El Parlament, que durant anys havia resistit l'onada ultra que avança per tot Europa, té ara 13 diputats d'extrema dreta que sumen Vox i Aliança Catalana. I el context favorable que marquen les enquestes per totes dues formacions fa que s'hagin envalentit encara més per expandir els seus discursos d'odi. En aquests dos anys de legislatura s'ha anat convertint en un fet habitual que el president del Parlament, Josep Rull, i els membres de la mesa que li agafen el relleu durant els plens, hagin de recordar el codi de conducta als diputats d'extrema dreta per intervencions passades de fre, com la del membre de Vox, Alberto Tarradas, contra Najat Driouech d'ERC.
Però més enllà de les advertències, que Aliança i Vox rendibilitzen per victimitzar-se a través de les xarxes socials, el Parlament no troba la formula per frenar els discursos d'odi. La via legal té poc recorregut perquè, tal com reconeixen els lletrats de la cambra i els experts externs, la llibertat d'expressió és especialment àmplia en seu parlamentària i els diputats tenen reconeguda la inviolabilitat. L'única via que es dibuixa per intentar frenar aquests discursos, doncs, és intentar reformar el reglament per blindar les sancions que es poden imposar als diputats.
L'òrgan de govern del Parlament ja va demanar a l'inici de la legislatura jurisprudència europea sobre els discursos d'odi. Al juny del 2024, tan bon punt es va constituir la cambra, la mesa va reunir-se amb el Parlament de Baden-Württemberg, governat pels Verds però amb forta presència d'Alternativa Per Alemanya, que va explicar a la cambra catalana que optaven per deixar intervenir els ultres i posteriorment portar les seves intervencions a la comissió sancionadora pertinent. És l'estratègia per la qual ha optat majoritàriament Rull, que permet les intervencions de diputats de Vox i Aliança però, quan ho considera, els llegeix el codi de conducta.
La via legal té poc recorregut
A l'octubre del 2024, la mesa va reunir-se amb Josep Casadevall, exmagistrat andorrà del Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè expliqués quin marge tenia el Parlament per actuar enfront aquests posicionaments ultres. Fonts de la mesa expliquen que la resposta de Casadevall ja els advertia que els tribunals reconeixen una llibertat d'expressió especialment àmplia en seu parlamentària i que la via legal contra aquests discursos era limitada. És precisament el mateix punt de vista del lletrat major del Parlament, Miquel Palomares, sobre una possible denúncia del Parlament a Tarradas per les declaracions racistes contra la diputada d'ERC.
Hi ha, doncs, dos elements que entren en joc. El primer és la figura de la inviolabilitat parlamentària, que cobreix qualsevol tipus d'expressió, fins i tot si és injuriosa o calumniosa, sempre que s'hagi dit per un diputat en exercici de les seves funcions dins la cambra. El segon factor és que el TEDH ha reconegut en diverses sentències que la llibertat d'expressió és encara més àmplia en un parlament i que fins i tot existeix el dret a ofendre, que és inherent a la crítica política encara que pugui resultar desagradable. Aquests dos principis blinden pràcticament tots els discursos dels 135 diputats del Parlament.
La part disciplinària, poc utilitzada
Una carpeta que en aquesta legislatura està tenint més aviat poc ús és el reglament disciplinari, que dona algunes possibilitats per penalitzar els discursos d'odi. Per exemple, una crida a l'ordre motivada per paraules ofensives cap a les institucions, persones o un altre membre del Parlament pot donar lloc a l'expulsió del ple. Una segona crida a l'ordre, independentment del motiu, també pot suposar la retirada de la paraula al diputat. La tercera crida a l'ordre suposa la retirada de la paraula durant tota la sessió i fins i tot, en casos més extrems, de quarta crida a l'ordre o d'aldarull significatiu, es podria suspendre temporalment la condició de diputat.
