Hi ha eleccions a l’Associació Catòlica de Propagandistes (ACdP), una de les entitats més influents del catolicisme conservador espanyol. Fins a quatre aspirants competeixen en una pugna pel control d’una organització que controla prop de vint centres educatius. L’actual president, l’historiador proper al carlisme Alfonso Bullón de Mendoza, no es pot tornar a presentar després de dos mandats, i dona suport a José Masip, que representa l’ala més ultracatòlica de l’entitat. Enfront d’ell, la principal alternativa la lidera Rafael Rodríguez-Ponga, exrector de l’Abat Oliba i exdiputat del PP.
L’ACdP té set centres universitaris a l’estat espanyol, entre ells la Universitat Abat Oliba (UAO), i deu col·legis, entre ells dos centres a Barcelona, Loreto i Spínola, a la zona alta. L’entitat, a més, disposa d’un mitjà propi, El Debate. Una de les decisions de Bullón de Mendoza va ser impulsar-lo i posar-lo al servei de la croada que la dreta espanyola ha llançat contra el govern de Pedro Sánchez.
José Masip és l’actual vicepresident de l’ACdP i és un dels favorits per arribar a la presidència. Advocat de Castelló, forma part d’una directiva que inclou figures tan connotades com l’exministre Jaime Mayor Oreja i l’exdirigent del PP basc María San Gil. És aquest nucli el que ha escorat l’associació a posicions molt a la dreta. El darrer congrés Catòlics i Vida Pública, celebrat a Madrid el novembre passat, va ser un exemple de l’espai on es vol situar l’ACdP. Una de les estrelles convidades va ser el trumpià Kevin Roberts, president de la nord-americana Fundació Heritage, centre d’idees molt proper a l’Administració nord-americana.
L’entitat acaba d’inaugurar els seus cursos d’estiu a l’Escorial i ho va voler fer amb un convidat destacat. Va ser el president de l’Argentina, Javier Milei, qui va volar a Madrid per assistir-hi, el 26 de juny. Un gest més que escenifica la voluntat dels Propagandistes de ser presents en la xarxa internacional del populisme de dretes. Una visita que es va produir poques setmanes després de la visita del Papa, a qui Bullón de Mendoza va poder saludar. L’ACdP va proclamar la fidelitat al Papa, però semblen gaudir més amb el trumpisme global enfrontat a Lleó XIV.
Una nissaga de l'alta burgesia
Enfront el continuisme que representa Massip s’ha format la candidatura de Rafael Rodríguez-Ponga, membre d’una nissaga de l’alta burgesia madrilenya amb vincles amb l’aristocràcia: un oncle seu va ser el marquès de Vega Inclán. Lingüista, especialitzat en la presència espanyola a Filipines, Rodríguez-Ponga és un nom sistèmic. Membre de l’elitista Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat, va ascendir en l’alt funcionariat sent sotsdirector general amb ministres socialistes com Rosa Conde i Alfredo Pérez Rubalcaba.
Amb el PP, va arribar al rang de director general. A partir del 2004, es va vincular al PP i en fou membre de l’executiva durant tota l’etapa de Mariano Rajoy. Va ser diputat al Congrés durant el govern de Rajoy i també secretari general de l’Institut Cervantes. Després, ja fora de la política activa, seria designat rector de l’Abat Oliba, on molt aviat va aprendre el català. D’aquesta manera, els Propagandistes hauran d’elegir entre dos perfils molt diferents: la línia Masip-Bullón de Mendoza, molt bel·ligerant en les anomenades guerres culturals, i una figura representativa del conservadorisme de les elits de l’Estat. Els altres noms en joc (Raúl Mayoral i Juan Carlos Hernández Boades) surten amb poques opcions.
L’ACdP sempre ha estat una entitat conservadora. Fundada pel sacerdot Ángel Ayala a inicis del segle XX, ha volgut que el catolicisme tradicional influís en la política i la societat. En un país com Espanya on l’Església ha estat històricament pilar de l’immobilisme, l’ACdP no sempre va representar l’ala més dura. Va donar suport a la CEDA de Gil Robles durant la República, enfront els sectors més vinculats al carlisme o a Falange. Va participar en els governs de Franco, on pugnava primer amb els falangistes i després amb l’Opus Dei, que va acabar desplaçant-lo.
La Transició va ser un moment de gran influència dels Propagandistes. Un grup d’ells va formar el grup Tácito, de democristians conservadors oposats a Franco, i van nodrir els governs d’Adolfo Suárez amb noms com Íñigo Cavero o Landelino Lavilla. Després, quan l’aznarisme va donar una inflexió brusca a la dreta, els Propagandistes van afegir-s’hi. Ara els socis de l’entitat hauran de decidir quants graus d’intensitat volen donar a aquesta aposta.
