El viatge del president de la Generalitat, Salvador Illa, a Roma la setmana passada va estar ben aprofitat. Illa va volar a la capital italiana per participar en alguns dels actes de commemoració del Mil·lenari de Montserrat i va ser rebut en audiència pel papa Lleó XIV . Però més enllà del fet puntual, hi ha la voluntat a Palau de mantenir oberts uns canals de comunicació amb la Santa Seu. Des del Govern ja fa mesos que s’hi treballa i el contacte amb "els catalans del Vaticà" es considera un punt essencial.
Illa va anar a Roma acompanyat del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, de qui depèn la direcció general d’Afers Religiosos, en mans de Ramon Bassas. El març passat, Espadaler va mantenir una primera trobada amb catalans del món catòlic romà, de la qual ja va informar Nació. En aquell moment, Francesc estava ingressat a la Clínica Gemelli i a Roma es vivia un clima de final de pontificat. En aquell moment, segons fonts del Govern, Illa va mostrar interès per ser present en una altra trobada i el viatge a Roma ho ha facilitat. Va ser al barri de Regola, a la Roma més propera al Tiber, molt a prop del Trastevere, on el president de la Generalitat i Espadaler van dinar, en una taula rodona, amb un nodrit grup de catalans i de catalanes.
Aquest cop, la presència femenina va ser important, com també la de benedictins i cenobis vinculats a l’abadia. Junt amb l’abat de Montserrat, Manel Gasch -que havia estat rebut pel Papa el dia abans-, i Bernat Juliol, home fort del monestir i comissari del Mil·lenari, van ser presents en la trobada el bo i millor de la petjada catalana intramurs. Hi eren Ignasi Fossas, abat president de la Congregació de Subiaco dels benedictins; Núria Calduch, secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica; Armand Puig, president de l’Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació de les Universitats Eclesiàstiques (AVEPRO); i Ramon Corts, vicerector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona.
Hi havia membres de diverses congregacions: Carles Gil, pare general de l’Escola Pia; Núria Cuadras, procuradora de la Congregació de Jesús Maria; Natàlia Aldana, benedictina i professora del Pontifici Institut de Litúrgia; Ambròs Cots, procurador general dels Clergues Regulars Teatins; Jordi-Agustí Piqué, prior del monestir de Montecassino; Joaquim Erra, conseller general de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
Molta presència de l’Opus
Hi havia una presència rellevant de l’Opus Dei. I té la seva explicació. El català Marc Carroggio, professor de la Facultat de Comunicació Social Institucional, acaba de deixar la direcció de comunicació de l’Obra, i va anar a presentar el seu substitut, el també català Marc Argemí. El que evidencia la rellevància dels catalans en l’organització fundada per Escrivá de Balaguer.
També hi era un altre nom influent, Daniel Arasa, degà de la Facultat de Comunicació Social Institucional de la Universitat della Santa Croce. També van compartir taula Alba Canet, de l’oficina de comunicació de la secció femenina de l’Opus Dei; i Maria Júlia Prats, secretària central de l’Opus Dei, una dona que acaba de ser incorporada a la direcció de la prelatura.
Entre el nou Papa i la polarització
Segons expliquen persones presents, Illa -catòlic practicant- va exposar el respecte del Govern a totes les confessions, però no va defugir la sintonia amb un catolicisme al qual es refereix sovint el president català. L’anàlisi del nou Papa va ser un dels plats forts del dinar. Un Lleó XIV amb qui Illa s’havia trobat dimecres i a qui la majoria de comensals van retratar com un home en sintonia amb Francesc però amb una manera de governar que serà molt diferent a la del seu antecessor i amb un estil més sobri.
El context de crispació i polarització política, no només en la política més propera sinó també en el pla internacional, va ser un altre dels temes tractats. El nou Papa ja ha manifestat la seva preocupació “per algunes coses que estan succeint als Estats Units”, tot i ser reticent a fer declaracions que puguin ser vistes com a partidistes. Com també ha advertit contra el rearmament des del primer minut del seu pontificat. Aquest temor per una deriva global cap als extrems va ser compartit pels assistents a la trobada amb Illa i els membres del Govern, que van tornar a Barcelona convençuts que les relacions amb el Vaticà són estratègiques per a una diplomàcia catalana ambiciosa.
