Diu l'antropòleg urbà José Mansilla que no hi ha gaires diferències entre el fenomen Bad Bunny i el del Papa de Roma. Ell ho justifica amb un fons teòric extens i escrupolós, però la superficialitat també permet l'analogia. L'arribada del pontífex a Barcelona, que s'ha materialitzat amb l'entrada a la Catedral, al barri Gòtic, ha estat marcada per imatges molt similars a les que es veien a l'Estadi Olímpic de Montjuïc o davant de l'hotel Mandarin fa uns pocs dies. Joves amb cops de calor estesos a terra, càntics i paraigües contra el sol per passar les hores, turisme internacional per a l'ocasió i una munió de mòbils gravant cada pas del gran protagonista de la cita, per pocs i fugaços que siguin. Però el cert és que amb aquest to eufòric i entregat, i amb un dispositiu de seguretat colossal, s'ha rebut aquest dimarts Lleó XIV des dels carrers del centre històric de la capital catalana, on dormirà les pròximes dues nits.
El cap de l'Església Catòlica ha arribat a la Via Laietana amb la finestra baixada i el colze fora del cotxe oficial. Eren els últims instants abans de parlar a l'interior de la Santa Creu i Santa Eulàlia. Entre el cotxe i la basílica, però, ha fet un parell de salutacions ràpides per correspondre amb gentilesa l'espera dels milers de persones que feia estona que passaven les hores al barri Gòtic.
Les hores prèvies, la gent s'havia anat amuntegant al voltant de les tanques de la plaça de la Catedral, i costava distingir les procedències dels assistents fins que algú aixecava una bandera que l'identificava -se n'han vist de nombrosos països però cap de catalana- o fins que s'iniciava un càntic de reminiscències esportives. En aquest darrer cas, s'evidenciava que el grup que es tenia al davant provenia d'un dels col·legis catòlics de la ciutat o l'Estat.
Aquests han estat, pel que fa al soroll i al fer-se veure, els grans protagonistes de la rebuda popular al Papa de Roma. A estones desbordaven testosterona cridant "hooligans, Papa fans", i a estones apostaven pel ja icònic "aquesta és la joventut del Papa", proclamat en castellà. Sovint també reivindicaven que "Barcelona és cristiana". L'excepcionalitat d'aquest dia i l'eufòria els permetia la llicència retòrica, malgrat que la realitat és que més de la meitat de la població es considera agnòstica o atea (50,5%) i només un 15% és creient practicant, entre totes les religions, segons la darrera Enquesta de Serveis Municipals. En els moments de més tedi, fins i tot s'han arrencat amb una d'aquelles fórmules que comença dient "camarero" i acaba cantant "champiñones". Hi havia un cert esperit de grada d'animació.
Orígens diversos
Als voltants d'aquesta concentració s'hi barrejaven agents dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Urbana, de Protecció Civil i diverses unitats de voluntaris que de tant en tant decidien un nou punt en què marcaven el límit per al trànsit ciutadà i anunciaven: "Per aquí ja no es pot passar". Les acumulacions de persones, el cansament per l'espera i les barreges d'orígens també deixaven les habituals escenes de friccions. En un moment, dues amigues de mitjana edat i estètica benestant s'han afartat que la gent les avancés, mentre elles semblaven convençudes d'haver trobat el lloc adequat. "Excuse me, all the people pass for here", li ha retret una de les dones a un home d'aparença nòrdica que l'havia esquivat. "Shut up", li ha respost ell. "No, shut up you", s'hi ha tornat ella, abans d'afegir, ara en castellà, "se piensa que no sé inglés". El rondinar ha descansat una estona fins que les ha superat un altre cos, ara el d'una devota. "Otra vez. Is this the official pass?", s'ha quedat dient la dona a qui només li quedava reclamar-li a l'amiga amb la mirada que es repartissin la indignació.
Entre tant de viatger llunyà, però, també hi havia creients catalans que havien decidit venir a veure Lleó XIV en directe. Una d'aquestes persones era la Pepita Camí, de Lleida ciutat, que no s'ha volgut perdre el pas del Papa de Roma per Barcelona, després de no haver vist Benet XVI l'any 2010. Ha creuat el país per veure'l uns segons, els que s'ha deixat veure a la Catedral, però amb això en fa prou. "Geogràficament estem molt a propet. I a més és un sant pare que la seva activitat m'agrada bastant, potser més que la del pare Francesc", resolia la lleidatana.
Els comerços, enmig de l'anomalia
Als negocis que vorejaven la Catedral alguns treballadors se sumaven a l'eufòria cristiana i canviaven el canal de la televisió per anar veient l'evolució de l'arribada del cap d'estat del Vaticà. Alguns negocis tancaven directament, ja que quedaven afectats pel perímetre. I d'altres obrien, tot i tenir alguna contrapartida. Una de les farmàcies de la zona explicava que han ajustat el pacte amb els proveïdors aquests dies perquè molts no podrien o voldrien accedir-hi. A més, les farmacèutiques detallaven que aquest matí s'havien trobat que el sistema digital de la persiana del local no funcionava, i que han hagut d'empescar-se-les manualment. "És pels inhibidors, per l'operatiu policial", rematava una de les treballadores.
