El catolicisme ha viscut amb intensitat la malaltia del Papa Francesc, ingressat durant setmanes a la clínica Gemelli de Roma. Ja retornat al Vaticà, el pontífex ha fet la seva primera aparició pública. Però malgrat la seva gradual recuperació, el futur de l’Església ja ha engegat el seu debat, que serà intens. També dins de l’Església catalana. 

Els sectors més conservadors del catolicisme es mouen neguitosos, tant com els seus contradictors. L’Església bull i un nucli a la dreta del Papa viu -com es detallava en la primera entrega d'aquesta sèrie de reportatges a Nació- una etapa molt activa. Es tracta d’un bloc molt ampli, que no es pot reduir a un sol color i on hi ha tots els matisos dels qui voldrien una Església tradicional: integristes, conservadors més o menys moderats i alguns ultres. Aquests són alguns dels perfils.

Oriol Trillas, l'alma mater de Germinans

Si l’accessibilitat és un senyal d’obertura, l’advocat Oriol Trillas és un home obert. Si parlem d’ideologia, ja és una altra cosa. Càustic i intrigant, Trillas ha estat un dels impulsors del bloc Germinans Germinabit, que s’ha convertit en un focus d’agitació a l’arxidiòcesi. El caràcter anònim dels seus articles, sovint amb afany polemista i molts atacs als exponents del que ells anomenen el nacional-progressisme, va fer que l'arquebisbat els presentés una querella, en temps del cardenal Lluís Martínez Sistach. El cas va concloure sense condemna però va obligar-los a sortir de l'obscuritat.

Especialitzat en dret civil i mercantil, col·laborador d'El Mundo, Trillas no defuig la premsa. Es defineix com "un catòlic ortodox per oposició als heterodoxes" i no amaga la seva admiració per Joan Pau II, un papa que creu que va "entusiasmar l'Església". Li agrada dir que se sent "perplex" per la "desaparició" del catolicisme progressista del debat públic.

Alex Marzo, la conquesta de la Bonanova

La parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova és un exemple dels canvis que s'estan produint en moltes comunitats. Un rector emblemàtic de línia conciliar i oberta, Carles Sauró, es va jubilar el 2023. El va substituir Alex Marzo, provinent d'Argentona, de línia netament ultraconservadora. Marzo, a més, ha estat molt vinculat al grup de Germinans. 

Pablo Pich-Aguilera, l’abanderat dels joves llops

Amb 40.000 seguidors a X i també una bona xifra a Instagram, sens dubte, Pablo Pich-Aguilera és el més carismàtic del grup de sacerdots joves de línia ultraconservadora a Barcelona. Vicari de Sant Mateu, a Nou Barris, amb 33 anys, Pich-Aguilera és fill d’una nissaga amb interessos en el sector tèxtil. Va estudiar al Col·legi Viaró de Sant Cugat, un centre de l’Opus Dei, al qual han estat propers membres de la seva família, tot i que ell s’hi ha mostrat crític (potser per “liberal”). És un bon dialèctic i un amant de les xarxes socials, on no es talla un pèl i busca la controvèrsia militant, que no defuig ni tan sols quan ha de discrepar del Papa. 

L’any passat, va ser un dels signants del manifest de capellans a l’estat espanyol que va mostrar el seu rebuig a la benedicció dels homosexuals, un dels temes que ha servit de llindar d’on està cada sacerdot en relació amb la línia de Francesc. Les seves posicions, si se segueixen les seves xarxes, el situen en una línia propera a l’extrema dreta política. El que és segur és que no deu discutir gaire a casa. Un germà seu -són vuit-, l’advocat Juan Pich-Aguilera, és membre actiu de Vox i vocal de l’entitat municipal descentralitzada de Valldoreix.

Sol presentar-se a les xarxes com a “sacerdot catòlic de Barcelona” o “sacerdot de Jesucrist” i hi ha en ell un aire de combatent. Ha estat l’inspirador d’actes amb ponents considerats molt bel·ligerants amb l’actual Papa. Un tret aquest que ha fet que des del Palau Episcopal s’hagi encès l’alarma entorn d’ell i que Pich-Aguilera hagi optat darrerament per adoptar una actitud més prudent amb els mitjans.  

Antonio Gómez Mir, protestes a Vallcarca

El rector de Sant Jordi de Vallcarca, on hi porta 23 anys, és un altre dels destacats membres del nucli d'agitadors ultraconservadors. Algunes activitats organitzades a la parròquia, com la presència anunciada d'alguns sacerdots argentins que s'havien donat a conèixer per "pregar" irònicament per la mort del papa, van generar la irritació d'Omella, que va suspendre les xerrades. Veïns del barri han protestat pel caire ultra de la parròquia. 

Federico Marfil, al "rescat" de dones que volen avortar

Per molts membres de l’Església catalana, que un capellà jove tan ultraconservador sigui vicari de Sant Isidre, a l’Hospitalet de Llobregat, on va estar durant anys un referent del cristianisme obert i catalanista com Joan Carrera, ho veuen com una mena de profanació. Però el fet també és indicatiu dels canvis produïts en el si del catolicisme. Marfil és molt proper a Pich-Aguilera i, com ell, es va adherir al manifest de capellans contraris a la benedicció dels homosexuals. 

Però el seu tema preferit de combat és la lluita contra l’avortament, des que va quedar impressionat després d’una visita a un centre que practicava interrupcions de l’embaràs. Recent ordenat sacerdot, va organitzar tasques de “rescat”, intents de convèncer dones que volien avortar perquè no ho fessin. Va explicar en una entrevista que el bateig d’un nen a qui havia “rescatat” va ser una de les experiències que el van motivar més, tot invocant el regne de Crist i citant les escriptures: “Qui no està amb mi, està contra mi”.    

