Retrat de la precarització. Un 29,3% dels catalans considera que els seus ingressos no li permeten tenir una vida digna i un 60% s'ha vist obligat a reduir despeses del seu dia a dia. Aquests són els resultats pel que fa a Catalunya de l'enquesta 'Viure la desigualtat 2025' d'Oxfam Intermón, feta a 4.000 persones arreu de l'Estat, de les quals 673 són a Catalunya.

L'habitatge és considerat la principal font de desigualtats, lleugerament per sobre de l'economia pel 39,5% dels enquestats. A banda, sis de cada deu persones asseguren que s'han vist obligats a comprar productes més barats i reduir despeses en oci, cultura, roba i calçat per motius econòmics. En concret, un 39,8% dels enquestats ha hagut de renunciar a anar al dentista per motius econòmics.

Resultats a l'Estat

Pel que fa als resultats en el conjunt de l'Estat, tres de cada deu persones considera que els seus ingressos no els permeten tenir una vida digna i el 45% que la crisi d'habitatge els afecta. Segons l'enquesta, vuit de cada 10 persones a Espanya considera que Espanya és un país "profundament desigual", tot i que sis de cada 10 defensen que "és possible erradicar les desigualtats".

L'habitatge se situa per primer cop com la principal causa de desigualtat i el 73% dels llogaters assegura sentir-se directament afectat per la crisi de l'habitatge davant d'un 33% de les persones propietàries. L'estudi indica que només el 14,4% de les persones no propietàries veuen probable poder comprar un habitatge algun dia. Segons l'enquesta, el 72% de la joventut de classe alta espera rebre ajuda familiar per adquirir un habitatge, mentre que més del 60% dels joves pertanyents a llars de baixos recursos veuen poc o gens probable rebre ajuda familiar per adquirir un habitatge.

Les dades, remarca l'estudi, són "especialment alarmants" entre les persones racialitzades, que també tenen nivells d'insatisfacció laboral més grans, especialment quan es troben en situacions d'ocupació parcial, temporal o fix-discontinu. Així, l'informe mostra que més d'una de cada quatre persones racialitzades no poden pagar medicaments per problemes econòmics, i el 60% de les dones ha hagut de reduir la seva despesa en oci i cultura, un percentatge més gran que entre els homes.  

Pel que fa al sistema fiscal, el 73% dels enquestats creu que no distribueix bé la riquesa. A més, sis de cada deu pensen que les grans fortunes i les grans empreses paguen poc, i quatre de cada deu assenyalen les administracions públiques com a "principals responsables de la persistència de les desigualtats", ja sigui per manca d'accions per no lluitar contra elles o perquè les reconeixen com a agents amb més capacitat per revertir-les. El 53% creu que el govern espanyol pot combatre eficaçment la desigualtat, davant d'altres actors com la Unió Europea, les comunitats autònomes o els ajuntaments.