Què fa Jordi Wild amb els tronats d'«Horizonte»?

Trend

«Tothom vol fer contingut, tots els mitjans convencionals s'estiren els cabells per constatar que perden protagonisme i només les televisions intenten mantenir el ritme de la gresca audiovisual»

Publicat el 17 de novembre de 2026 a les 14:32

La batalla digital segueix activa per la campanya del 29-N. Els principals candidats a les eleccions espanyoles breguen per qui fa més soroll en totes les plataformes de les xarxes socials. Tothom vol fer contingut, tots els mitjans de comunicació convencionals s'estiren els cabells per constatar que perden protagonisme i només les televisions intenten mantenir el ritme de la gresca audiovisual.

Especialment els programes estatals amb presentadors més avinguts al xoc frontal amb els partits o, directament, amb el públic. Ja hi ha editors i periodistes a qui això els fa pujar la mosca al nas, però la realitat és palpable: els vídeos curts, els reels, les ocurrències i la polseguera digital guanyen més protagonisme que mai.

Si el 2012 és un any històric per a la política, amb Barack Obama fent la primera campanya a la presidència on les xarxes socials tenen un paper majúscul, en aquestes del 2026 ja vivim completament saturats del que anomenem "contingut". Qui segueix en aquesta línia és Alberto Núñez Feijóo, que no té cap problema en apuntar-se a totes les festes. La pregunta és per als analistes: val la pena? Perquè els resultats són irregulars.

Feijóo es farà una birra amb qui toqui per la campanya

El candidat del Partit Popular no té cap problema en dir que sí a tots els pòdcasts habituals de l'audiència espanyola. Els principals espais digitals, que en temporada normal no conviden cap polític, han volgut pujar-se al vaixell de les invitacions a candidats després que Jordi Wild obrís un camí pràcticament inexplorat fins el 2023, quan Pedro Sánchez va acabar participant en una coneguda conversa amb La Pija y la Quinqui. En aquests comicis, Feijóo està guanyant la partida per golejada perquè s'apunta a tot. Aquest dilluns ho va demostrar dient que sí a El Sentido de la Birra. El presentador d'aquest espai, Ricardo Moya, es va marcar un Pablo Motos a les xarxes: afirmar que Sánchez no vol venir, que els ha fet ghosting i que el seu equip de campanya ja ni respon. Feijóo, directament, respon ell. No desaprofita finestres.

I tothom demana almoina per fer rellevant el seu podcast de pà sucat amb oli

Un dels problemes de l'estratègia de Feijóo o Sánchez (també d'altres candidats, que aposten per anar a tot el que poden, com Ada Colau), és que apareixen productes audiovisuals, podcasts o programes de sota les pedres. Com un personatge populista i reaccionari que es ven com un estadista i analista econòmic, Javi Cabello, que no va tenir cap vergonya en demanar, per favor, siusplau, que vinguessin a visitar-lo al seu Quorvm Podcast. "Tinc un dels pòdcasts purament polítics més grans d'Espanya, i m'encantaria que vingués. Potser escrivint-li a vostè directament ho aconsegueixo". Fa llàstima i tot. Que el visiti Miguel Tellado o algú de menor categoria. 

Fer una enquesta a certs barris: una tàctica patètica del pseudocanal ultra Herqles

Els pseudomitjans d'ultradreta són una de les grans ocurrències digitals dels darrers temps. Impulsats per una onada reaccionària que va arribar des dels Estats Units, instada per la compra de les principals xarxes socials per part de magnats que consideren la democràcia un pati d'escola, tenen certa ingerència a l'estat espanyol. Un d'aquests és el canal Herqles, que va aparèixer a Telegram com una espècie d'ametrelladora de contingut conservador, contrari a posicions d'esquerres i amb proclames ultranacionalistes. Ara, amb més presència digital en altres plataformes, busquen incidir en la conversa de la campanya. El que han acabat fent és el ridícul. Ens venen una suposada enquesta a peu de carrer "als joves" sobre quin serà el seu vot el 29-N. Com es pot apreciar en aquesta meravella audiovisual, pregunten en certs barris de Madrid i ho venen com una enquesta generalista. És per estimar-los, si no fos perquè propaguen consignes ultres.

Albiol fa un vídeo de campanya utilitzant una col·laboradora del Tot es Mou

Xavier Garcia Albiol no deixa passar cap oportunitat aquesta campanya. Proclames contundents, Feijóo a Badalona per arrencar el camí cap al 29-N, to bel·ligerant contra la immigració o els okupes, i deixant-se veure en certs esdeveniments on sap que gaudirà d'un bany de masses. L'alcalde badaloní i candidat per Barcelona del PP no té vergonyes, tampoc, en la seva estratègia digital. Tant és així que, tot i ser molt crític amb la que ell considera "la deriva de TV3", ha fet servir les paraules d'una col·laboradora del Tot es Mou per aplaudir-se en campanya. Olga Ruiz va analitzar la visita d'Albiol a Reus i ell l'ha aprofitat com una lloança.

Jordi Wild ahir a la nit a Cuatro: no és casual

El manresà Jordi Wild és un dels actius més interessants de la campanya del 29-N. Fem servir el concepte interessant perquè rellevant, a fi de comptes, no ho ha sigut gaire. Només amb Santiago Abascal i per incompareixença. Tot i així, el moviment del català i creador de The Wild Project perquè els candidats juguessin en entorns digitals tan destacats per a una audiència massiva és un fenomen inqüestionable. Ho és més que triés El Hormiguero per anar a donar explicacions aquest dijous (ha quedat cancel·lat) i que acceptés parlar amb Iker Jiménez i el seu programa de tronats, Horizonte, aquest dilluns a la nit a Cuatro. Que les teves primeres explicacions sobre com va ser tota la operació d'entrevistes sigui en aquest espai diu molt de les seves intencions. O, almenys, d'intentar frenar les acusacions que el lliguen a posicions d'esquerres. No fos cas que un creador de contingut no fos una mica socialista. 

Escull Next com la teva font preferida de Google