La mort de dos germans bessons d'11 anys mentre es banyaven al riu Ter a la Devesa de Manlleu ha commocionat la població osonenca. No és una zona perillosa, no és profunda i no hi ha corrents d'aigua violents, però no està vigilada i els infants no sabien nedar, per la qual cosa els Mossos d'Esquadra treballen amb la hipòtesi d'un ofegament accidental.
Es tracta de les morts número 30 i 31 del 2026 a Catalunya, que en suma vint en el primer mes de la temporada de bany -entre el 15 de juny i el 15 de juliol-. Això és una mort cada 36 hores i les notícies funestes es repeteixen i porten cap a una pregunta ineludible: per què hi ha tants ofegaments a Catalunya?
Protecció Civil explica a Nació que, amb tres onades de calor en el primer tram de l'estiu, el nombre de banyistes ha augmentat de manera considerable en tots els espais aquàtics. Això dispara el risc d'accidents i, per tant, de mortalitat. Si bé, subratlla que les dades d'enguany són similars a les dels anys anteriors.
Concretament, a mitjan juliol, Catalunya suma dues morts menys que el 2025 i una més que el 2024. El canvi més important es va produir respecte el 2023, quan en aquesta època de l'any havien mort 21 persones. Els estius són notablement més càlids des del 2022 i, tot i que els canvis d'hàbits són graduals, els seus efectes ja es noten des de fa anys.
On s'ofega la gent a Catalunya?
Els set primers mesos de l'any, 17 persones han mort ofegades a la platja, 8 a la piscina i 6 en aigües interiors -rius, pantans i gorgs, principalment-. Destaca l'increment de defuncions a les piscines, que ja suposen un rècord fins al 18 de juliol des que Protecció Civil en té dades, el 2015. Les morts en aigües interiors també són superiors a l'habitual, només superades per les 7 del 2021. En tot cas, les platges continuen sent el principal lloc de risc pel que fa a ofegaments.
Qui s'ofega?
El perfil de víctima varia en funció de l'espai. A les platges, 10 de les 11 persones que s'han ofegat durant la campanya de bany són homes; a les piscines, cinc de les sis víctimes són dones. A les aigües interiors, en canvi, quatre dels sis ofegaments s'han produït amb menors d'edat o persones joves. Amb tot, Protecció Civil matisa que, més enllà dels perfils comuns, les casuístiques són molt variades.
Les morts es produeixen cada vegada més aviat
Les dades oficials de la Generalitat mostren que, tot i que les morts totals es mantenen estables des del 2021, després de la pandèmia de la Covid, els mesos de juny i juliol tenen cada vegada més pes en el nombre d'ofegaments durant l'estiu. Aquest fet concorda amb la tesi de Protecció Civil que l'avançament de les altes temperatures comporta l'increment de banyistes en aquestes setmanes inicials i, per tant, del risc d'accidents.
Si bé, tot i que les temporades de bany -que impliquen un increment d'efectius de socorrisme, l'adaptació dels espais i l'aplicació de protocols, entre altres- són cada cop més llargues i flexibles, sembla que l'adaptació no s'adequa al ritme del canvi climàtic. De fet, aquest 2026 han mort 11 persones abans de l'inici de la temporada: sis en platges, tres en aigües interiors i dues en piscines.
La tercera causa de mort accidental
Els ofegaments són la tercera causa de mort accidental a Catalunya. La classificació està encapçalada, a molta distància de la resta, per les caigudes accidentals, que afecten especialment la població gran i provoquen entre 1.000 i 1.200 morts anuals. Els accidents de trànsit, que centren múltiples campanyes i als que es dediquen importants recursos públics, són la segona causa amb una mitjana de 204 morts els últims cinc anys.
L'última campanya d'estiu, entre Sant Joan i la tornada a l'escola el setembre, Catalunya va sumar 36 víctimes mortals a les carreteres, mentre que 28 van morir ofegades durant la temporada de bany. Això no obstant, la conscienciació pel que fa als perills de l'aigua és molt menor i, per això, Protecció Civil ha impulsat la campanya de prevenció A l’aigua, fem equip.
