El Barça viu un mercat de fitxatges mogut: després de les arribades d’Anthony Gordon, Karim Adeyemi i Jesse Bisiwu, i la més que probable incorporació de Rodri; i les sortides de Ter Stegen, Ronald Araujo, Ansu Fati i, sobretot, de Ferran Torres i Robert Lewandowski, el club continua amb la carpeta del fitxatge del "9" sense resoldre. Durant l’estiu han sonat noms de tota mena, des de Julián Álvarez, fins a Victor Oshimen o Dusan Vlahovic, però com ha de ser el davanter que Hansi Flick i el Barça necessiten? Aquest és el retrat robot del "9" que busca el club blaugrana.
El gol és una tasca col·lectiva. Aquesta és una premissa essencial que cal entendre abans de dilucidar res. És indubtable que tenir un davanter centre que faci gols t’apropa a guanyar, però el context és molt més important del que pot semblar a simple vista. De fet, el Manchester City de Pep Guardiola va fer més gols a la Premier League la temporada 2021/22 –99 gols– que en qualsevol de les posteriors després de fitxar Erling Haaland, dels millors "9" del món ara mateix.
Aquest paradigma es repeteix amb la figura de Kylian Mbappé. El PSG de Luis Enrique va anotar 81 a la Ligue 1 la temporada 2023/24 i, la posterior, amb el davanter francès ja al Madrid, en va marcar 92. En canvi, el Reial Madrid va marcar més gols a la lliga –87– l’any abans d’incorporar Mbappé, que en les dues temporades en les quals hi ha jugat. Per tant, tenir un davanter centre golejador no és garantia necessàriament de fer més gols. Aleshores, com ha de ser el punta d'atac blaugrana?
Julián Álvarez: l’amor prohibit
No és cap secret que el club blaugrana va darrere de Julián Álvarez des de fa temps i, tot i que el jugador ha demostrat públicament que voldria canviar d’aires, l’Atlètic de Madrid té la paella pel mànec i sembla molt difícil que pugui acabar arribant a can Barça. El seu fitxatge, però, seria una passa de gegant pel projecte de Hansi Flick.
Julián encaixa com a anell al dit amb l’equip de l’entrenador alemany i el seu model de joc, amb pilota i sense. L’argentí, de 26 anys, està entrant en la seva maduresa futbolística i ja està aclimatat a la lliga espanyola després de jugar dos anys a l’Atlètic de Madrid. Julián és un davanter molt mòbil, capaç de sortir de posició i trepitjar zones del mig del camp per associar-se en espais curts i, a més, té un xut impressionant des de la frontal de l’àrea –només cal recordar el gol que va marcar a Suïssa als quarts del darrer Mundial–, i és indetectable entrant des de segona línia.
És cert que ha de millorar la seva consistència golejadora (8 gols en la darrera lliga i 10 a la Champions), però la seva feina sense pilota en la pressió, també encaixa en el que Flick demana als seus "soldats". La seva arribada sembla gairebé impossible, però Julián, que va jugar de mitja-punta al Manchester City amb Pep Guardiola, encaixa com un guant en aquest Barça i, rodejat de jugadors com Lamine, Olmo, Pedri, i probablement, Rodri, és capaç d'amenaçar al peu i a l'espai com cap davanter centre a Europa.
Luis Javier Suárez, un "9" d'entitat?
Diverses informacions apunten que, davant la dificultat per tancar l'operació de Julián i la negativa de l'Atlètic de Madrid de vendre al futbolista, Deco s'hauria interessat en la situació de Luis Javier Suárez, davanter colombià de l'Sporting de Portugal. Suárez, de 28 anys, és un perfil molt diferent del del davanter argentí. És cert que el colombià és molt treballador i que ben segur que seria clau en la pressió de Flick, però li demanem únicament això al "9" del Barça?
Suárez té poca capacitat associativa i, tot i ser molt mòbil, amenaça, sobretot, desmarcant-se a l'espai; és poc precís descarregant d'esquena i amb la pilota als peus entre línies. L'última ha estat la seva temporada més prolífica en l'àmbit golejador: 28 gols en 32 parits a la lliga portuguesa. Ara bé, aquests números s'han d'agafar amb pinces, ja que la de Portugal és una de les lligues on més brillen els davanters i que, Suárez, mai ha estat capaç de superar els 10 gols en una de les cinc grans lligues europees, ni a l'Almeria ni al Marsella (a la Ligue 1).
Tot i els gols, Suárez va fallar 26 ocasions clares en l'última temporada a la lliga; Julián, per la seva banda, en va fallar 8. En aquest darrer Mundial, el colombià no ha estat capaç de marcar cap gol i ha arribat a ser el suplent de Jhon Córdoba, davanter de 33 anys que juga al Krasnodar de la lliga russa. Suárez és un bon davanter centre i, davant la sortida de Ferran Torres del Barça, el seu fitxatge com a jugador de rotació podria tenir sentit si arriba per un preu raonable. Ara bé, encara no ha demostrat tenir el nivell per assumir la titularitat en una equip que aspiri a competir per tots els títols.