Custodio Ballester, misses per la División Azul

Actualment vicari de Sant Sebastià de Pomar, a Badalona, Custodio Ballester va ser dels primers sacerdots a simbolitzar un corrent ultraconservador disposat a cridar l’atenció i generar polèmiques que buscaven ressò mediàtic. Un seguit d’homilies amb forts atacs a la comunitat homosexual i misses amb un to patriòtic espanyol i en honor a la División Azul va fer créixer les protestes contra ell sobre la taula del cardenal Omella, que el 2017 el va apartar de la parròquia de la Immaculada Concepció de l’Hospitalet de Llobregat. El protagonisme dels Pich-Aguilera i Marfil l’ha deixat en un espai més discret.

Octavi Sánchez, la subtilitat conservadora

El rector de Sant Gregori Taumaturg té un perfil molt diferent dels anteriors, més predisposats a la trinxera. Alguns etiqueten Octavi Sánchez com a “conservador moderat”. En tot cas, encarna un altre estil i mai ha escenificat xocs amb l’arquebisbat, on ha tingut responsabilitats importants. La seva trajectòria està dominada pel seu ascens a la direcció de Catalunya Cristiana durant l’etapa del cardenal Ricard Maria Carles, quan aquest va purgar el govern diocesà dels col·laboradors del bisbe Joan Carrera. 

Aquella va ser una gran fractura a l’Església de Barcelona i Sánchez va dirigir la revista endurint la línia editorial i imprimint un signe molt conservador. Sant Gregori Taumaturg, al carrer de Ganduxer, és una de les parròquies representatives del catolicisme conservador de l'Upper Diagonal i ha obert les portes del recinte a bandes militars amb motiu del Corpus Christi.

Albert Sols, amfitrió de Jorge Fernández

El to del vicari de Santa Agnès és més similar al d’Octavi Sánchez que al de Pich-Aguilera. El seu conservadorisme, però, és profund. La parròquia que regenta ocupa l’espai d’una antiga txeca de la FAI durant la Guerra Civil, un fet que és destacat en el web de l’església, on s’hi recorda que allí hi va estar detingut el bisbe Manuel Irurita. És una altra de les parròquies de la zona alta de Barcelona on s’hi fa una intensa activitat, amb misses diàries, rosaris i actes de l’organització conservadora Emaús. 

Beto Sols -com se’l coneix- va ser amfitrió de la presentació del llibre de l’exministre Jorge Fernández Díaz sobre les “aparicions” de la Verge. Però a diferència d’altres sacerdots de línia similar, manté fil directe amb Omella. Potser gràcies a la seva amistat amb Marc Labori, secretari del cardenal i sacerdot vinculat a la parròquia, on sol fer-hi missa.

Josep Miró i Ardèvol, de l'independentisme a Mayor Oreja

L'exconseller d'Agricultura en un dels governs de Jordi Pujol, exdirigent d'UDC i de CDC, va ser un referent de l'independentisme els anys 80. Però d'això ja fa molt de temps. Miró i Ardèvol va convertir-se després en un dels exponents del catolicisme conservador des de l'entitat E-Cristians, després reconvertida en Corrent Social Cristià, des d'on llança campanyes d'agitació contra l'avortament o l'eutanàsia. La seva darrera causa és atacar TV3 pel recent documental sobre La bona mort. 

Miró i Ardèvol s'ha acostat darrerament als nuclis ultraconservadors que lidera l'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja des de la Fundació NEOS. L'exconseller de Pujol va presentar un llibre seu sobre els abusos a l'Església al costat de Mayor Oreja. La tesi era que els casos d'abusos per sacerdots i religiosos era numèricament irrellevant entre els milers de casos.

Ignasi Pujol, el rostre de l'Opus Dei

L'Opus Dei és una de les organitzacions més emblemàtiques del catolicisme conservador, no sempre fàcil de desxifrar des dels mitjans. Tan doctrinalment conservadora com políticament dúctil, l'Obra fundada per Escrivá de Balaguer forma un món propi i evita al màxim tota controvèrsia amb l'estructura vaticana. En aquests moments, travessa una etapa complexa: Roma ha reduït el rang de la seva prelatura i ha perdut el control del santuari de Torreciutat. El vicari per a Catalunya i Andorra és Ignasi Pujol Artigas, l'historiador i doctor en Teologia Moral. El proper maig presentarà uns nous estatuts al Papa. 

Miguel Ángel Barco, un llarg pols amb Omella

“Aquest no és dels nostres”. Així de contundent es mostra una figura influent del món catòlic conservador quan se li pregunta pel sacerdot Miguel Ángel Barco. Situat en una línia gairebé integrista, Barco arrossega una llarga història. Va ser un dels col·laboradors més estrets de Manuel Ureña, exarquebisbe de Saragossa, forçat a renunciar després d’haver nodrit el seminari de Saragossa amb joves llatinoamericans sense cap filtre, fet que va culminar en escàndols diversos. 

Avui, Barco dirigeix els oficis religiosos que celebra l’Associació Verdagueriana en una capella de l’Eixample, on s’apleguen regularment un grup de fidels. Al costat d’un retrat de Benet XVI, n’hi ha un del cismàtic bisbe Marcel Lefebvre, que va trencar la disciplina amb Roma els anys 70 i fou suspès a divinis (prohibició de celebrar missa). La llengua que predomina a la capella és el llatí de missa preconciliar. Malgrat la referència a mossèn Cinto, el castellà predomina a la capella. Barco va ser secularitzat i té prohibit exercir el sacerdoci, en un procediment que ell considera "nul i fals". Però se’l pot veure amb sotana a la capella.