El cara a cara revoluciona les xarxes i els platós

Trend

«Feia molts anys, des de la compra de Twitter per part d'Elon Musk, que la plataforma de l'antic ocellet blau no vivia una comunió de centenars de milers de persones comentant un esdeveniment televisiu a la vegada»

Publicat el 20 de novembre de 2026 a les 11:47

El cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo no va sacsejar les xarxes socials: les va encendre. Feia molts anys, des de la compra de Twitter per part d'Elon Musk, que la plataforma de l'antic ocellet blau no vivia una comunió similar. Centenars de milers de persones escrivint piulades sobre el mateix tema, amb un mateix hashtag, generant una onada de reaccions continuada. Un record del 2023.

Com ho va ser el debat entre els dos principals candidats a les eleccions del 29-N. Televisivament, segur. En vuit edicions de Llenya al Foc no hem viscut una situació similar. Ni la viurem, amb permís del debat a quatre de la setmana que ve. Les reaccions digitals al cara a cara entre Sánchez i Feijóo no arribaran a tenir la transcendència de l'esdeveniment de campanya, però afegiran combustible a l'anàlisi. Segur. 

Rufián no decep: comentaris feridors i sentencia Sánchez

El candidat d'ERC a les eleccions del 29-N va dedicar-se a comentar el cara a cara com un usuari més de la plataforma X. Les seves piulades, sempre transgressores, van guanyar encara més rellevància. En especial quan es va proposar com el gran opinador sobre qui havia guanyat realment el debat entre els dos candidats. Primer va comentar la jugada, amb crítiques per a banda i banda. Després, com un àrbitre de boxa, ens va dir qui havia guanyat.

Jordi Basté regala alternatives: la 2Cat

El presentador i editor del programa més escoltat de la ràdio catalana va decidir dormir poc. Segur que els oients de les sis del matí ho han notat. Jordi Basté, sempre actiu en esdeveniments televisius (i esportius!) d'alta volada, no va decebre els seus seguidors amb els comentaris del cara a cara. La primera sentència va ser clara: "Estan repetint el cara a cara del 2023". Més tard, però, li va poder la ironia amb el "Trankimazin vs Red Bull". El màxim responsable d'El món a RAC1 va acabar recomanant a la gent que anés a veure l'entrevista a Tricicle al seu programa, Pla seqüència, que emetia La 2Cat. Com TV3, les úniques dues cadenes que no van retransmetre el cara a cara en directe.

Albiol es deixa anar: ara Feijóo és Michael Jordan

El candidat per Barcelona a les eleccions del 29-N ja ens ha regalat grans moments durant la campanya. En els darrers dies, ja amb els debats en marxa on ell mateix participa, també ha elevat el to. I com a espectador i comentarista del cara a cara, es va deixar endur per la gresca. Segons el seu criteri, Feijóo era Michael Jordan fent una esmaixada a la cara del seu rival. A l'alcalde de Badalona li agrada el bàsquet i havia jugat a les categories inferiors de la Penya.

El món de la televisió, descontent amb la realització

Una de les crítiques més esteses durant la nit va ser la de la realització televisiva del cara a cara. A càrrec de l'Acadèmia de la Televisió, les qüestions del plató, la il·luminació, la tria de la vestimenta... Tot tenia un regust a segle XX. Però fins i tot, el fet que fins a set cadenes de televisió estiguessin emetent de manera simultània l'esdeveniment polític no va agradar gens als més crítics. Com Juanlu De Paolis, conegut per haver dirigit Salvados de Jordi Évole durant una dècada i mitja. La comparació, una mica exagerada:

Pedrerol sí barreja esport i política a «El Chiringuito»

Mediaset va col·locar Cuatro com la gran referència informativa per a la cobertura del cara a cara entre Sánchez i Feijóo. Com ens hem de veure si Horizonte és el programa insígnia per a la corporació privada. La qüestió, però, no es va quedar aquí. El Chiringuito de Josep Pedrerol va decidir formar part de la festa del debat entre els dos principals candidats a les eleccions del 29-N. El presentador va obligar els seus tertulians a mullar-se sobre qui havia guanyat l'enfrontament polític. Si no li agradava la resposta o no li semblava correcta, hi havia escarni. Veiem que per primera vegada, l'esport i la política sí que es poden barrejar al plató de Pedrerol. Quines coses...

«Horizonte» treu tota l'artilleria

Quan parlàvem d'Horizonte, ens referíem al gran especial que el programa d'Iker Jiménez va realitzar des de les nou de la nit fins ben entrada la matinada per comentar el debat (i retransmetre'l). L'espai del prime time de Cuatro va decidir col·locar tota l'artilleria de tertulians a plató per tal de descarregar amb força cap a un costat. No cal ser Sherlock Holmes per entendre cap a quin. Tomás Gómez, qui va ser president del PSOE a la Comunitat de Madrid i ara megacrític amb Sánchez, ho tenia claríssim: al candidat del PSOE ja el podien empaquetar i enviar-lo a casa seva. Els precedents de la supervivència diuen el contrari. Ell, però, ho tenia claríssim, sota l'atenta mirada de Juan Soto Ivars, un altre estadista. Quines coses.

Irene Montero fa una crítica feminista i surt escaldada

La candidata de Podem a les eleccions del 29-N va fer una de les piulades més contundents per a l'anàlisi del cara a cara entre Sánchez i Feijóo. Montero va apuntar que, una vegada més, "dos homes debatien per la presidència". En la seva reflexió col·locava la llista de tots els anys què havia passat aquesta situació, amb aquesta frase: "Finalment hem tornat a...", amb la llista de tots els anys. Incloent-hi el 2026. Tan pervers és X ara mateix que no permet ni un lapsus. Ni un lapsus que no altera la reflexió original. Montero ja s'ha d'empassar una nota de la comunitat a X que li recorda que, "no podem tornar a 2026 perquè encara hi som". El dit, la Lluna, i tal.

Escull Next com la teva font preferida de Google