Malgrat que París acollís la immensa majoria d’inicis del Tour de França des de 1903, l’any en què es va començar a disputar la prova, fins a principis de la dècada dels 50 del segle XX, la qüestió és que, a partir d’aquest moment, que coincideix amb el Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), signat a París el 1951 i que va suposar l’inici del procés de construcció europea, el Tour ha anat variant el seu Grand Départ fins al punt d’arribar a convertir-se en una prova de caràcter continental que acostuma a alternar el seu inici entre una gran ciutat europea, com serà el cas de Barcelona, i alguna localitat francesa, com per exemple, Lille, des d’on va sortir la Grande Boucle de l’any passat.
Aquest inèdit inici de la cursa des de Catalunya, que acollirà les tres primeres etapes de la prova, amb Barcelona, Tarragona i Granollers com a grans protagonistes, fa que el nostre país s’afegeixi als tretze estats, més enllà del francès, que prèviament han acollit aquest Grand Départ i que Catalunya sigui, després del País Basc i de Còrsega, la tercera nació sense estat del continent en assumir aquest gran repte organitzatiu.
De fet, aquestes xifres serveixen per argumentar que la prova ciclista iniciada a França el 1903, que ja va tenir un origen molt polític perquè la seva creació va estar marcada pel controvertit afer Dreyfus i les disputes periodístiques que se’n van derivar, ha assolit una dimensió continental indiscutible que fa que el Tour de França pugui ser considerat també com una volta a Europa, un afegitó que, en algunes ocasions, la ronda francesa ha arribat a incorporar al seu nom oficial.
Tot i que el Tour va creuar per primera vegada la frontera en la seva edició de 1906, quan es va endinsar al departament de la Mosel·la, en una regió de la Lorena que aleshores es trobava sota sobirania alemanya, en el que, fins al 1910, va ser una forma de reivindicar la condició francesa tant de la Lorena com de l’Alsàcia, el cert és que la prova no va sortir de manera recurrent del territori francès fins a l’arribada de la dècada dels 50 i l’inici del procés de construcció europea.
És precisament amb aquesta finalitat, la de reivindicar la integració continental després de les dues cruentes guerres mundials que havien marcat la primera meitat del segle XX, amb la que el Tour va escollir, el 1954, poc després de l’entrada en vigor del Tractat de la CECA, donar el seu tret de sortida des d’Amsterdam, als Països Baixos. Aquell primer Grand Départ des de l’estranger tenia la finalitat de reivindicar una Europa unida, tal com ho demostra el nom oficial de la prova, que en aquella ocasió va ser el de “Tour de França i d’Europa”.
- Inici del Tour de França des d’Amsterdam, el 1954
- Wikimedia Commons
Una situació molt similar es va repetir el 1992, quan la ronda francesa va començar per primera vegada la seva ruta des del País Basc, més concretament, des de la ciutat de Sant Sebastià, en l’edició més continental de la seva història, ja que el recorregut va dur la prova a visitar fins a set estats europeus diferents, en el que pretenia erigir-se en una plasmació esportiva del Tractat de Maastricht, l’acord que el febrer d’aquell mateix 1992 havien signat els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i que va suposar el naixement formal de l’actual Unió Europea (UE).
En les gairebé quatre dècades que van des d’aquell primer Grand Départ des d’Amsterdam, que el 1954 celebrava la posada en marxa de la CECA, i el de Sant Sebastià de 1992, que festejava la creació de la UE, el Tour també havia actuat en altres ocasions com un agent geopolític de primer ordre amb l’objectiu de consolidar el procés de construcció europea i de llimar les tensions històriques que França havia mantingut amb el seu veí alemany.
En aquest sentit, el segon Grand Départ que va tenir lloc fora de les fronteres franceses es va produir el 1958 des de Brussel·les, la capital de Bèlgica i una ciutat clau en el procés de construcció europea, que aquell mateix any acollia una Exposició Universal dedicada a la tecnologia.
- El Tour circulant vora l’Atomium i el recinte de l’Exposició Universal de Brussel·les de 1958
- Miroir du Cyclisme
L’inici del Tour de 1958 ens va deixar la icònica imatge del pilot ciclista circulant vora l’Atomium, l’icònic monument que havia estat construït en ocasió de l’exposició, mentre el públic belga, un dels més apassionats pel ciclisme del planeta, l’aplaudia amb entusiasme.
De major transcendència geopolítica va ser el tercer inici de la ronda francesa des de l’estranger, que va tenir, el 1965, a la ciutat alemanya de Colònia com a escenari. Aquest Grand Départ suposava l’escenificació, a través de la prova esportiva més popular de França, de la reconciliació entre francesos i alemanys, implicats tots dos en el procés de construcció europea, després dels atàvics enfrontaments bèl·lics que havien mantingut durant el darrer segle.
