Els dirigents de Junts es presenten aquests dies en privat com a víctimes d'una campanya que els presentaria com un partit "desendreçat i en caiguda lliure". Asseguren que hi ha una pinça del PSC i d'Esquerra -segons ells manipulen enquestes com les de CEO per afermar la idea- i de la premsa per magnificar els seus problemes mentre "s'amaguen" els dels altres partits. Però ahir no va ser pas un dia de bons titulars per la formació de Carles Puigdemont: els fets són tossuts.
Els alcaldes, que tal com explica Oriol March dilluns al vespre es van reunir amb Jordi Turull per compartir-li l'angoixa, observen el panorama amb més incerteses que certeses i les notícies carregant-los de raons se succeeixen: els juntaires abandonaven, sense cap motiu potent i per una "paciència" esgotada amb els fins ara socis d'esquerres i independentistes de Guanyem i ERC, l'icònic govern de coalició a Girona; i el cap de files a Cambrils (40.000 habitants) feia el pas a Aliança encara que per ara, i malgrat el que ell havia explicat, no el seguiran les altres dues regidores.
S'hi afegia que es va saber que el partit ha reactivat la investigació interna a Toni Comín per assetjament a un assistent. A banda d'aquest desagradable assumpte, Comín està, com Puigdemont i altres independentistes, pendent de l'amnistia. La condició d'exiliat no li ha permès prendre possessió de l'escó guanyat a les europees de 2024 i el partit ja porta dos anys sense representació a l'Eurocambra.
Junts té una acumulació de problemes a escala nacional i això reverbera en l'àmbit local en places rellevants com Girona i quan arreu intenta repescar vells actius convergents i no perdre els que té per no quedar desbordada a comarques, empetitida a les capitals o del tot inexistent a l'Àrea Metropolitana. El partit no té lideratge efectiu ("algú que doni la cara", segons els alcaldes) perquè Puigdemont exerceix de forma intermitent, amb escassa vida orgànica, missatges a les xarxes i una presència gairebé nul·la als mitjans.
El president del partit ha alterat acords presos i treballats en òrgans on no ha volgut ser present. És el cas de la moció de censura a Ripoll, que Junts havia acordat amb la resta de l'oposició fa un any i que va vetar amb l'argument de no victimitzar Sílvia Orriols, o de la recent moció del PP al Congrés demanant a Sánchez convocar eleccions. Junts preveia abstenir-se, però el líder va ordenar a última hora votar-hi a favor amb Vox com a càstig al PSOE. Ahir les tres dretes van tornar a votar juntes per tombar el sostre de despesa.
El principal problema és polític. De fiabilitat i de to, d'un projecte que vol tornar sobre les passes de CDC després d'una dècada renegant-ne, i de relació amb la resta de forces centrals. La pedra a la sabata ara és Aliança. El dilema juntaire és compartit amb tota la dreta i centredreta d'Europa: competir en el marc que els ultres fixen en temes com la immigració, la seguretat, la crítica als mitjans o les "guerres culturals", o bé plantar-li batalla i apostar per cordons sanitaris. Les receptes i els resultats a Itàlia, Alemanya, Espanya o França són ambivalents. Junts, com el PP amb Vox, ha optat per jugar en el seu marc i no per confrontar-lo. Per ara, guanya Orriols, o com a mínim creix amb força.
Amb qui sí que confronta Junts és amb ERC -a qui acusa de viure instal·lada en la renúncia i la ineptitud- i amb el PSC -no hi ha acordat res més enllà de l'ordenança del civisme a Barcelona. Aquestes són ara fronteres menors i la brega constant impedeix presentar-se com a útil a Madrid (finançament o habitatge) o a Catalunya (renovables, llengua, pressupostos o infraestructures). Això s'afegeix a la manca d'horitzó independentista que també acusen ERC, la CUP i la mateixa Aliança, que es focalitza en el reclam xenòfob. Durant el procés Junts brandava la bandera de la "unitat", però, tal com s'ha vist ara a Girona i en la seva sortida del Govern d'Aragonès el 2022, mantenir-la en peu implica que els governs els liderin ells.
