Des que, el 1903, l’hostal Au Réveil Matin de Montgeron va donar el tret de sortida a la primera edició del Tour de França han estat moltes les localitats que han acollit el Grand Départ de la ronda gal·la. París i la seva perifèria van ser el punt de partida de la majoria de les primeres edicions. La internacionalització de la prova l’ha portat a sortir de grans capitals europees com Brussel·les, Amsterdam, Berlín o l’actual Barcelona, que s’han alternat amb viles i ciutats de la França de províncies. Totes, fàcilment localitzables en un mapa a excepció d’una: Merlin-Plage. Un complex turístic construït per un gran promotor immobiliari que, el 1976, es va convertir en el Grand Départ més insòlit de la centenària cursa francesa.
Els parcs temàtics de Futuroscope (els anys 1990 i 2000) i del Puy du Fou (el 1999) també van veure com el Tour de França començava el seu camí des de les seves instal·lacions en el que era una evident estratègia de promoció turística. Un altre dels inicis més peculiars de la Grande Boucle va ser el que va portar l’edició de 1968 fins al municipi de Vittel, mundialment conegut per la seva aigua mineral, llençant així un missatge contra el dopatge després de la tràgica mort, l’any anterior, del ciclista britànic Tom Simpson durant l'ascensió al Mont Ventoux fruit de l’explosiva barreja d’alcohol, calor i amfetamines. Així i tot, cap d’aquests curiosos inicis pot posar en qüestió que Merlin-Plage és, sense cap mena de dubte, el Grand Départ més singular de la ronda francesa.
I ho és, entre altres qüestions, perquè és un territori que no es pot trobar en cap mapa. Un complex residencial construït a principis de la dècada dels 70 pel promotor Guy Merlin a la petita localitat de Saint-Hilaire-de-Riez, en plena Côte de Lumière francesa. Aquesta ciutat de vacances, parent llunyana de construccions que, com la castellonenca Marina d’Or, han estat acusades d’omplir el litoral de formigó, es va erigir amb capacitat per a tretze mil persones en una població que, aleshores, ni tan sols arribava als cinc mil habitants.
El complex residencial de Merlin-Plage es va convertir en la nau insígnia d’una empresa immobiliària que va dur al fet que les costes de la Vendée, el darrer gran reducte monàrquic i conservador en temps de la Revolució, fossin batejades com la "Florida francesa".
- Vista aèria del complex de Merlin-Plage
- @Memoire2cite
El seu promotor, Guy Merlin, era fill d’una família humil i s’havia criat cuidant vaques als prats dels camps del centre de França abans d’obrir una botiga d’alimentació de barri a la perifèria de París que va dur-lo a descobrir que els agents immobiliaris es guanyaven molt bé la vida.
Aquest va ser precisament el nou destí laboral escollit per aquest self-made men a la francesa que, en poc temps, va construir un autèntic imperi del formigó a còpia d’aixecar apartaments a primera línia de mar, "les pieds dans l’eau" que els agradava dir als francesos, a uns preus relativament assequibles per a les classes populars del nord dels Pirineus. Això sí, amb un confort més aviat rudimentari que va fer que les seves construccions es fessin famoses pels seus murs més aviat escassos i per omplir de ciment algunes de les poques costes verges que encara quedaven a França.
I, és clar, com que qui construeix apartaments els ha de vendre, una de les estratègies comercials per les quals va optar Guy Merlin va ser promocionar les seves edificacions associant-les a un dels esports més populars de la França de l’època: el ciclisme.
A partir de 1971, doncs, Merlin-Plage va començar a patrocinar les Palmes d’Or del ciclisme, un premi individual que distingia els millors corredors amateurs del panorama francès i internacional i que, lògicament, era sovint concedit en algun dels complexos costaners on la immobiliària pretenia vendre els seus apartaments.
El gran salt qualitatiu a nivell publicitari va arribar l’any següent, quan Guy Merlin va signar un acord amb Félix Lévitan, el codirector del Tour de França juntament amb Jacques Goddet, responsable de reclutar nombrosos patrocinadors que van donar una nova dimensió econòmica a la ronda francesa, per portar no només una sinó dues etapes de la Grande Boucle a Merlin-Plage. Una contrarellotge per equips a través d’un circuit al voltant del complex residencial que va acabar amb victòria del Molteni d’Eddy Merckx, i un inici d’etapa, l’endemà, quan la cursa va agafar rumb a les costes d’Aquitània.
Per si no n’hi hagués prou, Merlin-Plage es va convertir, durant la temporada 1974, en el patrocinador principal de l’equip ciclista Merlin-Plage-Shimano-Flandria, un conjunt francès associat al mític Flandria belga que, malgrat la seva efímera existència, pot presumir d’una victòria d’etapa a càrrec de Cyrille Guimard al Tour de 1974 que va servir per donar impuls a la promoció dels apartaments de les platges de la Vendée.
