El jutjat contenciós-administratiu número 4 de Barcelona ha desestimat el recurs que uns veïns de Martorell van fer arribar als tribunals, després de considerar que la negativa de l'Ajuntament a empadronar-los vulnerava drets fonamentals. Segons ha pogut saber Nació, la reclamació pionera a Catalunya ha rebut ara un primer revès judicial.
Malgrat que inicialment eren diversos els habitants de Martorell que denunciaven aquestes restriccions, el cas es va acabar centrant en una dona que viu ocupant, que té declarada una discapacitat del 34% i que intenta exercir diversos drets socials. La jutgessa a càrrec del cas argumenta que no ha quedat demostrat que la manca de padró hagi implicat la vulneració de drets fonamentals. Així, la sentència contradiu el posicionament de la fiscalia, que havia emès un informe contundent contra les pràctiques del govern municipal de Xavier Fonollosa (Junts). Ara, la justícia dona aire al consistori. I, mentrestant, els afectats han decidit portar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que haurà de resoldre el recurs d'apel·lació.
La decisió del jutjat contenciós-administratiu número 4 de Barcelona arriba en un moment d'especial sensibilitat política pel que fa als empadronaments. Les administracions, tants des del govern espanyol com des de la Generalitat, fa temps que insisteixen que el padró és obligatori, tant per part dels ajuntaments com per part dels individus. Tanmateix, hi ha municipis que han decidit posar les seves pròpies condicions restrictives, com és el cas de Martorell. "Aquí no empadronem ocupes", ha defensat sovint l'alcalde Fonollosa. Ara, entitats socials havien provat de denunciar aquesta pràctica per la via de la vulneració dels drets fonamentals, però la primera postura judicial sobre aquesta possibilitat ha sortit desfavorable als demandants.
La tesi judicial: no es demostra l'afectació
L'escrit de Rosa María Muñoz Rodón, la jutgessa que ha portat el cas, reconeix que el padró "pot permetre la prestació de determinats serveis o l'accés a l'exercici de determinats drets que tenen naturalesa de dret fonamental", però descarta que rebutjar un empadronament sigui una vulneració en ella mateixa. A més, assegura que no s'ha aconseguit demostrar quin dret bàsic se li ha denegat a la veïna. La jutgessa considera que no ha quedat acreditat que la manca d'empadronament hagi impedit a la recorrent l'exercici de drets fonamentals, a més d'establir que la veïna de Martorell arriba a tenir seguiment dels serveis socials del municipi.
- Fragment de l`argumentació de la jutgessa a la sentència / Nació
Crítiques per la valoració de les proves
El posicionament ha aixecat protestes de les entitats que fa temps que alcen la veu davant les restriccions del padró en aquesta localitat, com són la PAH Baix Llobregat Nord i l'entitat Papers per a tothom. Consideren que la jutgessa no ha tingut en compte les proves aportades, com els documents que mostren la manca de padró fa que a la dona se li denegui el dret a un lloguer social o fins i tot accedir a la Mesa d'Emergència, l'organisme que permet apuntar-se a una llista a l'espera d'un pis assequible. A més, l'advocada que ha tramitat el recurs, Esther Sancho, critica que el posicionament judicial no digui res sobre el fet que la demandat del padró ja hauria d'estar donada d'alta, ja que l'ajuntament martorellenc va incórrer en silenci administratiu durant tres mesos, i assegura que la sentència "fa gala d'un cert desconeixement de la matèria" que analitza. Així, apunta que "confon termes jurídics bàsics", ja que "la llei obliga a empadronar" tant en els casos de persones que viuen ocupant un pis -"sense títol jurídic"- com quan són persones "sense domicili", com els sensesostre.
Tanmateix, els raonaments dels veïns indignats van més enllà, i igualment han quedat desestimats. Es lamenta que la jutgessa resolgui que "no s'ha aportat cap prova" d'altres limitacions com el dret a vot o a la iniciació d'una consulta popular. Fonts de les entitats remarquen que és "absurd" que es demanin proves d'un dret que no s'ha pogut exercir, ja que no poden aportar contingut d'una acció que no s'ha pogut materialitzar. En declaracions a Nació, Sancho exposa que "és evident que un no pot exercici el vot pel fet de no estar empadronat".
Els arguments ignorats de la fiscalia
També destaca la llunyania entre la postura de la jutgessa i la posició del Ministeri Fiscal. En la seva argumentació, la Fiscalia subratlla que "la negativa expressa o presumpta de l'administració a complir amb l'obligació jurídica d'inscriure en el padró tota persona que resideixi al seu municipi situa a la persona no inscrita en una llacuna o llimbs administratius que provoquen l'afectació dels seus drets fonamentals".
- Els raonaments de la Fiscalia, en un document judicial / Nació
En la mateixa línia, també retreu a l'Ajuntament de Martorell -integrat per una còmoda majoria absoluta de Junts però que també inclou el PSC- la pràctica de no empadronar qui visqui ocupant un pis. "Resulten inadmissibles les conductes voluntàriament omissives d'excloure certes persones o col·lectius que resideixin de manera efectiva en el municipi en base a les consideracions alienes a l'estricta aplicació de la normativa aplicable", estableix el ministeri públic. Les entitats socials asseguren que la sentència pràcticament no valora els arguments de la Fiscalia, ja que no els hi dedica "ni un sol paràgraf", assenyalen.
Ara, doncs, les entitats implicades recalquen que s'obre una via més llarga del que voldrien a l'àmbit judicial, però subratllen que mantindran el pols, especialment després d'analitzar una sentència que els deixa molts de dubtes. L'advocada ja ha tramitat el recurs d'apel·lació. Mentrestant, però, el govern municipal de Martorell manté la política restrictiva d'empadronament. No és l'únic cas en què el consistori busca els límits de la normativa i la limitació de drets bàsics. Fa poc, també va impulsar la prohibició d'agafar aigua de les fonts públiques. Pocs dies després, després del rebombori social i polític, va fer marxa enrere i va matisar la normativa.
Aquest diari ha contactat fonts de l'alcaldia de Martorell, però de moment no se n'ha obtingut resposta.