Veurem el resultat de la maniobra de Gemma Geis a Girona, que no compta amb un consens intern. La darrera d'aquestes característiques a una gran ciutat la va fer fa tres anys Jaume Collboni quan ell -no la resta de regidors del PSC- va deixar el govern d'Ada Colau per preparar les eleccions. No va guanyar, però està estès que no el va perjudicar i els vots dels Comuns i el PP el van acabar fent alcalde de Barcelona. Els socialistes estaven, això sí, de pujada i Junts va de baixa a la ciutat de l'Onyar. La pugna serà entre l'alcalde Lluc Salellas i la superconsellera Sílvia Paneque.
Les enquestes que tant preocupen els alcaldes de Junts són només això, enquestes que mostren una foto del moment i que poden canviar. Són més estructurals els problemes polítics, el buit que deixa Puigdemont, els lideratges tendres al Parlament, i que Turull, l'encara secretari general, no se'n surt d'afermar el rumb de la nau enmig del temporal.
Avui no et perdis
- La inquietud s'estén al món municipal de Junts; per Oriol March.
- La recepta del Parlament contra els discursos d'odi: què expliquen els casos d'Orriols i Vox?; per Lluís Girona Boffi.
- Dotze personalitats creen el Cercle de Política i Drets per «incidir en l'opinió pública»; per Lluís Girona Boffi.
- Els morts per calor a Barcelona es disparen a partir de 32 graus; per Arnau Urgell i Vidal.
- Pedrerol i «El Chiringuito» deixen Atresmedia després de tretze anys; per Pau Espí i Solé.
El passadís
Tornen els canvis a l'arquebisbat de Tarragona. Els sis anys de govern de l'arquebisbe Joan Planellas s'han caracteritzat per un seguit de nomenaments, cessaments i recanvis que ha generat malestar entre capellans i feligresos (hi ha hagut fins a quatre vicaris generals). Ara, l'arquebisbe ha agitat Reus amb el cessament del prior Joaquim Fortuny, que era el responsable de la prioral de Sant Pere, on Antoni Gaudí fou batejat. En aquest cas, sembla que Fortuny hauria demanat el canvi per cansament. Però el que ha causat estupor ha estat el cessament de Joan Miquel de Rivas com a rector de quatre parròquies de Reus, entre elles algunes de les més concorregudes, i traslladar-lo de rector a Santa Coloma de Queralt.
De Rivas, professor de teologia, és una figura de pes a l'arquebisbat. És el degà de la catedral, elegit pels canonges. A l'arxidiòcesi han sorprès els canvis, ja que no és un secret que l'entorn de Planellas treballa per fer del prelat un nom a tenir en compte en la successió del cardenal Omella. Però els seus 71 anys, el cúmul de tensions a Tarragona poden ser massa feixucs per aquest objectiu malgrat que ha conreat un perfil públic contundent en defensa del català o discrepant de Luis Argüello, president dels bisbes espanyols.
Vist i llegit
Una de les figures més emergents de la comèdia en català és el baixllobregatí Àlex Vila. El seu humor sempre conté, amagat darrere d'una innocència que no és tal i d'una posada en escena de "Harry Potter que es va passar amb els porros", una bona dosi de crítica social i política. Us deixo el seu darrer vídeo arran del tancament al públic del Parc Natural de Collserola per la pesta porcina. Es pregunta per què és possible tirar endavant una restricció tan potent i costa tant actuar amb necessitats socials bàsiques.
La perla del DOGC
Si ets jove i estàs estudiant en alguna universitat catalana, la Generalitat et subvenciona generosament la matrícula i l'estada a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada del 17 al 23 d'agost. L'import de l'ajut cobrirà el 75% del preu de la matrícula presencial i el 75% de les despeses de l'estada i manutenció, per a tota l'edició al Liceu Renouvier de la capital del Conflent. Els preus per a tota l'edició són els següents: joves de 26 a 30 anys (matrícula i estada 612,50 €, 459,38 € dels quals becats), joves de 18 a 25 anys (matrícula i estada 555,10 €, 416,33 € dels quals becats). Podeu consultar-ne aquí les bases i aplicar, que ho passareu bé i aprendreu.
