Ha costat més del previst, però el Parlament ha resolt els famosos expedients contra Sílvia Orriols i dos diputats de Vox que feia mesos que estaven encallats. La comissió de l'Estatut del Diputat ha aprovat aquest dimarts els dictàmens que s'han tancat amb propostes de faltes lleus contra la líder d'Aliança Catalana i el portaveu de Vox, Joan Garriga. Un desenllaç -pendent de l'aval de la mesa- que, tal com han comunicat fonts de la comissió, ha evidenciat les limitacions de l'actual reglament del Parlament per perseguir els discursos d'odi. Una consideració que no és nova, i que havien assumit bona part dels partits de la cambra, que ja fa mesos que treballen en reformes per reforçar els càstigs contra aquests comportaments d'una extrema dreta que cada cop va més envalentida amb l'auge que dibuixen les enquestes.
La comissió, que exerceix d'òrgan instructor, ha constatat un incompliment per part de Garriga i d'Orriols de l'article 7 del codi de conducta. Aquest apartat fixa que els diputats han de mantenir en tot moment una conducta "respectuosa" amb la resta de parlamentaris i amb la ciutadania, sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social. La llibertat d'expressió en l'àmbit parlamentari és especialment àmplia, però té límits en el respecte cap als membres de la cambra i cap a la ciutadania. Dels dictàmens, més particularment del que té a veure amb Orriols, també se'n desprèn un element mai vist fins ara: una comissió parlamentària suggereix als partits de la cambra que hi ha camí per portar una diputada a la Fiscalia per un delicte d'odi. Aquestes són cinc claus de la recepta del Parlament contra els discursos d'odi.
1. Poc marge de maniobra
El que transmet l'aprovació dels primers dictàmens és que l'actual reglament del Parlament dona poc marge de maniobra per castigar els discursos d'odi. La comissió ha hagut d'aplicar una falta lleu a Orriols i a Garriga perquè el codi de conducta deixa molt clar quins són els supòsits greus o molt greus i en cap cas hi apareixen comportaments discriminatoris i racistes. Sí que hi ha apareix com a falta greu no publicar l'agenda parlamentària dels diputats o com a molt greu acceptar regals que estiguin fora dels permesos per llei, per exemple. Fonts de la comissió de l'Estatut del Diputat han considerat que aquest codi de conducta va ser pensat per un altre moment polític -l'últim és del 2016- i unes casuístiques molt diferents a les actuals i que cal reformar-lo.
2. Els límits de la llibertat d'expressió
Els dictàmens també transmeten el difícil equilibri entre la llibertat d'expressió i els seus límits. Tal com reconeixen els lletrats de la cambra i els experts externs, la llibertat d'expressió és especialment àmplia en seu parlamentària i els diputats tenen reconeguda la inviolabilitat. És per això que a la cambra tothom té molt clar que la via legal té poc recorregut per certes actituds dels diputats. Ara bé, la comissió de l'Estatut del Diputat considera que un dels límits d'aquesta llibertat d'expressió es troba en l'"assenyalament sistemàtic i directe" entre diputats. És el que considera que ha fet Orriols amb Najat Driouech, diputada d'ERC, a la qual ha acusat en fins a set ocasions, segons la comissió, de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per portar vel.
3. Obrir la porta a la Fiscalia
Però malgrat que la llibertat d'expressió queda molt blindada en l'àmbit parlamentari, la comissió ha pres una decisió inèdita: obrir la via per portar una diputada a la Fiscalia per discurs d'odi. Fonts parlamentàries han dit que els partits ja poden anar a la justícia per si sols si creuen que hi ha un possible delicte, però la voluntat del dictamen és donar "base jurídica i més força" per recórrer al ministeri fiscal. Ara, la mesa informarà als partits d'aquesta possibilitat i seran les formacions qui ho decidiran tant a títol individual com si ho fan de manera col·lectiva. I res fa pensar que sigui l'últim cas que pugui constituir un delicte d'odi: la comissió ha obert aquest mateix dimarts una nova investigació contra Alberto Tarradas, diputat de Vox, per insinuar que deportarien Driouech quan governessin.
4. Reforma del reglament
Més enllà de la resolució de l'expedient d'Orriols o el que pugui passar amb el de Tarradas, la comissió ha demanat a la mesa del Parlament i als partits una reforma del reglament. Un pas que no sorgeix merament de la comissió, sinó que és un objectiu que fa mesos que recorre pels passadissos de la cambra. Hi treballen el PSC, Junts i ERC, que tenen majoria suficient per tirar-lo endavant, i també es cerca l'aval dels Comuns i la CUP. Només s'hi oposen el PP, Vox i Aliança. Que el codi de conducta tingui rang de llei -integrant-lo dins el reglament- perquè els diputats no puguin esquivar les sancions a través dels tribunals, i que les sancions estiguin més concretades i clarificades -ara hi ha un ampli rang interpretatiu d'entre 600 i 12.000 euros-, són dos dels objectius amb els quals treballen els partits de la cambra.
5. Tempos clau abans del nou cicle electoral
Però els tempos no permeten més demores. Les negociacions fa mesos que es produeixen i el compromís de les parts és arribar amb una proposta tancada i, si pot ser, aprovada, abans que acabi l'actual període de sessions, abans del 31 de juliol. Qualsevol proposta es presentarà des de l'extrema dreta com un intent de perseguir-los i minoritzar-los. La mateixa Orriols deia en un vídeo a xarxes que Aliança impugnaria qualsevol proposta de nou reglament. Quan més es demori el nou reglament, serà més gasolina per una extrema dreta de cara al nou cicle electoral qui, empesa per unes enquestes que li dibuixen un auge, no pensa limitar ni moderar aquest mateix discurs que la majoria del Parlament està d'acord en què cal minoritzar.