Ara bé, totes aquestes circumstàncies són molt excepcionals. De fet, només s'ha expulsat del ple tres diputats durant la història del Parlament. El primer va ser Josep Curto del PP, el 1994, que es va disculpar i va poder tornar a entrar al ple; el segon va ser Santi Rodríguez, també del PP, el 2019; i l'últim va ser Matías Alonso, de Ciutadans, el 2022. Encara més inèdit seria la suspensió de condició de diputat per un discurs. També caldria veure fins a quin punt és contraproduent una decisió disciplinària que l'extrema dreta buscaria amb força per intentar victimitzar-se, altre cop, a través de xarxes socials.
Les multes guanyen pes amb una reforma a l'horitzó
Amb tots els condicionants sobre la taula, a mitja legislatura, la via per la qual s'ha optat per castigar aquests discursos és el codi de conducta. Si la mesa, tenint en compte les conclusions de la comissió de l'Estatut dels Diputat, considera que s'ha comès una infracció, pot imposar una sanció que va des de l'amonestació pública fins a multes que van d'entre els 600 i els 12.000 euros. A més, si la Mesa considera que la infracció és molt greu, pot proposar al ple que acordi la suspensió temporal de l'exercici de la funció parlamentària mentre el diputat no resolgui la situació d'incompliment.
Ara bé, hi ha mancances evidents. El codi de conducta es troba fora del reglament i, per tant, les multes no queden blindades legalment. Això suposa que si es recorren davant els tribunals, probablement acabin quedant en res. Una solució per evitar que els diputats ultres esquivin les sancions econòmiques és introduir el codi de conducta dins el reglament i això és en el que treballen el PSC, Junts i ERC, segons va avançar El Periódico i ha pogut confirmar Nació. La reforma, que també ha d'incloure més precisió en les sancions, s'hauria de votar al ple abans que acabi el curs polític, també per evitar la coincidència amb el nou cicle electoral.
Els expedients encallats contra Vox i Aliança
Ara mateix hi ha quatre expedients encallats i dos més pendents d'avaluació, tots contra diputats de Vox amb l'excepció d'un que investiga a Sílvia Orriols. Però la comissió de l'Estatut del Diputat només s'ha reunit dues vegades de des l'inici del mandat, l'última l'octubre del 2025, mentre Rull ha demanat celeritat a l'hora de resoldre els primers expedients. Fonts de la cambra detallen que la resolució s'havia de fer en les últimes setmanes, però un problema de salut d'un membre de la comissió, que encara és baixa, ha alterat els plans.
Dos expedients són contra el portaveu de Vox, Joan Garriga. El primer és per penjar cartells amb la inscripció "Companys assassí" a les finestres dels despatxos de la formació ultra i un altre per vincular els socialistes amb la prostitució. Hi ha obert un altre expedient a la també diputada de Vox Júlia Calvet, que a la comissió de polítiques de joventut va acusar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, de "liderar un dels casos de corrupció més grans de la història" en referència a la DGAIA.
El quart cas té a veure amb Aliança Catalana. La comissió va obrir un procediment a Orriols per acusar la diputada dels republicans Najat Driouech de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per portar vel. Precisament l'últim cas que ha portat el discurs d'odi al límit ha estat contra la mateixa diputada republicana, sobre qui Tarradas va insinuar que deportarien. El diputat de Vox es va disculpar, però la mesa va decidir, per primer cop sense que cap grup ho demanés, portar-lo a la comissió de l'Estatut del Diputat.
D'altra banda, al març, la Mesa va traslladar a la comissió les declaracions del diputat de Vox Rafael Villalonga per referir-se a la CUP com a "delinqüents". I aquesta mateixa setmana, hi ha hagut un nou cas protagonitzat altre cop per Calvet, que va qüestionar la compareixença d'una representació de Joventut Àfrica Negra a la comissió de polítiques de joventut. Calvet va dir que "no es pot ser solidari amb els de fora mentre s'ha abandonat els de casa" i va assenyalar que "per parlar dels reptes de la joventut africana el lloc ideal per fer-ho és Àfrica".
