La demanda pionera d'una veïna -Rosa Maria Roca- contra l'Ajuntament de Martorell per no haver estat empadronada malgrat viure a la ciutat ha acabat amb una sentència també inèdita a Catalunya: la secció cinquena del contenció administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt que la negativa del consistori a empadronar-la "vulnera el dret d'igualtat" i retreu al govern municipal el seu criteri. Després que el govern municipal de Xavier Fonollosa (Junts) faci temps que repeteixi que no empadrona les persones que viuen ocupant, ara els tribunals li responen que "aquesta diferència de tractament" entre uns veïns de la ciutat i uns altres "no es basa en cap causa objectiva, ja que per procedir a l'empadronament només era necessari, al cas d'autos, acreditar la residència efectiva de l'interessat al municipi".
Aquesta sentència, a la qual ha tingut accés Nació, fa costat als veïns que fa temps que denuncien les restriccions del padró a Martorell i revoca el posicionament judicial del contenciós número 4 de Barcelona, que anteriorment havia descartat les pretensions veïnals. En aquesta cas, la postura del TSJC llegeix el rebuig que existeix a Martorell com una negativa a l’empadronament des de la perspectiva de la vulneració dels drets fonamentals i apunta cap a una aplicació arbitrària de la normativa padronal -tenir una interpretació pròpia- que pot constituir una discriminació constitucionalment prohibida.
En un fragment de l'auto sobre el cas de Rosa Maria Roca, els magistrats afirmen que l'Ajuntament de Martorell ha aplicat un model en què "es distingeix" entre aquells ciutadans "que tenen un títol legítim al seu parer i aquells que no tenen títol legítim, acudint a un pràctica aparentment neutra que ha ocasionat un desaventatge particular" sobre la veïna, i assenyala que això "és conseqüència d'haver inerpreetat incorrectament la normativa". La dona vivia (i viu) al municipi i, per tant, se l'ha d'empadronar, argumenta el tribunal.
"Afegir que aquesta decisió denegatòria de la sol·licitud en qüestió és rellevant en l'esfera jurídica de la sol·licitant per la importància que té el padró a l'hora de poder exercir la resta de drets invocats per la recurrent, ja que aquest tracte desigual no justificat pot comportar, en cadena, la vulneració d'altres drets fonamentals", inclou també la sentència.
- Fragment de la sentència del TSJC sobre el padró a Martorell / Nació
Ara, l'advocada que acompanya a la PAH Baix Llobregat Nord i a Papers per Tothom, Esther Sancho, es mostra satisfeta amb les resultats i projecta un impacte en el futur d'aquest posicionament: "La Sala declara que la negativa municipal a tramitar l’empadronament ha vulnerat el dret fonamental a la igualtat i condemna l’Ajuntament a restablir la legalitat, de manera que la Rosa pugui ser finalment empadronada al domicili on resideix, amb independència que disposi o no d’un títol jurídic sobre l’habitatge, sempre que n’acrediti la residència efectiva. És un precedent judicial que ens obre les portes a obtenir nous pronunciaments en els jutjats catalans, als quals es podran adreçar les persones a qui els ajuntaments vulnerin arbitràriament i discriminatòriament el dret a l’empadronament, mitjançant el procediment especial de protecció dels drets fonamentals".
Un debat de fons: el padró com a estructura bàsica
Aquesta lectura de més profunditat pren força en un moment en què l'extrema dreta ha anat guanyant pes i ha anat condicionant els debats polítics del país, també entre forces com Junts. L'any passat, de fet, el partit liderat per Carles Puigdemont ja va plantejar negar el padró a les persones que viuen ocupant un pis. Per fer-ho, però, apuntaven cap a la necessitat de reformar la llei.
Fins ara, però, la justícia ja ha assenyalat en altres moments els límits entre el to dur d'alguns partits polítics contra alguns col·lectius i el que marca l'estat de dret. A Premià de Mar, una maniobra de l'ajuntament, amb vots favorables de Junts per Premià, PSC i Ciutadans, l'any 2020 va intentar limitar l'accés al padró només a qui tingués un contracte de lloguer, o una certificació de la compra de l'habitatge, o un permís explícit del propietari. Això, però, ràpidament va topar amb el parer del jutjat contenciós adminsitratiu número 17 de Barcelona, que va tombar el pla municipal.
Aquell jutge, a més, va assenyalar el debat de fons del que plantejava el consistori. "Mitjançant aquesta 'neteja residencial' que pretén l'Ajuntament, no sols s'està afectant els okupes, sinó a persones que no poden aconseguir els documents requerits, com podrien ser estrangers no legalitzats, persones en exclusió social, persones amb problemes residencials, pobres, refugiats, etcètera", apuntava en la seva valoració el jutge. En la mateixa línia, considerava la proposta "discriminatòria, injusta i contrària als principis que regeixen la nostra societat". I rematava: "Ens preguntem què és el que passaria al nostre país si tots els ajuntaments adoptessin tals mesures, al final no cabria una altra solució que situar a tals persones indesitjables en una illa enmig de l'oceà, això és propi d'una pel·lícula de ciència-ficció".
