La cendra s’ha colat a l’interior de les oficines d’una fàbrica de caixes fortes de l’Anoia. La vida en aquesta nau ja aparenta normalitat, aquest dimarts, però malgrat els esforços de propietaris, treballadors i bombers, la cendra continua recordant, fins i tot de portes endins, l’anomalia que s’ha viscut durant les últimes hores: un incendi forestal va acabar calcinant part d’un polígon industrial. Els que s’han endut la pitjor part, com una nau de matalassos que ha quedat totalment destrossada, acumulen gestos d’incomprensió i tenen el telèfon enganxat a l’orella. Els que han salvat els mobles es fan creus de la situació que han evitat.
Els focs d'estiu fa temps que posen en alerta tot el sector dels camps, els boscos i les urbanitzacions del país. Tanmateix, la situació insòlita és l'afectació tan directa sobre un polígon industrial. Fonts dels Bombers de la Generalitat asseguren que no recorden l'últim cas en què s'hauria produït una situació com aquesta.
“Podria haver estat una tragèdia més gran”, resumeix Jordi Ferrús, encarregat de l’empresa Screen Protectors, una de les naus enganxades a la fàbrica de matalassos calcinada, al polígon Plans d’Arau, al municipi de la Pobla de Claramunt, a tocar d’Igualada. Mentre repassa l’entorn dels negocis del seu voltant, Ferrús insisteix que això podria haver estat un incendi en cadena amb conseqüències molt més greus. “Allà hi ha cereals. Allà, productes químics. Si això hagués anat saltant de nau a nau, seria un polvorí”, resumeix.
Fa referència al foc que durant la tarda, vespre i nit del dilluns va recórrer 500 hectàrees de l’Anoia i va obligar 33.000 persones a confinar-se a casa , per ordre de la Generalitat. En el cas de la seva empresa, només s’ha de lamentar l’impacte de les flames sobre alguns blocs de fusta en un magatzem del costat. “A la tarda, quan ens van dir que la fàbrica del costat cremava i el foc corria per totes bandes, jo ja pensava que me n’anava a l’atur”, recorda Sandra Tort, companya de feina de Ferrús.
Entre els vidres trencats, les parets esfondrades i el mobiliari intern calcinat, els propietaris de l’empresa d’exposició i venda de matalassos Macotoya demanen a la premsa que respecti la sensibilitat de la situació i prefereixen no fer declaracions. Després de dècades de funcionament de la companyia, ara encara no saben què cobrirà l’assegurança ni quines explicacions rebran sobre un incendi forestal que ha cremat el seu negoci.
Salvar una nau talant arbres i apartant material
A pocs metres, paret amb paret, hi ha la fàbrica Ollé, la de les caixes fortes i la cendra a l’interior de l’edifici. En el seu cas, la nau es va salvar perquè els propietaris, tres germans, eren a lloc. Ho explica Miquel Ollé, un dels membres de la família que ahir va decidir sortir a talar arbres amb una motoserra, regar l’entorn amb mànegues, i apartar tot allò que pensaven que podia alimentar el foc. “La sensació és de sort. Estic segur que si haguéssim desaparegut, si haguéssim marxat tots d’aquí…”, expressa l’empresari, advertint que si la nau hagués estat buida, hauria acabat igual que l’edifici veí. “Nosaltres vam treure molt de material de darrere, de fusta, de bidons, d’ampolles de nitrogen i oxigen”, relata.
Mentrestant, la deixalleria de la Pobla de Claramunt encara crema. Des de darrere de les fàbriques, amb tot ja estabilitzat i amb una quotidianitat estranyida, es va veient el fum i de tant en tant algun helicòpter s’acosta per vessar-hi aigua. L’acumulació d’olis, fustes i neumàtics fa que, de moment, s’aposti per deixar-la cremar, en aquestes condicions. Els treballadors del polígon industrial ho van comentant. La majoria sap que les respostes a una tarda insòlita no seran ràpides i les solucions tampoc no són clares. “Els boscos estan com estan. I no sé si l’ajuntament prendrà mesures i ho netejarà. Si un dia no entra per aquí potser entra per un altre cantó. És difícil”, clou, entre resignacions, Miquel Ollé.
