Lleó XIV ja és a Catalunya. El país el va rebre amb tota la solemnitat que és capaç de mostrar. Ho va fer sense l'emocionalitat i la gentada de Madrid -al capdavall, els catalans ja se sap que som més freds-, però també amb l'autenticitat que confereix rebre algú un dia "normal". I en un dia normal, a Catalunya, els trens deixen de funcionar de cop. Ahir no va ser l'excepció. Donant pistes de la voluntat de resoldre la polèmica dels darrers dies, el Papa va parlar català en passatges importants malgrat que l'arquebisbe Omella, que va usar més el castellà que el català, va fer de nou evident el seu penós tantsemenfotisme amb el tema.
A la vetlla de pregària l'Estadi Olímpic, on van treure el cap els temes més socials a més dels castellers i el Virolai, li va donar una rebuda calorosa que va contrastar amb l'ambient més sobri de l'arribada a la catedral de Barcelona. A Montjuïc, les senyeres es barrejaven amb les banderes del Vaticà, d'Espanya i dels països llatinoamericans. Els immigrants llatins són més practicants.
El Govern de Salvador Illa i la resta d'institucions del país, des de l'Ajuntament de Barcelona fins al Parlament, s'han conjurat per convertir la visita, que avui viurà el seu moment més carregat de simbolisme, en un èxit. No va faltar ni la bandera del Vaticà en un gest excepcional i controvertit a les façanes dels dos edificis emblemàtics de la plaça de Sant Jaume, que aquests dies deixen l'aconfessionalitat al calaix. Es tracta també d'aprofitar políticament el seu missatge.
Si bé el sant pare critica l'avortament o l'eutanàsia (dos assumptes que generen consensos favorables prou amplis malgrat la moral catòlica), també projecta un missatge de concòrdia i d'acollida que contrasta amb el "primer els catalans" o la "prioritat nacional" de les extremes dretes, tant la catalana com l'espanyola.
A Madrid, Lleó XIV només va rebre, amb testimoni fotogràfic, unes víctimes d'abusos de religiosos escollides i vinculades a les diòcesis i va evitar reunir-se amb les organitzacions més representatives i actives. És evident que aquesta qüestió, que va obviar en el seu primer dia a Catalunya, ha creat una profunda ferida que l'Església espanyola ha gestionat amb penediment però amb poca contundència per fer net i reparar en tots els aspectes a les víctimes. Va quedar del tot curt, Roma vol més i veurem com ho gestiona els pròxims anys.
Després de l'arribada i la primera presa de contacte posant també temes d'interès damunt la taula com la violència masclista o la salut mental (va reivindicar un bon sistema sanitari i parar atenció als joves). Avui s'esperen missatges de fons amb els presos a Brians, davant el simbolisme de Montserrat i la seva comunitat, amb les entitats a Sant Agustí, i en la majestuositat de la Sagrada Família. Veurem fins on arrisca Lleó XIV en els temes més delicats davant una societat que demana respostes i compromís, però també reparació davant els errors de la institució que lidera.
Avui no et perdis
- Crònica: El Papa situa Catalunya com a país d’acollida en un Lluís Companys ple; per Pep Martí Vallverdú.
- Crònica: La rebuda barcelonina al Papa: entre la grada d'animació i l'efecte Bad Bunny; per David Cobo.
- Crònica: «Ni miracles ni caritat»: la Papavaga omple Barcelona amb proclames contra el Govern i Collboni; per Gerard Mira.
- Un text de Nació, pregunta de la selectivitat 2026: sabries respondre-la?; per Víctor Rodrigo.
- Adif es querella contra Siemens per la tercera caiguda en pocs mesos del centre de control de Rodalies; per Arnau Urgell i Vidal.
El passadís
La setmana passada es van celebrar les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona. Em va quedar al tinter explicar-vos una absència força comentada. Un dels executius més esperats era el nou president d'Indra, Àngel Simón, que es va fer fonedís malgrat l'expectació i que la seva companyia era una de les patrocinadores de l'esdeveniment. Simón, que s'havia perfilat com a possible successor d'Isidre Fainé i que és un dels executius més ben connectats amb el poder socialista, va ser destituït de Criteria i va aterrar a la companyia controlada per l'Estat i que vol impulsar el sector armamentístic.
Simón, que ja ha nomenat conseller delegat i també representant a Catalunya, està resolent les tensions amb el seu predecessor Ángel Escribano, que volia fusionar Indra i la seva empresa familiar. Simón es va perdre la decebedora trobada en petit comitè amb Alberto Núñez Feijóo. Sí que es van deixar veure altres catalans de l'Íbex, com ara Tomàs Muniesa (CaixaBank), Marc Murtra (Telefónica), Francisco Reynés (Naturgy), Josep Oliu (Banc de Sabadell) o Antoni Brufau (Repsol).
Vist i llegit
La visita del Papa també ha donat lloc a l'humor. Al programa del 3Cat La Renaixença, que presenta l'humorista Peyu, ja és un gag recurrent la conversa del còmic amb la seva mare, que sovint l'esbronca pels enfocaments o els temes que obvia. La senyora està força emprenyada perquè Lleó XIV ha passat abans per Madrid que per Barcelona malgrat que la Sagrada Família és molt més imponent i cèlebre que la catedral de l'Almudena. A ella tampoc li agrada el rol subsidiari que sovint se'ns atorga als catalans quan l'assumpte és "nacional" (d'Espanya, per descomptat). El podeu recuperar aquí.
La perla del DOGC
El DOGC del 4 de juny va publicar l'acord pel qual es designen els membres del Consell d'Administració de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya. El 10% -per tant, un dels seus membres- ha de ser independent i la resta són alts càrrecs del Govern responsable de les àrees sensibles en aquest àmbit per evitar els atacs o les fugues de dades sensibles. El consell d'administració estarà presidit pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, que la té adscrita.
La independent triada per formar part del consell serà Susana Calvo Pablos. És una experta en el tema a diverses companyies. Calvo és la directora global de ciberseguretat al grup Puig i ha treballat en aquest àmbit a Grifols, Volkswagen i a la consulta Ernst & Young. Ho podeu recuperar aquí.
