tarragona em va demanar que investigués si hi havia precedents d'eclipsis totals a l'època en què Tarraco era la capital de la Hispània romana, en vaig trobar dos. Un va tenir lloc l'any 146 abans de Crist al migdia, i va durar més de quatre minuts. Imagina't l'escena: la gent al mercat o passejant pels carrers i, de sobte, el Sol desapareix. És normal que totes les cultures hi busquessin una explicació sobrenatural. Durant segles, es va creure que anunciaven la mort d'un rei i, si aquest moria mesos o anys després, es deia que l'eclipsi ho havia predit. A la Xina, per exemple, es pensava que un drac s'anava empassant el Sol, mentre que a Mesopotàmia amagaven el rei i hi posaven un substitut per protegir-lo del mal auguri. Els eclipsis sempre han estat una poderosa font de mites i llegendes.

Per acabar, quins són els pròxims eclipsis que tindrem per anotar-los a l’agenda?
El 2 d'agost del 2027 n'hi haurà un altre de total que travessarà el sud de la península Ibèrica i el nord d'Àfrica. Serà especialment espectacular perquè tindrà lloc al migdia i, en alguns punts, la totalitat s'allargarà més de quatre minuts i mig, fins a arribar als cinc. Jo ja he reservat amb la família per anar a un poble petit de Cadis, perquè és el 2 d'agost al migdia i la probabilitat que hi hagi núvols és molt baixa. I encara en tindrem un altre al gener del 2028, que serà un eclipsi anular que entrarà pel sud de la península i serà visible també des de Catalunya. Tres eclipsis seguits en un mateix territori no tenen precedents.

Societat

Interactiu eclipsi | El dia es farà nit