Aquest diumenge hi ha eleccions a Andalusia i el PP espera obtenir una victòria prou folgada per no haver de dependre de Vox. Les enquestes somriuen a Juan Manuel Moreno Bonilla, la cara del sector considerat més moderat d'un partit que sembla tendir cada vegada més cap a les tesis d'Isabel Díaz Ayuso. Els populars es juguen la majoria absoluta o haver de recórrer a l'extrema dreta, com ja passa a Extremadura, l'Aragó, Castella i Lleó o el País Valencià, entre d'altres.

Amb les andaluses, es tanca un petit cicle electoral autonòmic que va començar al desembre, i si no hi ha sorpreses no serà fins d'aquí un any que els ciutadans hauran de tornar a les urnes per votar les eleccions municipals. Per això els comicis d'aquest diumenge tenen una rellevància especial. Més enllà de la importància del territori més gran de l'Estat, poden acabar d'ensorrar el PSOE en un dels seus feus històrics i desgastar més el lideratge de Pedro Sánchez. Això és el que hi ha en joc a Andalusia:

El model Moreno Bonilla

Moreno Bonilla guanyarà les eleccions, però el dubte és si ho farà amb majoria absoluta, com ara, o necessitarà pactar. Les enquestes diuen que és difícil que el líder del PP revalidi els 58 diputats, i podria baixar lleugerament, fet que l'obligaria a buscar aliances amb els de Santiago Abascal, que seran exigents com ja s'ha vist a Extremadura o l'Aragó, amb els pactes que inclouen la "prioritat nacional".

A diferència d'altres punts de l'estat, Moreno Bonilla encarna el sector "moderat", en contraposició al sector d'Ayuso. De fet, la victòria el 2022 va ser llegida com un reforç per a Alberto Núñez Feijóo -el dirigent gallec va aterrar a la política estatal com un moderat- i un revés a la influència de la poderosa presidenta de la Comunitat de Madrid. Haver de pactar amb Vox posaria en qüestió aquest model del PP andalús i donaria relat al PSOE amb la mirada posada a les espanyoles de l'any vinent.

Un derrota (més) històrica del PSOE

El PSOE corre el risc de patir una derrota històrica. Més encara que la de 2022, quan Juan Espadas va signar els pitjors resultats del partit amb 30 diputats. Els pronòstics van en contra de María Jesús Montero, que confia en la capacitat mobilitzadora de Pedro Sánchez, que s'ha implicat en la campanya, per intentar que l'esquerra no es quedi a casa i concentri el vot. Si Montero cau dels 30 escons, el terratrèmol arribaria a la Moncloa. 

L'únic que pot "tapar" la derrota del PSOE és que el PP perdi la majoria absoluta. Seguint el relat que han fet els socialistes en aquest cicle electoral de sis mesos, si Moreno Bonilla necessita els vots d'Abscal el partit podrà tornar a dir que els de Feijóo estan entregats a l'extrema dreta. Podrien, així, alimentar més la por d'un govern de PP i Vox a la Moncloa l'any vinent, una estratègia que ja va servir a Sánchez per revalidar el govern espanyol el 2023 contra tot pronòstic. 

El tot o res de Vox

El tercer en discòrdia és Vox. L'extrema dreta va créixer el 2022, però sense capacitat d'influir en les polítiques de Moreno Bonilla, amb majoria absoluta. Aquest diumenge s'ho juguen al tot o res: si el PP cau, seran decisius i podran imposar part del seu ideari. Si el model Moreno Bonilla serveix per frenar el creixement ultra, serà un cop per als de Santiago Abascal, que ja van veure com els populars aconseguien contenir el seu creixement a Castella i Lleó al març. La clau, més enllà dels resultats, és si són o no decisius per a la governabilitat. 

L'eco a la Moncloa

Els resultats es llegiran atentament a la Moncloa i en general a l'esquerra del PSOE. Una derrota històrica deixarà tocat Sánchez, perquè Montero ha estat una de les seves dones de màxima confiança des del 2018. L'aposta de posar-la de candidata, ja de bon principi, es veia més de futur que no pas de present, perquè tothom era conscient que la travessia pel desert andalús durarà temps. Una altra de les lectures de la nit electoral és com queda l'esquerra. Per Andalusia (coalició d'Esquerra Unida, Podem i Sumar, entre més) i Endavant Andalusia (fundat per Teresa Rodríguez), dos partits amb diferències poc perceptibles, pugen lleugerament a les enquestes i es mantenen frec a frec, però molt per sota dels grans.

La derivada catalana

Les andaluses han tingut un paper cabdal en la política catalana. El PSOE ha prioritzat l'emergència electoral al sud per sobre dels interessos estratègics, i no ha cedit a les demandes del PSC i d'ERC per exemple en matèria de recaptació d'impostos, per no posar més pedres al camí electoral de Montero. Després de les eleccions, passi el que passi, es desencallaran els pressupostos de la Generalitat, i s'acabaran les excuses per no desencallar, també, la reforma del finançament singular. Andalusia fa temps que no és un feu socialista i qui ha de cuidar el PSOE, si aspira a revalidar la Moncloa, és Salvador Illa.