Totes les sensibilitats de l’Església observen amb interès els primers moviments del papa Lleó XIV, després del pontificat reformista i a cops disruptiu de Francesc. El catolicisme català més progressista, que va viure amb alegria els anys “franciscans” vol monitoritzar el que està passant al Vaticà en aquests mesos apassionants de canvi de timoner. És el que ha fet avui la Tribuna Joan Carrera convidant un home de la cúria: el jesuïta Antonio Spadaro.
Spadaro coneix de ben a dins el Vaticà. Teòleg i periodista nascut a Messina el 1966, va ser durant dotze anys director de la prestigiosa La Civiltà Cattolica i és actualment subsecretari del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació. Ha intervingut sobre el tema De Francesc a Lleó XIV: la inquietud com a herència espiritual. El tema era ben clar. L’ha presentat un altre jesuïta, Enric Puiggròs, provincial de la Companyia a l’estat espanyol.
Antonio Spadaro ha mostrat un Francesc aliè a ideologies, que entenia el papat “no com un sobirà que decideix sol, sinó com un pastor que camina amb el poble”. Ho ha exemplificat amb el cas dels abusos denunciats a Xile, quan va exonerar prelats responsables i després, a l’adonar-se que s’havia equivocat, va rectificar i demanar perdó. Un fet que ha considerat “extraordinari per un Papa”. Ha definit el pontificat de Francesc com “una revolució de petits passos”, un estil caracteritzat en la misericòrdia, el discerniment i la fraternitat.
Per aquest jesuïta que va conèixer bé Francesc, a qui acompanyava en els seus viatges, i que coneix Lleó XIV, hi ha un fil conductor que uneix els dos papes i és la inquietud. Una paraula que Francesc citava sovint i que va ser pronunciada per Lleó XIV en la primera homilia que va fer. Segons ell, hi ha una clara continuïtat entre Francesc i Lleó XIV. Els temes que neguitejaren el primer (la pau, la fraternitat, la preocupació pels més febles, la sinodalitat) són ben presents en l’actual Papa, que ha presentat com algú que sembla tenir un tarannà més “sobri”.
Més sobri que Francesc, però amb les mateixes inquietuds. Així ha explicat Spadaro un nou Papa que ha estat molt explícit en els seus posicionaments: “Estem amb els joves de Gaza, estem amb els joves d’Ucraïna”, que ha “condemnat l’atac de l’exèrcit israelià” i que ha assenyalat que li “preocupen algunes coses que estan passant als Estats Units”. Un Papa que, en el pla intern de l'Església, defensa una unitat no basada en la uniformització sinó en la convivència de moltes sensibilitats, un fet que gestionarà amb "cautela".
Com respondre Trump
Spadaro ha explicat una cosa molt interessant que diu com actua l’Església. Francesc va indignar-se quan va escoltar Donald Trump proposant fer un ressort a Gaza. Però no va caure en la temptació de seguir la narrativa trumpiana fent declaracions de protesta. “Ell va generar una narrativa pròpia. La millor manera de respondre Trump va ser trucar cada dia per telèfon el rector de l’església catòlica de Gaza”.
Lleó XIV tampoc buscarà el cos a cos amb Trump. Però no s'hi adaptarà. És un Papa -ha explicat Spadaro- que és més incòmode que per una Administració Trump és més difícil de neutralitzar que Francesc, ja que és nord-americà. I que en un moment de crisi de les institucions multilaterals, treballarà enfront de la polarització. Tant dins com fora de l'Església.
Catalunya? “És sensible a la diversitat”
Li han preguntat a Spadaro si Lleó XIV coneix prou la realitat catalana (“no tinc elements per dir-ho”), però que el Papa és “molt sensible a les diferències i a la diversitat cultural i política perquè les ha conegut de prop” i ha assenyalat que pot ser un bon interlocutor. Tampoc ha assegurat que tingui previst viatjar a Barcelona l’any vinent amb motiu del centenari de la mort de Gaudí i la culminació de la torre més alta del temple.
La Tribuna Joan Carrera fa de casa mare dels cristians progressistes a Catalunya, aplegant un munt d’entitats que tenen en la figura de qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera un dels seus referents. Impulsada pel Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, on hi juguen un paper sensible figures com Marcel Joan o carles Armengol, la Tribuna inclou Justícia i Pau, la Fundació Joan Maragall, l’Escola Cristiana, la Fundació Catalunya Religió, la Fundació Vedruna i la revista El Pregó, entre d’altres.
L’entitat vol generar un debat profund sobre la situació del catolicisme a Europa, plantejar els grans temes pendents a l’Església i escoltar i dialogar algunes de les veus més rellevants del món religiós. Té poder de convocatòria. Avui ha aplegat un centenar llarg de persones, entre elles polítics com Oriol Junqueras, Joaquim Forn o el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. En els seus tres anys de recorregut ha dut prelats, teòlegs i intel·lectuals de molt de pes per no perdre pistonada del que es cou al cor de Roma. Avui ho ha tornat a fer portant un dels curials més influents del Vaticà. De moment, sembla que no hi ha marxa enrere.
