El president Salvador Illa té una cura especial en tot el que implica la relació amb l’Església. Catòlic convençut, Illa valora el pes institucional i cultural del catolicisme, com ha demostrat al llarg del temps que porta a Palau. Manté, de fa anys, una magnífica sintonia amb el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. Ha expressat sovint la seva identificació amb els postulats del papa Francesc i recentment, en una visita a Roma, va ser rebut en audiència per Lleó XIV. Montserrat juga aquí un paper rellevant i Illa no oblida el pes del monestir en la societat catalana. Aquest dilluns va presidir la primera reunió del Patronat de la Muntanya del seu mandat.  

Fonts coneixedores de la realitat montserratina confirmen a Nació el bon clima existent entre el president i l’abadia. Illa i l’abat Manel Gasch, tots dos de caràcter auster, es coneixen bé i ja han mantingut diverses trobades des de l’arribada del polític socialista a la presidència. Fa pocs dies, a Roma precisament, on Illa va visitar una exposició sobre el Mil·lenari del monestir, ja van compartir taula plegats en un dinar amb un grup de catalans vinculats al Vaticà . 

El patronat, que presideix Illa i té l’abat com a vicepresident, aplega representants de totes les administracions i té una finalitat molt de gestió, amb interès principal envers els àmbits de la seguretat, la mobilitat i de govern del parc natural. Molts confien que la sintonia que exhibeixen Illa i Gasch donarà fruits. Hi ha un respecte institucional mutu i, a més, molts en l’entorn de l’abadia confien que el catolicisme explícit del president engreixarà unes relacions que sempre han estat correctes entre els dos palaus, el del poder polític i l’abacial, però que ara semblen especialment fluides. 

Hi ha projectes en marxa a la muntanya que esperen un desbloqueig. No és el menor el de la reforma de l’aeri, ja amb quasi un segle d’història. Tot indica que aviat es posarà fil a l’agulla en aquesta obra. Algunes veus apunten a un estil tecnòcrata i "d’anar per feina" que caracteritzen el president i l’abat, i que podria tenir una traducció en iniciatives en marxa.

Ara mateix, el vincle Palau-Montserrat sembla ben travat. I amb factors afegits que encara ho lliguen més i solidifiquen els ponts amb Roma. Com el fet que un dels catalans a prop del Vaticà sigui precisament un monjo de Montserrat, Ignasi Fossas, establert a la via romana de Sant Ambrosi com a cap de la Congregació de Subiaco, que aplega una part considerable dels monestirs benedictins al món.  

Un Mil·lenari ben aprofitat

La primera trobada del Patronat es produeix just quan Montserrat commemora el seu Mil·lenari, que ha estat ocasió de reforçar encara més la presència mediàtica de l’abadia. Una celebració comissariada amb habilitat per la mà dreta dret de Gasch, Bernat Juliol, malgrat que no s'han pogut evitar controvèrsies delicades, com la visita dels monarques espanyols a la muntanya i les protestes que van comportar. Juliol és també majordom de la comunitat i, per tant, responsable de l’economia de l’abadia. També hi era present en la reunió del patronat. 

No sabem si a la trobada del patronat montserratí hi va haver un moment de pregària. Com sí que es va produir amb motiu de la visita d’Illa a l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, com a president de la tarraconense, el conjunt de bisbes catalans. En aquella ocasió, fa uns mesos, Illa i Planellas es van retirar uns moments a la capella del Palau Episcopal, a la Tarragona vella, per resar al Déu que comparteixen. En tot cas, el moment de les relacions entre la presidència de la Generalitat i l’abadia és dolç i, segons persones properes, "impensable fa ben poc".