El 1975, Merlin-Plage va ser novament ciutat etapa del Tour acollint una arribada i una nova contrarellotge, aquest cop individual, amb un triomf sense discussió d’Eddy Merckx, que ha confessat tenir un molt bon record d’aquest complex residencial fruit de les victòries que va assolir-hi.
- Pas del Tour de França per Merlin-Plage
- @Memoire2cite
Així i tot, el moment àlgid de la relació de Merlin-Plage amb la ronda francesa no va arribar fins al 1976, quan la ciutat de vacances es va convertir en l’escenari del Grand Départ del Tour amb una etapa pròleg en forma de contrarellotge individual, on va imposar-se el també belga Freddy Maertens, que acabava a la veïna localitat de Saint-Jean-de-Monts, una altra de les poblacions de la Côte de Lumière on Merlin acabava de construir dos icònics edificis d’apartaments, el Marina i l’Arc-en-ciel, a primera línia de mar.
Aquella etapa pròleg va ser un magnífic anunci dels habitatges que Guy Merlin venia com a xurros als francesos entre altres coses, gràcies a la publicitat realitzada a través del ciclisme. A qui no va agradar gaire que Merlin-Plage, una ciutat que no existeix com a tal i que, per tant, no apareix en cap mapa de França, estigués en boca de tothom durant diverses edicions del Tour va ser a Louis Caiveau, l’alcalde centrista de Saint-Hilaire-de-Riez que, tot i que no va haver de rascar-se la butxaca per dur els millors ciclistes del moment als carrers de la seva localitat, no acabava d’estar del tot content en veure que el nom oficial del municipi desapareixia per complet en favor del complex residencial que un promotor immobiliari hi havia construït.
Aquell Grand Départ de 1976 va ser la darrera vegada en què la caravana del Tour va aturar-se a Merlin-Plage, una circumstància que no va implicar que Guy Merlin i Félix Lévitan trenquessin el seu acord de col·laboració. L’idil·li entre el promotor immobiliari i el codirector de la cursa francesa va continuar entre 1976 i 1988, responent a l’afany del darrer per multiplicar els patrocinadors del Tour augmentant així la capacitat financera de la prova.
El complex de Merlin-Plage va ser, doncs, un dels principals espònsors del Tour provocant que la seva publicitat es pogués contemplar, entre altres espais, als esprints que podien trobar-se al llarg de la ruta. Una de les anècdotes més curioses en relació amb aquest patrocini és que, durant aquells anys, el guanyador del Tour rebia, al marge del premi en metàl·lic concedit per l’organització, un apartament del grup immobiliari Merlin valorat en 100.000 francs, uns dos milions de pessetes de l’època.
- Bernard Hinault rep el premi Merlin-Plage, que anava acompanyat d’un apartament al complex turístic, després de guanyar
- @ccvolata
Un icònic guardó que recorda el que també atorgava el popular programa de la televisió espanyola Un, dos, tres... responda otra vez que, igualment durant la dècada dels 80, concedia als seus afortunats guanyadors el premi gros d’un apartament a Torrevella, a la urbanització de la Torreta. Aquelles construccions, de 50 metres quadrats i amb un preu al voltant del milió de pessetes, tenien molt en comú amb Merlin-Plage. En primer lloc, una molt bona estratègia de comunicació que passava, en un cas, pel programa televisiu de més èxit de l’època i, en l’altre, per la seva associació amb la prova ciclista més important del món, convertida en un autèntic esdeveniment de masses al país gal. En segon, la seva idea de fer somniar a la classe treballadora, al nord i al sud dels Pirineus, amb la possibilitat de tenir un apartament a la vora de la platja.
Malgrat les seves coincidències, la Torreta i Merlin-Plage han envellit de manera molt diferent. Mentre la urbanització de Torrevella ha perdut tota la seva esplendor i compta amb nombroses cases abandonades, la de Saint-Hilaire-de-Riez, tot i no poder tornar a assumir el cost del pas del Tour de França pels seus carrers, continua rebent un volum notable de visitants, molt especialment durant els mesos d’estiu.
Entre ells no deuen faltar-hi els nostàlgics d’aquella època en la qual el Tour visitava sovint la zona esperant trobar-hi el rastre de figures com Lucien Van Impe, Bernard Thévenet, Bernard Hinault, Joop Zoetemelk, Laurent Fignon, Greg LeMond, Stephen Roche o Perico Delgado, que no només van guanyar la Grande Boucle sinó que es van emportar com a premi un apartament per obra i gràcia de Guy Merlin. El promotor immobiliari que va aconseguir que un complex de vacances que ni tan sols apareix als mapes de la regió es convertís en el Grand Départ més peculiar de la història del Tour de França.
