Lleó XIV ja és a Catalunya. El Papa ha aterrat al Prat a les 12.30, tal i com estava previst, i ha estat rebut per les autoritats catalanes, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el Govern en ple al capdavant. Tot seguit, el cap de l’Església catòlica es dirigirà a la catedral de Barcelona, on mantindrà una trobada amb sacerdots de l’arxidiòcesi, els canonges de la seu i el personal de l’arquebisbat. Serà el seu primer acte a la capital catalana.
Després de dinar, el Papa mantindrà un encontre amb el president Illa al Palau Episcopal. Serà així com confluirà l’eix que han engreixat el líder del PSC i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que ha estat clau per a la visita, però que en l’epíleg del seu govern eclesiàstic a Barcelona, ha rebut el focus de la polèmica pel poc pes del català en els actes de la Sagrada Família.
Aquesta tarda, el Papa protagonitzarà un dels actes massius del seu viatge a Catalunya, amb una vetlla a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Amb 60 confessionaris desplegats, es tractarà de l’acte més “madrileny” de l’agenda pontifícia catalana. Un acte que s’ha posat en mans de sacerdots de l’ala conservadora que formen part del govern diocesà.
Una visita que serà un termòmetre polític i social
Aquests dos dies de viatge seran un termòmetre que mesurarà moltes coses. Indicarà el pes de Catalunya a Roma, que ha tingut alt-i-baixos al llarg de la història, i el contingut d’aquest pes. Amb un president com Illa que explicita el seu catolicisme i que ha fet de l’estada pontifícia un moment clau del seu mandat, la incidència de la Generalitat i de tota la institucionalitat catalana al Vaticà quedarà constatada.
Quina serà la presència del català en les paraules del Papa? I en la totalitat dels actes litúrgics? El contingut inicialment previst de la missa i benedicció a la Sagrada Família va ser un mal presagi. Després, amb tota la polèmica i la reacció de personalitats i entitats, inclosa una carta dels expresidents de la generalitat i del Parlament, tot indica que es va produir un gir.
Més enllà de l’ús de la llengua, caldrà veure si la catalanitat del viatge apareix en altres vessants. Se sap que Omella no va voler la senyera a la façana del temple. Caldrà escoltar quins missatges transmet Lleó XIV sobre el país, la societat i l’estat del món.
Juan José Omella assaboreix com un regal aquesta presència del pontífex, just quan s’esgota el seu mandat a Barcelona, que cada dia que passa sembla ajornar el seu comiat. En tot cas, el resultat de l’estada de Lleó XIV determinarà part del seu llegat. Ningú discuteix el seu ascendent a Roma.
Els actes amb el Papa mesuraran també el pes del catolicisme en una societat catalana que és de les més secularitzades de l’Estat. La fe no llueix molt a les esglésies, tot i haver nuclis de creients actius socialment. Però això no treu que el catolicisme continua sent un dels elements que moldeja el ritual dels dies. Ara veurem el grau de mobilització i influència que encara conserva l’Església.
S’escoltaran, sobretot, els missatges que emeti el Papa. Sobretot perquè aquest és un pontificat de continguts. Robert Francis Prevost se’ns mostrarà en primer pla. No té les dosis de fetitx pop que van caracteritzar Joan Pau II, que amb el seu llarguíssim pontificat va donar un tomb -a la dreta- al catolicisme, en versió populista i personal. Tampoc té l’obsessió per la la litúrgia antiga de Benet XVI, tot i que la utilitza a consciència. Sense l’estil carismàtic de Francesc, Lleó XVI ha esdevingut el Papa més “ideològic” dels darrers. Qui ha decidit exposar-se en el debat de les idees i oferir una alternativa al model de creixement que proposa la branca més desfermada del capitalisme tecnològic. Caldrà estar atents.
