Rosa Maria Roca fa anys que intenta, sense èxit, empadronar-se al municipi on viu. El govern de Martorell (Junts-PSC) es nega a tramitar-li aquest certificat i cada vegada que la dona s'ha presentat a l'oficina municipal per reclamar els seus drets se n'ha acabat anant amb les mans buides. Aquest dilluns, però, la història podria ser diferent. A les 10h del matí, la veïna martorellenca ha arribat al consistori amb una sentència guardada a l'interior d'una carpeta rosa, d'un color viu i transparentat. Aquesta carpeta contenia el posicionament de la sala cinquena del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que fa poc va retreure a l'Ajuntament de Martorell la negativa a inscriure la veïna al padró municipal i va assenyalar que amb aquesta política local estaria vulnerant "drets fonamentals".
Així, aquest dilluns 16 de novembre de 2026 podria ser diferent, s'ha dit aquest matí la Rosa Maria. "Espero que aquesta sigui la definitiva", ha comentat, atabalada, mentre recorria l'espai central d'una oficina amb escriptoris i vitrines a banda i banda. A pocs metres, donant-hi suport, hi havia una vintena de veïns i militants de col·lectius com la PAH Baix Llobregat Nord, Papers per a Tothom o la CNT. La intenció de la comitiva popular era formalitzar la victòria judicial i introduir una nova instància de sol·licitud d'empadronament de Rosa Maria Roca. Malgrat això, donada la rellevància política de l'estira-i-arronsa entre els veïns i el govern municipal, ja s'imaginaven que el consistori no ho posaria fàcil.
I així ha estat. D'entrada, quan la dona ha arribat al mostrador en què una treballadora pública havia de tramitar la seva petició, la resposta ha estat immediata, gairebé assajada: "El que passa és que encara no et podem empadronar. Perquè el secretari ens va baixar això [assenyala uns documents] i ens va dir que fins que no ho ratifiquin els jutjats no et podem empadronar. De tota manera, vols que t'ho expliqui ell mateix?", ha plantejat la funcionària rere el vidre protector. La Rosa Maria gairebé no pronunciava paraula, acostumada a topar contra les reticències de la institució, però ha acceptat rebre explicacions per part del secretari general de l'Ajuntament de Martorell, Jaume Tramunt.
Pocs minuts després, Tramunt conversava amb la veïna i li argumentava que havien demanat uns aclariments als jutjats, que la sentència encara no era ferma i que, per tant, encara no se sentien interpel·lats a complir amb el tràmit. José Cabezas, de la PAH, rebatia l'argumentari municipal i subratllava que la sentència del TSJC no ha de ser ferma perquè la dona pugui tornar a demanar ser inscrita al padró i perquè l'Ajuntament ho tramiti, sempre i quan la veïna demostri que resideix al municipi. "Ells ja ho saben, però volen allargar-ho", apuntava el portaveu del col·lectiu pel dret a l'habitatge. Alhora, avisava que si no li permeten votar a les eleccions municipals del maig per no haver-la inscrit a temps en el padró, també denunciaran l'afectació sobre el dret a vot de Rosa Maria Roca.

- La veïna, a l'oficina municipal, mostra la petició del padró i la sentència favorable / Miquel Homs
Consultades per aquest diari, fonts del govern de Xavier Fonollosa, alcalde de Junts, insisteixen que la clau de la seva interpretació és que la sentència no és ferma. Perquè el posicionament judicial sigui ferm poden passar dues coses: o què el govern municipal acabi decidint no interposar un recurs de cassació al Tribunal Suprem (TS) o què sí que el tramiti i el Suprem no li doni la raó. Tanmateix, els col·lectius que denuncien les restriccions al padró a Martorell rebutgen de ple aquesta postura i remarquen que el TSJC és molt clar en la seva postura.
La doctrina particular de Martorell i el xoc judicial
Per entendre el xoc entre les parts cal recordar que el govern martorellenc sosté que "no empadrona ocupes". Aquest criteri, a més de ser rebutjat per instruccions estatals i denunciat per desenes de col·lectius arreu de Catalunya, també va ser contradit al text judicial fet públic fa dues setmanes, que insistia que no es pot empadronar només als veïns que tenen un pis comprat, un contracte de lloguer o un permís explícit del propietari de l'immoble. "Aquesta diferència de tracte no es basa en cap causa objectiva, ja que, per procedir a l'empadronament, només calia, en el cas de les actuacions, acreditar la residència efectiva de la persona interessada al municipi", establia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
A banda, Rosa Maria Roca ni tan sols es considera una "ocupa". Ella va anar a Martorell a viure a un pis d'un conegut i a cuidar a la dona que hi vivia. Després, però, aquella família va deixar de pagar la hipoteca. El banc es va quedar el pis, però va permetre que la senyora hi continués residint durant quatre anys. Abans d'arribar aquest moment, però, la dona va morir i la família va donar el vistiplau a la Rosa Maria perquè es quedés a l'habitatge. Tanmateix, l'entitat bancària no ho va veure igual i va intentar desnonar-la. Ara, la dona continua lluitant per obtenir-hi un lloguer social. I per empadronar-se. Davant la manca d'alternatives, amb un mercat residencial amb preus disparats, només li queda la insistència.


