Més de la meitat dels menors morts en ofegaments a Catalunya entre el 2019 i el 2023 eren de nacionalitat estrangera, tal com ho recull un estudi impulsat per l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) i l’Agència de Salut Pública de Catalunya publicat a la Revista Española de Medicina Legal. Els autors assenyalen que aquesta realitat s'ha d'interpretar com un "possible reflex" de desigualtats socials, econòmiques, educatives i d'accés als recursos de prevenció.
La recerca, que subratlla les desigualtats socials com la causa d'aquesta alta representació de menors estrangers, analitza 39 defuncions infantils per ofegament a Catalunya entre el 2019 i el 2023. De fet, els ofegaments de menors sense la nacionalitat espanyola es produeixen principalment en espais naturals d'accés gratuït, com platges, rius o altres aigües naturals; mentre que entre els menors de nacionalitat espanyola predominen els ofegaments en piscines.
La investigació, que es basa en els registres d’autòpsies de l'IMLCFC, ha analitzat les característiques dels ofegaments mortals de menors a Catalunya registrats entre el 2019 i el 2023, amb una mitjana de gairebé vuit casos anuals. Els autors conclouen que reduir els ofegaments infantils requereix una millora de l’actuació coordinada entre administracions, sistema sanitari, centres educatius i entitats comunitàries, amb una mirada que incorpori la prevenció, la seguretat i l’equitat social com a elements centrals.
La desigualtats en l'accés a entorns aquàtics segurs, un factor clau
La majoria de les víctimes eren nens (74,4%) i tenien una edat mitjana de 6,5 anys. D'altra banda, l'activitat aquàtica durant els mesos d'estiu continua concentrant el gruix dels casos. Ara bé, l'estudi constata diferències en els ofegaments i destaca que la majoria són víctimes de nacionalitat estrangera. A més a més, en aquests casos són més freqüents els casos en platges o paratges naturals, entorns que requereixen més coneixement del medi aquàtic, més supervisió i habilitats específiques de seguretat que en una piscina.
Els autors assenyalen que aquesta realitat no s’ha d’interpretar en termes d’origen o nacionalitat, sinó com un possible reflex de desigualtats socials, econòmiques, educatives i d’accés als recursos de prevenció. L’estudi també apunta que alguns infants i adolescents poden trobar barreres per accedir a programes d’aprenentatge de la natació o a activitats aquàtiques educatives, ja sigui per factors econòmics, culturals o per haver arribat al territori en edats en què aquestes oportunitats són menys accessibles.
Així, defensen que la prevenció dels ofegaments ha de combinar mesures ja contrastades: la supervisió constant dels infants, l'ensenyament de la natació, la millora de la seguretat de les piscines i la sensibilització de les famílies. Tanmateix, subratllen la necessitat de reforçar iniciatives que garanteixin la igualtat d’oportunitats en l’accés a activitats aquàtiques segures i a programes d’aprenentatge de la natació, especialment entre els col·lectius que poden trobar més obstacles per participar-hi. En aquest sentit, els professionals sanitaris, educatius i comunitaris podrien exercir un paper rellevant promovent hàbits segurs i identificant situacions de vulnerabilitat que requereixen un suport específic.
