Portem vuit dies de juliol i hi ha dues paraules que serveixen per definir-lo: incendis i calor. De les dues qüestions, aquests dies, us n'estem informant al detall. Us recomano que consulteu aquest complet interactiu que ha elaborat Arnau Urgell i Vidal, el nostre especialista en totes aquestes carpetes, per tal de dimensionar l'impacte dels focs en els últims anys.
És especialment útil per retratar això que el Govern anomena "nou paradigma" en l'àmbit de la prevenció i extinció d'incendis. Salvador Illa, des que és president, insisteix que a Catalunya hi ha massa bosc. La gestió forestal, per tant, haurà de posar-se al centre, i això implicarà adoptar més d'una -i de dues- decisions incòmodes a més de, com a mínim, mantenir els conreus actuals per tal que la superfície arbrada i no gestionada continuï guanyant presència.
Caldrà talar arbres i obrir tallafocs i pistes forestals, encara que el paisatge se'n ressenteixi, almenys a nivell visual i impliqui una gran intervenció. Poques opcions més hi ha, tenint en compte que l'abandonament rural -només cal escoltar què han dit els pagesos des que van arrencar les protestes- és al nucli de què passa al rerepaís.
També caldrà abordar carpetes que no sempre són amables, com ara la proliferació d'urbanitzacions, les principals damnificades en termes materials cada vegada que hi ha episodis com els dels últims dies. Sense una actuació integral en urbanisme, sense planificar bé, les catàstrofes -des de la Dana al País Valencià o els problemes recurrents a Alcanar ha quedat clar- només faran que menjar-nos el terreny i, de passada, la moral.
Com es tradueix tota aquesta recepta? En recursos públics, per descomptat, i en facilitar que la gestió privada dels boscos sigui òptima. També seria bo conèixer millor el territori: les dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) indiquen que un 60% de la ciutadania pensa que el bosc està en retrocés, quan és tot el contrari: un 65% del territori català és forestal.
Les grandiloqüències discursives dels "canvis de paradigma" només són útils si es poden aterrar i si hi ha els recursos pertinents, i aquest és el nucli dels deures que tindran el Govern i el conjunt de les administracions en els pròxims anys. I això va de model econòmic, de fomentar de veres el sector primari, de reequilibrar territorialment el país i d'excel·lir en la cultura de la prevenció. De moment, res fa pensar que el termòmetre baixi i que els incendis s'apaguin sols. I amb unes quantes brigades de talladors, no n'hi haurà prou.
Avui no et perdis
- Interactiu: Catalunya encadena els dos pitjors anys d'incendis en dues dècades; per Arnau Urgell Vidal.
- Crònica: De salvar una nau del foc a no poder accedir a casa: les veus de l'incendi a l'Anoia; per David Cobo.
- El PP i l'extrema dreta competeixen per controlar una de les entitats del catolicisme conservador; per Pep Martí Vallverdú.
- Marine Le Pen serà candidata a la presidència de França (amb braçalet electrònic); per Pep Martí Vallverdú.
- L’inèdit inici del Tour que no trobaràs en cap mapa; per Ramon Usall.