Georges Mikautadze i entendre el futbol
Si Julián no arriba, i amb Harry Kane fora del mercat, Georges Mikautadze és un dels davanters que més encaixa amb el que el Barça i Flick li demanen al seu "9". El davanter internacional amb Geòrgia, de 25 anys, juga al Vila-real, destí on va arribar l'estiu passat per 30 milions d'euros procedent del Olympique de Lió, i aquesta temporada ha estat clau perquè els groguets hagin acabat tercers a la lliga, competició en la qual ha anotat 13 gols.
Mikautadze, que pot ser un desconegut pel gran públic, és un davanter associatiu i agressiu (tot i que a vegades es desconnecta) en la pressió. Com Julián, el georgià acostuma a caure en zones intermèdies per associar-se amb els companys i generar joc interior; alhora, també és capaç de trencar línies amb una conducció potent i, com ha demostrat al Vila-real de Marcelino García, és un futbolista excepcional per trenar un atac ràpid, sigui com a passador o trencant a l'esquena de la defensa.
On més brilla, però, és a la frontal de l'àrea i en espais reduïts. Davant d'un bloc baix, Mikautadze té un ventall de recursos tant estètics com efectius per generar ocasions de gol. És cert que el georgià encara té marge de millora en la faceta golejadora i en la regularitat mostrada, però el preu (lluny dels 120 milions que podria costar Julián) i el seu perfil futbolístic fan que guanyi pes com una opció de molt valor per a la davantera blaugrana.
João Pedro: el peatge de la Premier League
Per perfil, João Pedro és un "9" molt Barça. Jugador tècnic amb la pilota als peus, però massa irregular. El davanter del Chelsea, brasiler de 24 anys que ha marcat 15 gols en la darrera temporada a la lliga anglesa, ja va sonar a principis d'estiu com una possible alternativa a l'atac blaugrana, però el seu preu és prohibitiu.
João Pedro va arribar als blues ara fa un any per poc més de 60 milions i la força econòmica de la Premier League atorga al Chelsea el poder per decidir no vendre per menys d'un preu desorbitat. El brasiler, tot i algunes desconnexions puntuals i que hauria de treballar més sense pilota i en la pressió, ha demostrat tenir el potencial per jugar al Barça i el nivell qualitatiu per entendre el joc culer; el preu a desembutxacar però, fa quasi impossible aquesta operació.
Olmo i Lamine, el fals "9" del Barça?
Si l'anhelat "9" no acaba arribant, Flick haurà de reinventar-se per trobar un davanter de garanties que ajudi l'equip a lluitar per complir els objectius aquesta temporada. A la plantilla, l'alemany compta amb els nous fitxatges de Gordon i Adeyemi, que tot i ser extrems, tots dos han jugat com a davanters centres en diferents moments de les seves respectives carreres esportives. Ambdós, però, són perfils similars, diferencials a l'espai i en la primera passa de la pressió, però amb marge de millora pel que fa a l'enteniment del joc col·lectiu i associatiu.
A banda, el jove davanter egipci de 18 anys Hamza Abdelkarim també està en dinàmica del primer equip, tot i tenir fitxa del filial. Abdelkarim, que encara no ha debutat amb el Barça en partit oficial, va disputar el Mundial amb Egipte i està deixant bones sensacions a la pretemporada vestint de blaugrana, fet que li pot valdre per entrar en la rotació del primer equip.
Com a alternatives, Flick té a Dani Olmo i Lamine Yamal. El terrassenc ja ha jugat de fals '9' i, de fet, amb el Barça ho va fer en un partit de Copa del Rei contra el Betis el gener del 2025, que va acabar amb victòria blaugrana per 5-1 i amb Olmo regalant dues assistències. El '20' blaugrana és molt pulcre en espais reduïts i entén com pocs el que la jugada demana en cada ocasió. Les lesions li han impedit mantenir un nivell regular d'ençà que va arribar a can Barça, però el seu talent no està en dubte, com tampoc ho està la seva capacitat golejadora, sense ser un killer d'àrea.
Flick també té el recurs de Lamine Yamal que, tot i que encara només l'hem vist jugant com a extrem, té la porteria entre cella i cella i una capacitat associativa a l'alçada de molt pocs jugadors al món. Per ara, el de Rocafonda continua ocupant l'extrem dret, però la seva tendència a trepitjar zones interiors és innata i tot fa pensar que, més d'hora que tard, el veurem jugant més lliure i centrat, sigui com a mitja punta o fals "9".
