Sánchez explota el racisme... contra Vox?

Trend

«Ni quatre dies (literalment) de campanya electoral i la paciència de bona part de l'electorat ja és a punt de saltar pels aires»

Publicat el 16 de novembre de 2026 a les 17:51
Actualitzat el 16 de novembre de 2026 a les 17:53

Ni quatre dies (literalment) de campanya electoral i la paciència de bona part de l'electorat ja és a punt de saltar pels aires. El bombardeig constant de contingut sobre les propostes (bé, propostes, intencions, perquè propostes, com destacava aquest matí Ricard Ustrell a l'editorial de Catalunya Ràdio i Jordi Basté a El món a RAC1, la setmana passada n'hi va haver poques) arriba a tots els racons audiovisuals possibles.

Pedro Sánchez, que ha decidit col·locar un piset a La Séptima, va ser entrevistat al programa Fuera de Control d'Alba Carrillo i Marta Márquez. La cadena va explotar-ho sense miraments a les xarxes. Sabien el que feien. Qui potser no ho sabia gaire era el mateix candidat del PSOE a les eleccions del 29-N.

No havíem quedat entre tots que l'origen de les persones no era rellevant per a una crítica política? O en l'anàlisi de la delinqüència, del perfil de la societat o de les onades migratòries? Sánchez, molt còmode a les cadires i butaques de La Séptima, es va relaxar massa. I la dreta porta vint-i-quatre hores amb les dents esmolades i buscant carn per fer-hi una queixalada. Molts obliden que les xarxes no només es mouen pels continguts que es publiquen, sinó també per les reaccions a aquests continguts.

La genètica d'Abascal

El massatge estranyíssim que Sánchez va viure a La Séptima aquest cap de setmana segueix provocant moviments tectònics digitals aquest dilluns. En quin moment pots titllar algú de racista i després parlar dels "seus gens àrabs" perquè "se li veu a la cara"? Estar massa còmode en una entrevista pot embriagar un líder polític que, per ara, no ha trepitjat cap televisió, ràdio, mitjà de comunicació, pòdcast o programa que no fos de la mateixa corda. 

Carlos Herrera es converteix en Losantos per una estona

Carlos Herrera és una de les veus més imponents de la ràdio espanyola. El seu perfil conservador, lleugerament més moderat, l'ha dut a liderar el matí de la COPE sense cap mena de problemes durant molts anys. Ara, a més, rodejat de dos perfils més joves amb els que comparteix el programa: el seu fill, Alberto Herrera, i la seva mà dreta, més radicalitzada, Jorge Bustos. El presentador de 69 anys, tot un veterà de la comunicació, ja té màniga ampla per dir el que li roti. El problema és quan s'apropa més a les paraules de Federico Jiménez Losantos que d'un Carlos Alsina. Aquest dilluns, en la seva intervenció com a col·laborador del programa d'Ana Rosa a Telecinco (per cert, també hi va apareixent Losantos), ha decidit comparar Sánchez amb Nicolás Maduro, treure la carta d'un possible frau electoral i mantenir aquest discurs de possible topinada el 29-N. Fa feredat.

No ens agrada la IA o l'humor feridor fins que els fem servir nosaltres

Una de les argumentacions dels darrers temps de principals figures del PSOE és la de carregar contra l'ús de la intel·ligència artificial que fa servir el PP. És lícita la crítica. Els populars han utilitzat la imatge de diferents líders socialistes per crear vídeos per a la campanya del 29-N on ataquen el partit o al candidat. Quedes com un cavaller, negant la màxima de l'ús de la tecnologia en clau de shitposting. "No tot s'hi val", seria una mica l'essència de les queixes. Ara bé, és capbussar-se en les xarxes i els comptes del PSOE és tota una experiència, perquè aquestes crítiques queden una mica aigualides. Només cal veure les publicacions del cap de setmana, on els socialistes van decidir utilitzar la sèrie Family Guy per atacar Vox i els seus votants. No era IA, però la feien servir com una mateixa arma llancívola.

Eduardo Inda, enamorat de Pedro Sánchez

La relació de la ciutadania amb Eduardo Inda és complicada. Un home que apareix fins i tot a les tertúlies d'El Chiringuito de Josep Pedrerol, al programa Horizonte d'Iker Jiménez, amb Federico Jiménez Losantos, a Ana Rosa Quintana i qui sap si a les tertúlies de Radio Colifata, satura una mica l'espectador. Especialment si tens el perfil d'Inda: combatiu, estrident, de certa tendència ultraconservadora i lligat a totes les clavegueres possibles dels centres neuràlgics de poder de Madrid. Fa més d'una dècada que ens regala la seva opinió, més esquerpa i flexible que una serp, però en aquesta campanya ha decidit convertir-se en protagonista. El seu pseudomitjà, OkDiario, forma part de la trama del cas Koldo i Sánchez no deixa passar cap oportunitat per recordar-ho als seus possibles votants. Inda ha decidit seguir la campanya de l'amor del PSOE i ha publicat un vídeo a les xarxes socials on agraeix al candidat socialista tota la seva atenció. Per uns segons, semblava una reconciliació. El director del pseudomitjà, fins i tot, diu que Sánchez l'està fent "el periodista més popular del país". No sé que dir-te, Eduardo. Mira els comentaris. 

Bonus Track de La Séptima: Sánchez ens explica com es va enamorar (i segur que ens interessa a tots)

En un món marcat per la frivolitat audiovisual permanent, la naturalitat televisiva, radiofònica o digital es valora encara més. Que els candidats tinguin la capacitat de conversar amb els seus interlocutors de manera fluïda, sense semblar repetidors de proclames electorals, és un exercici que la ciutadania que es dedica a repassar els candidats pel 29-N ho agraeix. Ara bé, l'audiència sol ser més adulta del que creuen els productors o creadors de contingut en totes les finestres audiovisuals de les que tenim disponibles i no s'empassa del tot la naturalitat creada en un entorn propici. Que Feijóo se senti còmode a El Hormiguero no és cap novetat. Que Pedro Sánchez només necessités una margarita a la mà durant la seva conversa a La Séptima d'aquest cap de setmana, tampoc és cap sorpresa. Però que Alba Carrillo acabés preguntant sobre la seva relació amb Begoña Gómez com una adolescent pregunta al seu cosí més gran "com es va conèixer amb la seva xicota" doncs home, fa una mica de vergonya. I ha estat material incendiable per a la nostra estimada fatxosfera. Ai, senyor.

 

Escull Next com la teva font preferida de Google