“L’espiritualitat s’ha intensificat en els joves”. Així ho assegura Víctor Albert, membre del grup de recerca del laboratori d’estudis contemporanis sobre cultura i religió (BCURE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professor de sociologia a la UOC, en conversa amb Nació. Una afirmació contundent que pot xocar amb les percepcions generalitzades, que poden portar-nos a pensar que els joves s'allunyen d'aquest món. En certa manera, això és així, perquè hi ha un procés de secularització i cada cop hi ha menys gent a les esglésies. Ara bé, l'espiritualitat és més àmplia, i les noves corrents guanyen pes en la població més jove, sobretot els "joves adults", d'entre 25 i 34 anys.
“Les dades ens diuen que en aquesta franja d’edat, el 41% ha practicat ioga o meditació en l’últim any enfront del 29% de la mitjana total”, confirma l'investigador. A més, segons els informes oficials de la direcció general d'Afers Religiosos de la Generalitat, un 48,1% de la població major d’edat es considera una “persona espiritual”. Així doncs, quins són els motius de l’auge de l’espiritualitat en el jovent?
La Maria Padilla és una noia jove que aposta per aquesta nova nova espiritualitat: “No em sento identificada amb elements de la religió tradicional com el pecat o l’aparença. Visc l’espiritualitat allunyada de la tradicionalitat religiosa: des de la intimitat, la individualitat i l’ànima”. La Maria destaca una de les característiques fonamentals de les noves creences: la desconnexió social de les religions tradicionals. Albert ho confirma: “La percepció de la rigidesa jeràrquica de l'Església catòlica i del seu declivi com a institució també pot influir en la cerca d’altres refugis”.
La jerarquia institucional és un altre motiu de rebuig: “Per mi, la vertadera espiritualitat és aliena a la litúrgia. La meditació o el mindfulness no tenen la necessitat de trobar un creador i adorar-lo. S’allunya més de la jerarquia tradicional”, reflexiona la Maria. No obstant això, tot i que Albert coincideix amb aquesta percepció i en què “hi ha una certa horitzontalitat”, afirma que en les noves espiritualitats també hi ha relacions de poder i d’autoritat, però d’una manera diferent de la tradicional.
Ara bé, la religiositat tradicional continua vigent. La Lucía Cruz és una jove creient que veu Déu com el “respir” davant d’una "societat immediata". Un sentiment que el mateix Albert comprèn, ja que assegura que la religió tradicional sempre s’ha vist com el “retir” de la vida quotidiana i els patiments. Així i tot, el diferencial amb les noves espiritualitats és la recerca del sentit. És a dir, persones com la Lucía que veuen “Déu com la resposta a totes les seves preguntes”, es refugien en la fe religiosa per sentir seguretat en un ésser superior. La Lucía, a més, es mostra oberta i tolerant perquè considera que cadascú viu l’espiritualitat com vol, i creu que un dels valors del cristianisme que més la representa és fer el bé i tractar els altres amb respecte i bondat.
“L’auge de l'espiritualitat no és un fenomen aïllat”
Per abordar l'espiritualitat cal analitzar el context social i històric. Davant d'un món globalitzat en el qual s'ha produït una diversificació de "religions i creences" i en un context en què s'afegeix la pèrdua de poder que han patit les institucions polítiques, sindicals o religioses, els joves s'endinsen en noves formes de transcendència. Aquest còctel, doncs, fa que la gent busqui noves formes de transcendir per "escapar del control i la rigidesa" associada a les institucions religioses. També, les dades ratifiquen que la posició social influeix en la pujada de l’espiritualitat: “Algunes d’aquestes pràctiques solen estar vinculades a una classe social concreta, amb estudis superiors i econòmicament benestants”, assevera Albert.
D'altra banda, la vinculació del catolicisme com a element identitari dels partits d'extrema dreta, com Vox o Aliança Catalana, o una Església que en alguns àmbits -sobretot les instàncies més altes- aposta per posicionaments molt conservadors pot allunyar un sector de persones que creuen en una espiritualitat íntima i individual i no pas en la jerarquia institucional eclesiàstica, o en la manera d'entendre la religió que divulguen determinades formacions polítiques. D'aquesta manera, la religió ha patit una estigmatització a causa de l'associació del catolicisme a l'extrema dreta, ja que els partits radicals s'han apropiat la religió com a símbol essencial dels valors que difonen: "Per l'extrema dreta la religió és una identitat", explica Albert.
Sigui com sigui, la religió continua tenint presència en els joves i, en general, a Catalunya, malgrat ser la regió menys creient de l'Estat amb un 35%, enfront de la resta de comunitats autònomes que tenen una mitjana del 59% de creients. Ara bé, les noves creences estan guanyant espai a la tradicionalitat perquè el refugi espiritual per allunyar-se dels patiments que predomina actualment ja no és la religió tradicional, sinó que s'ha desplaçat cap a noves formes d'espiritualitat.
