Per primer cop a la història del Parlament, la cambra ha obert la via perquè els partits puguin portar una diputada a la Fiscalia per delicte d'odi. Aquesta ha estat una de les conclusions que ha deixat la comissió de l'Estatut del Diputat, que aquest dimarts ha resolt els expedients oberts contra la líder d'Aliança Catalana i dos diputats de Vox. Sobre el cas Orriols, la comissió ha constatat que ha comès un "assetjament sistemàtic" de fins a set ocasions contra la diputada Najat Driouech (ERC), a qui ha acusat en diverses ocasions de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per portar vel. El seu cas es queda en una falta lleu, però la comissió demana una reforma del reglament per poder castigar els discursos d'odi amb més contundència. En paral·lel, demana a la mesa que digui als partits que poden portar Orriols a la Fiscalia.
És la resolució dels expedients que ha fet aquest dimarts la comissió de l'Estatut del Diputat, que ha determinat que tant la líder d'Aliança Catalana com el portaveu de Vox, Joan Garriga, han comès faltes lleus del codi de conducta de la cambra. La resolució dels expedients sancionadors estava oberta des de fa mesos, però la comissió que els havia de tractar ha funcionat amb terminis especialment lents. Els dictàmens els han elaborat tant el president de la comissió, Antoni Castellà (Junts) com el secretari, Jordi Albert (ERC), a més dels serveis jurídics de la cambra. La comissió, on hi ha un diputat de cada partit, ha aprovat els informes -en un debat i votació secreta per preservar els drets dels diputats investigats- que seran traslladats a la mesa del Parlament, qui ha de ratificar-los.
L'informe de la comissió reconeix la llibertat d'expressió de tots els casos estudiats, però conclou que els posicionaments d'Orriols no s'hi inclouen. Fonts parlamentàries han detallat que la diferència és que no ha fet reflexions sobre una religió o un pensament, sinó que ha fet un "assenyalament directe i sistemàtic" contra Driouech, sobre qui ha fet comentaris vinculats al vel i a la seva religió en fins a set ocasions registrades per l'informe de la comissió. El cas es queda en un falta lleu a nivell parlamentari perquè el reglament actual no reconeix el delicte d'odi com una falta greu o molt greu, i ni el menciona. Per tant, tot allò que no està clarament tipificat com a falta de gravetat, ha de ser directament considerat com a lleu.
La comissió sí que pren dues decisions inèdites. La primera és aquesta possibilitat que els partits portin Orriols a la Fiscalia. Fonts parlamentàries han dit que la voluntat del text és donar "base jurídica i més força" per recórrer al ministeri fiscal. Ara, la mesa informarà als partits d'aquesta possibilitat i seran les formacions qui ho decidiran tant a títol individual com si ho fan de manera col·lectiva. Per altra banda, per poder perseguir els discursos d'odi, la comissió diu a la mesa i als partits que cal una reforma del reglament del Parlament. "Aquest codi actual estava pensant per altres moments i ara no dona els instruments necessaris", consideren des de la comissió. Per tant, la recepta del Parlament és, de moment, de tres potes: falta lleu, possibilitat d'anar a la Fiscalia i reforma del reglament.
Els casos dels diputats de Vox
Sobre la taula de la comissió també hi havia tres expedients de diputats de Vox. Els dos que tenien a veure amb Joan Garriga també s'han resolt amb faltes lleus. El primer era per penjar cartells amb la inscripció "Companys assassí" a les finestres dels despatxos de la formació ultra, i l'altre per vincular els socialistes amb les drogues i la prostitució. Hi havia sobre la taula un altre expedient a la també diputada de Vox Júlia Calvet, que a la comissió de polítiques de joventut va acusar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, de "liderar un dels casos de corrupció més grans de la història" en referència a la DGAIA. En aquest últim cas s'ha conclòs que l'acusació s'inclou dins la llibertat d'expressió, que en l'àmbit parlamentari és especialment elevada.
Però la comissió també ha decidit obrir quatre nous casos de diputats de Vox. El primer és contra Alberto Tarradas, també per un comentari insinuant que deportarien Driouech quan governessin. El diputat de Vox es va disculpar, però la mesa va decidir, per primer cop sense que cap grup ho demanés, portar-lo a la comissió de l'Estatut del Diputat, que ara ha obert l'expedient. El segon és contra Rafael Villalonga per referir-se a la CUP com a "delinqüents". El tercer altre cop protagonitzat per Calvet, que va qüestionar la compareixença d'una representació de Joventut Àfrica Negra a la comissió de polítiques de joventut. Calvet va dir que "no es pot ser solidari amb els de fora mentre s'abandona els de casa" i va assenyalar que "per parlar dels reptes de la joventut africana el lloc ideal és Àfrica". El quart és contra María García Fuster per insistir amb les expressions de "Companys assassí" a la comissió de control de la CCMA.
La reforma del reglament, clau per blindar les multes
Un dels elements clau que es destaca en els dictaments aprovats aquest dimarts és la petició d'una reforma del reglament. És en el que treballen els principals grups de la cambra. Un dels elements que es planteja és introduir i tipificar el càstig per delictes d'odi. Un altre component és introduir el codi de conducta dins del reglament per poder blindar aquestes sancions. La reforma, que també ha d'incloure més precisió en les sancions, s'hauria de portar a tràmit abans que acabi el curs polític, també per evitar la coincidència amb el nou cicle electoral. Molt més tenint en compte que qualsevol decisió serà utlitzada per l'extrema dreta per victimitzar-se. Aquests moviments formen part de la difícil convivència del Parlament amb els 13 diputats que sumen Vox i Aliança. El context favorable que els marquen les enquestes fa que s'hagin envalentit encara més per expandir els seus discursos d'odi.