Però el Grand Départ més rellevant des del punt de vista polític va ser, sense cap mena de dubte, el que el 1987 es va celebrar al Berlín Oest, en un moment en què la capital alemanya encara estava dividida pel mur que la República Democràtica hi havia aixecat l’estiu de 1961. La decisió de començar el Tour des del Berlín Oest obeïa a la voluntat de reivindicar l’ampliació del somni de la unitat i de la integració europea més enllà de l’Europa Occidental, fent-lo així extensible a l’altre costat del Teló d’Acer.
L’inici de l’edició de 1987 va plantejar un gran repte logístic a la caravana de la prova que va haver de traslladar-se en avió fins al Berlín Oest on les tres primeres etapes de la cursa van transcórrer, íntegrament, en el territori que quedava encerclat per un mur de Berlín que, paradoxes de la història, cauria tot just dos anys després que el Tour el visités.
- Ciclistes vora el mur de Berlín, a l’alçada de la porta de Brandenburg, durant el Tour de 1987
- @davidguenel
El 1998, poc més d’una dècada més tard de la seva sortida des del Berlín Occidental, el Tour va afrontar un nou desafiament quan, per primera vegada, va començar la seva singladura des d’una illa, concretament des de la d’Irlanda, en el que fins al 2022, quan el Tour va iniciar-se a Copenhaguen, era el Grand Départ més allunyat geogràficament de França que mai havia protagonitzat la cursa.
Curiosament, el Tour va passar abans per Irlanda que per Còrsega, una illa sota sobirania francesa que la cursa ciclista gal·la per excel·lència no va visitar fins al 2013, quan les tres primeres etapes van tenir lloc en territori cors. Si bé en els primers temps aquesta situació podia justificar-se per la dificultat logística de traslladar la caravana fins a un territori insular, que el Tour passés primer per Berlín Oest o per Dublín que per Còrsega només es pot entendre pel temor que l’independentisme cors, amb la seva expressió armada, el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC), al capdavant, optés per boicotejar la cursa.
De fet, diverses fonts apunten que el pas del Tour per l’illa de 2013 només va ser possible després de l’acord entre els organitzadors i el moviment independentista, que va garantir que la cursa no seria atacada. Una situació molt semblant a la que s’havia produït el 1992 al País Basc, quan l’organització sembla que va pactar amb l’esquerra abertzale que el pas de la ronda gal·la transcorregués sense excessius problemes per territori basc.
Amb l’adveniment del segle XXI, el Tour va ampliar encara més el seu radar d’actuació arribant fins al Regne Unit, un estat que durant el segle XX havia estat un ferm aliat de França, però amb qui el país gal havia mantingut una històrica rivalitat que tenia les seves arrels en el període medieval i en la famosa Guerra dels Cent Anys, que va erigir a Joana d’Arc en un dels grans símbols nacionals francesos.
Així, doncs, el Tour de 2007 va iniciar-se des de Londres, on va ser acollit amb un gran fervor popular que es va repetir el 2014, quan la ronda gal·la va fer el seu Grand Départ des de Leeds, al comptat anglès del Yorkshire. Paradoxalment, però, el Tour de França no ha tornat al Regne Unit des que aquest va votar a favor del Brexit, el juny de 2016, i quan ho farà, el 2027, serà per iniciar la seva ruta des d’Edimburg, la capital d’Escòcia, una altra nació sense Estat que acollirà el Grand Départ de la prova, on el resultat del referèndum de 2016 va ser clarament favorable a romandre al si de la Unió Europea, en el que podria ser considerat com una reedició contemporània de l’“Auld Alliance”, la vella aliança que, des del segle XIII, unia els regnes de França i d’Escòcia contra l’enemic comú anglès.
Abans d’Edimburg, però, el Tour de França viurà el seu primer Grand Départ des de Catalunya, un territori que la ronda francesa coneix bé, ja que va recórrer per primera vegada el 1910, quan la prova va estrenar les ascensions als cims dels Pirineus. En aquella ocasió, però, el Tour va visitar la Catalunya Nord, fent de Perpinyà el final i l’inici de dues etapes de la cursa. La Grande Boucle no descobriria les terres catalanes situades al sud dels Pirineus fins al 1957, en plena dictadura franquista, quan va arribar per primera vegada a Barcelona després d’una etapa procedent precisament de la capital del Rosselló. Des d’aleshores, el Tour hi ha passat en set ocasions, però mai, fins aquest 2026, havia fet de Catalunya el seu gran punt de partida.
