Mentre milers de fidels envaeixen carrers, places i estadis aquests dies, tot esperant exultants veure Lleó XIV ni que sigui durant uns segons, hi ha un altre espectre de la societat catalana que clama alt que a ningú espera. Així, setze anys després de la convocatòria amb motiu de la visita de Benet XVI, el moviment laic ha tornat a ressonar avui al Passeig del Born de Barcelona, a les set de la tarda, tot coincidint amb l'acte del pontífex a Montjuïc.
Sota el lema “Per la laïcitat i contra els privilegis públics de la visita del Papa Lleó XIV”, dos centenars de persones convocades per la Fundació Ferrer i Guàrdia, Europa Laica i Ateus de Catalunya, s'han aplegat davant de la Catedral de Santa Maria del Mar en suport a la campanya Jo no t'espero. Les tres entitats impulsores de l'acció han volgut evidenciar així que el paper de les administracions de l'estat espanyol en la visita del Papa xoca amb l'aconfessionalitat que recull la Constitució.
I és que l'article 16 de la Carta Magna afirma, en el punt 3, que "cap confessió tindrà caràcter estatal"; és a dir, que tot i que el mateix text també reconeix que "els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions", l'estat espanyol és aconfessional. Un estat, doncs, que no inscriu cap religió com a pròpia però que, a diferència dels estats laics, accepta que es poden establir vincles amb les institucions religioses.
I, atesa la resposta del Govern espanyol i de la Generalitat a la visita de Lleó XIV, més que no pas una acceptació, els lligams són un fet amb una religió catòlica que encara avui dia té molt de pes. Heus aquí la consegüent denúncia pública per part del convocants de la visita del Papa. Les entitats han emmarcat l'acte de rebuig al Born en la seva llarga trajectòria de defensa de la llibertat de consciència i la reafirmació del "compromís amb la laïcitat com a principi fonamental de convivència", recollit al seu manifest.
Discurs accidentat
El president d’Ateus de Catalunya, Albert Riba, ha obert les intervencions de l'acte pocs minuts després de les set. Riba -qui prèviament havia declarat que "és una vergonya que s’hagi rebut el Papa, que dirigeix un país autocràtic i no democràtic, retent-li homenatge"- ha hagut de defensar un discurs accidentat que, a causa de problemes amb els dispositius de so, s'ha fet megàfon en mà. La solució no ha facilitat el seguiment de les idees exposades, però no ha impedit la lectura del manifest de l'acte que tot seguit ha iniciat Luis García, el coordinador d’Europa Laica a Catalunya.
La proclama dels convocants ha centrat la preocupació en el fet que una visita de caràcter religiós estigui sent tractada com a "visita d'Estat" per part de les institucions i ha subratllat, a més, la despesa pública que l'esdeveniment està implicant. La denúncia s'ha fet en termes de privilegi i s'ha recalcat que l'Església és una institució que "s'oposa al dret a l'avortament i al dret a una mort digna, que encara no ha demanat perdó per la seva complicitat amb la dictadura, que perpetua l'opacitat amb la pederàstia, que manté privilegis amb les immatriculacions de béns i que relega la dona a un paper secundari".
El manifest s'ha clos amb nou demandes, entre les quals destaquen "que no es destinin recursos públics a l’organització d’actes de caràcter confessional, que els representants institucionals no participin en actes litúrgics en qualitat de càrrec públic o que s’avanci cap a la derogació dels Acords amb la Santa Seu", perquè "només des de la separació efectiva entre l’Estat i les religions es pot assegurar una democràcia inclusiva".
Les paraules de García s'han tancat amb un sonor aplaudiment dels assistents que, tot i la barrera comunicativa imprevista, han seguit també les intervencions posteriors centrades a defensar l'ateisme com a sinònim de llibertat o a emfatitzar que cap religió no pot tenir cabuda en el marc dels estats. Colpidora ha resultat la història compartida d'un home que ha relatat com, amb tretze anys, va patir abusos psicològics per part de membres de l'Opus Dei obsedits a reconduir la seva orientació sexual amb un cilici.
No amb diners públics
Escoltant el testimoni als peus de l'escenari hi havia el Josep Maria, qui ha rebutjat "el tractament que se li està donant a la visita de Lleó XIV". Amb ell, el Toni ha criticat que "l'Església sempre jugui amb dues cartes amb el Papa -com a cap d'Estat o com a cap d'una religió-, segons el seu interès en cada moment". Entre els congregats de més edat, la Rosa i el Marcel, amb 82 i 87 anys respectivament, han mostrat la seva oposició al fet que "es destinin diners públics a la visita del pontífex" i han recordat que la banderola que portaven avui ja els va acompanyar en la protesta per la visita de Benet XVI l'any 2010.
- La Rosa i el Marcel al Passeig del Born
Poca gent jove entre uns assistents en la cinquantena de mitjana i als quals han acompanyat en la reunió un cotxe dels Mossos d'Esquadra i tres motocicletes de la Guàrdia Urbana. Sigui com sigui, el cas és que una dècada i mitja després, la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Hungria Panadero, tornava a apuntar que mantenir aquest tipus d'actes "en una societat que ja és oberta i plural no és neutralitat: és un pur anacronisme”.
