No era fàcil el paper que tenia aquest dimarts el Tribunal d’Apel·lacions de París. Els magistrats havien de decidir si revocaven o no la sentència contra Marine Le Pen de cinc anys d’inhabilitació per exercir cap càrrec públic, quatre anys de presó (amb dos de condemna ferma amb braçalet electrònic) per malversació de cabals públics. El seu partit, el Reagrupament Nacional, va desviar fons europeus cap a l’organització. És una situació que impedeix competir per la presidència de la República. Finalment, però, la justícia ha rebaixat la pena i Le Pen podrà ser candidata, si així ho desitja. Amb un braçalet electrònic, això sí.
Serà finalment la mateixa Marine Le Pen qui desvetllarà la seva decisió final en una entrevista a la televisió francesa aquest vespre. La líder ultra havia dit amb claredat que no seria candidata si els jutges l'obligaven a fer la campanya electoral amb el braçalet posat. Una imatge que podria ser humiliant per a la candidata. Però caldrà veure si el braçalet serà motiu suficient per abandonar una cursa cap a l'Elisi que ha estat la raó de la seva vida política. Així queda la situació després de la decisió dels jutges.
Un any d’expectació i tensió
El Reagrupament Nacional va viure amb angoixa la sentència emesa el març del 2025 que amenaçava de posar Le Pen fora de la carretera política. La sentència establia que Le Pen no s’havia lucrat personalment, però considerava comprovat el frau amb ple consentiment de la líder ultra. En aquests moments, França ja veu en l’horitzó les properes presidencials, la primavera del 2027, a les quals l’actual titular, Emmanuel Macron, no podrà presentar-se. Així es dona la paradoxa que l’extrema dreta viu el seu moment més dolç, sense que ningú li qüestioni la condició de primera força, però fins avui no s’ha sabut qui seria el seu cap de cartell per a l’Elisi.
Un tàndem ben engreixat, però amb gelosies creixents
El partit d’extrema dreta ha bastit un colideratge entre Marine Le Pen (58 anys el proper agost) i el joveníssim Jordan Bardella (30 anys), president formal del Reagrupament Nacional, i rostre edulcorat d’una extrema dreta francesa que beu de les fonts més reaccionàries de la seva història. Xenòfobs de tot matís, nostàlgics del Vichy col·laboracionista i nacionalistes autoritaris conviuen en unes sigles que han estat renovades per intentar fer oblidar que provenen del vell Front Nacional de Jean-Marie Le Pen.
Si Marine Le Pen encarna la continuïtat del vell partit ultra (però amb més ambigüitats que el pare i la voluntat de desmarcar-se de la memòria dels anys de l’ocupació), Bardella frueix d’un estil més xic i acaba d’anunciar la seva relació amb una princesa Dues Sicílies-Borbó. Uns Borbons que no van acabar bé a França. Fins ara, però, tots dos s’han entès perfectament. Ha estat als darrers mesos quan han aflorat algunes tensions. Fins ara, Bardella estava destinat a ser primer ministre d’una Le Pen vencedora.
Qui dels dos és millor candidat?
Ningú discuteix el major carisma de Marine Le Pen i probablement un major tremp populista. L’aire engolat de Bardella incomoda els més puristes de l’extrema dreta. Però Le Pen genera més anticossos en una franja d’indecisos. Els sondejos han situat Le Pen en un 32-33% dels vots, mentre que Bardella la supera i en algun sondeig ja apareix amb un 37% en primera volta. En general, es considera que el jove dirigent tindria més facilitat per llimar les relacions amb nuclis del vot conservador tradicional.
Mapa fracturat, lepenisme victoriós
El panorama que ofereixen les enquestes és preocupant per les forces democràtiques. Amb un candidat ultra amb el 37%, la resta d'aspirants queden tots per sota del 15%. Édouard Phipille, alcalde de Le Havre, exprimer ministre de Macron i polític de centre dreta, és ara per ara qui apareix en segons posició, però ja en un llunyà 14%. Jean-Luc Mélénchon, el fogós líder de La França Insubmisa, d'esquerra radical, gira entorn el 13%.
La resta de candidats pugnen en un quasi empat a prop del 8-9%: el progressista proper als socialistes René Glucksmann, el conservador Bruno Retailleau o el centrista macronià Gabriel Attal. Fabien Roussel, líder del Partit Comunista, suma només un 3%. El front republicà, que facilitava la suma de comunistes a gaullistes, apareix ara com una aliança molt incerta. Probablement, la decisió dels jutges sobre Le Pen acabarà decidint molt poc sobre la sort de la França republicana.
