El CEO presenta avui el seu primer Baròmetre electoral de 2026. El darrer és de novembre de l'any passat i aquest arriba amb quatre mesos de retard i us n'expliquem el perquè. L'ens demoscòpic del Govern ens va explicar fa mesos que això havia passat pels problemes burocràtics a l'hora de tenir a punt l'acord marc de l'homologació de les empreses a les quals s'encarrega el treball de camp. Una situació que no és gens desitjable perquè això ha projectat ombres de dubte sobre la intencionalitat política de tot plegat en un context d'auge de les teories conspiratives. Que les enquestes les faci un ens governamental (depèn de Presidència) i que el CIS, el seu homòleg espanyol, estigui desprestigiat per mèrits propis i per les campanyes de la dreta tampoc ajuda a la causa de la professionalitat del CEO.
Perquè les enquestes estan ben o mal fetes, ben o mal cuinades, en funció de com impacten en l'interès partidista. Avui, estimats lectors, ho tornareu a constatar, especialment a les xarxes. Cal recordar, com sempre, que la projecció d'escons que avui es farà pública no és un pronòstic del que passarà quan Salvador Illa convoqui les eleccions al Parlament i tampoc de quin serà el resultat a Catalunya quan les convoqui Pedro Sánchez, possiblement a l'hivern de 2027. Serà només una foto fixa del moment, un indicador de quines són les tendències electorals, polítiques i socials. Les campanyes tenen cada cop més incidència en el resultat, la fidelitat als partits ha minvat en els darrers anys, molts votants decideixen al final i l'anomenat vot tàctic o útil ha deixat en evidència moltes enquestes.
El CEO servirà, però, per confirmar o rectificar algunes idees. En primer lloc, es podrà mesurar l'estat de forma del PSC. A l'enquesta de novembre, s'apuntava que els socialistes perdrien entre dos i quatre escons i treballs posteriors de mitjans de comunicació privats ho han ratificat. Des d'aleshores, la crisi de Rodalies no s'ha resolt, el conflicte amb els mestres s'ha endurit i hi ha malestar en altres sectors, com ara els metges, els bombers o els pagesos. Salvador Illa, però, ha aconseguit aprovar pressupostos (no és una qüestió menor) i també un nou model de finançament que ara s'haurà d'aprovar al Congrés. Pot afirmar que ha portat estabilitat política.
A tot plegat cal afegir-hi la crisi dels socialistes espanyols per la corrupció. No és una qüestió menor atès el ple acoblament PSC-PSOE i que el president és el principal suport polític i institucional de Sánchez. A les eleccions de 2024 la polarització amb Carles Puigdemont va fer que Illa sumés al PSC les restes de Ciutadans i que aconseguís un plus mobilitzador de vot unionista que volia girar full del cicle dels independentistes al Govern.
Ara, l'independentisme no sembla una amenaça per als socialistes. Les enquestes apunten que Junts està lluny de ser alternativa. El CEO de novembre deixava, respectivament, amb una vintena de diputats el partit de Puigdemont i Aliança Catalana, que creixia bàsicament a costa dels postconvergents tot i que també de l'abstenció i, en grau més baix, de Vox i d'ERC. Enquestes posteriors al sondeig governamental ja dibuixaven un clar sorpasso de Sílvia Orriols, que no acusa desgast i recull el vot del descontentament i de la por. Veurem com ha evolucionat tot plegat.
I també si l'Esquerra d'Oriol Junqueras confirma la seva recuperació després dels pactes amb els socialistes i de les desavinences amb Gabriel Rufián pel seu intent de liderar un projecte estatal a l'esquerra del PSOE per frenar el PP i Vox. Al Congrés, els sondejos registren una millora d'Esquerra molt més discreta que no pas al Parlament i una davallada de Junts, en algun cas forta. L'efecte Rufián hi és a Espanya, però fins ara cap enquesta ha detectat que permeti al seu partit recuperar més enllà d'un o dos dels sis diputats que va perdre el 2023 a Madrid, quan va passar de 13 a 7 escons, víctima del vot útil al PSC i als Comuns.
Estigueu ben atents a la informació, les gràfiques i l'anàlisi que, de tot plegat, en farem a Nació amb Oriol March, Bernat Surroca i Lluís Girona.
Avui no et perdis
- Una onada de calor extrema: màximes de 44 graus i sense fi a curt termini; per Arnau Urgell Vidal.
- En directe: Tres nous incendis cremen al Baix Llobregat, Bages i Alt Camp; per Marc Orts i Neus Climent.
- El Parlament acorda tramitar per la via ràpida la llei contra la compra especulativa d'habitatge.
- Trump atura les relacions comercials amb Espanya: «És un soci terrible».
- La Séptima ja té data d'estrena i logotip: tot el que sabem del nou canal de televisió; per Víctor Rodrigo.
El passadís
L’Església catalana està satisfeta de l’èxit de la visita del Papa, que va generar un inèdit moment d’unanimitat interna. Però les tensions de sempre entre les diverses famílies del catolicisme (aquí i aquí) han tornat. Fa uns dies, el bloc ultraconservador Germinans va publicar un article crític amb el cristianisme més catalanista i conciliar. En un paràgraf es criticava un sacerdot, Francesc Romeu, també periodista, per haver oficiat una missa sense els ornaments corresponents i s’hi mostrava una fotografia d’una parròquia del Poble-sec.
Romeu, figura reconeguda a la diòcesi i de tendència catalanista i progressista, és de fa temps un objectiu dels sectors més reaccionaris. I més ara, quan Barcelona espera el relleu del cardenal Juan José Omella i tothom està a l’aguait per posar la traveta a l’altre. En aquest cas, però, els de Germinans han fet marrada. El sacerdot de la foto no era Romeu, que mai ha fet cap missa al Poble-sec. Un cop ho van comprovar, el bloc conservador va reconèixer l’error i va publicar una rectificació.
Vist i llegit
Amb les obres que parlen de la memòria, més encara si tenen la Guerra Civil espanyola, i amb les que tenen un únic actor sobre l’escenari, més encara si no és una figura consagrada, pot envair-te una certa mandra, un risc de passar una hora i mitja en una sala petita escoltant relats coneguts o veient exercicis extravagants. Però amb Rasa, escrita i dirigida per Sergi Ducet, tot això és irrellevant. El text té la tendresa, la gràcia i els recursos necessaris per captar l’atenció dels descreguts des del primer minut. I també serveix per donar una assistència a Arnau Comas, que fa 30 personatges, per executar una actuació que atrapa. Enmig d’una història de maquis, lleialtats i rumors del Pallars Jussà, no acabes de saber com es cola una oda a les pulsions íntimes i universals que desperta el futbol. És una obra programada durant el Festival Grec que ha exhaurit les entrades, però que, feliçment, es podrà veure al teatre La Gleva, al barri barceloní del Farró, durant el setembre i l’octubre. Aquí podeu trobar més informació.
La cançó
Som en plena època de festivals. El Primavera Sound, el Sònar, el Canet Rock, el Vida... i aquest cap de setmana el Cruïlla a Barcelona, el més de kilòmetre zero d'entre els grans festivals que es fan a la capital catalana. Un dels grups que tocarà (ho faran divendres) són els osonencs Dan Peralbo i El Comboi, que aquest estiu sembla que es poden consagrar com una de les realitats més potents de la música en català. Quin goig és el segon treball d'aquests guanyadors del Sona 9 entregats a les melodies enganxoses, a la festa i a l'optimisme. Us deixo amb Ai ai ai, quin goig que fas, un tema que és fàcil que us agradi i aixequi l'ànim, que també ens convé. Bon cap de setmana!
