MADRID | El PP celebra el seu 21è congrés en un clima d’eufòria que la militància no vivia de fa anys. L’esclat dels escàndols de corrupció que han esquitxat el PSOE ha donat moral de victòria als conservadors, que aquest dissabte reelegeixen Alberto Núñez Feijóo. Entre els més de 3.200 compromissaris no es troben fissures. S’ha de furgar molt -tarannàs personals a banda- per detectar diferències respecte de les grans línies estratègiques del partit. El congrés ha aprovat per unanimitat les ponències política i d’estatuts i va escoltar divendres, sense despentinar-se, el discurs de l’expresident José María Aznar mostrant el camí cap a la presó a Pedro Sánchez.

"Lito", un sorayista que "comprèn" Aznar

El PP no és un partit monolític i això es percep parlant amb els compromissaris. Però ara toca cohesió absoluta i fins i tot els sectors més centristes del partit avalen la línia de bel·ligerància extrema contra Sánchez. José Manuel Rodríguez, Lito, és un senador autonòmic del PP per Astúries. No respon al perfil que s’espera d’un dirigent conservador. Va treballar 26 anys en una mina, a Sant Lluís, a Langreo, va militar a CCOO i ha treballat al camp i com a venedor ambulant. Cordialíssim en el tracte, Rodríguez justifica el discurs d’Aznar: “És que la situació del país és molt seriosa i Aznar el que ha fet és recollir el que es palpa al carrer, on hi ha molt de malestar”.

Lito presideix la junta local del PP a Mieres, feu d’Izquierda Unida, on governa amb majoria amplíssima, i explica una trajectòria que passa per uns estudis d’enginyeria de mines i una formació que l’ha dut a posicions de centre dreta, però des del convenciment que “si parlem d’un ventall ideològic del 0 al 10, un país no es pot governar des d’una posició de dretes de 9 o 10”. El senador s’expressa en un sentit que en algun moment defineix com de “conservadorisme de sentit comú”. 

Alineat amb Soraya Sáenz de Santamaría enfront Pablo Casado en les primàries del 2019, Lito no és un ultraliberal, però critica “portaveus de les esquerres que volen donar lliçons de justícia social quan no han cotitzat ni un quart d’hora”. Defensa la “vida”, però considera que “l’avortament no és un tema de blanc o negre i cal estudiar amb cura cada situació”. Considera que la immigració “és bona i necessària, i ens cal que vingui més gent, però hi ha d’haver més control”.

Un centrista andalús del Barça: abans Junts que Vox

José Manuel Fernández és un compromissari d’Andalusia, l’organització territorial més potent del partit. Hi conversem poc després de la intervenció del president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, d’un to molt diferent al d’ahir d’Aznar. Fernández acaba de ser descavalcat per una moció de censura de l’alcaldia de Manilva, a Màlaga, després d’haver governat amb els vots de Vox i en coalició amb IU, una experiència sorprenent. Fernández, que prové del sector professional del màrqueting i que confessa la seva passió pel Barça, “respecta” Aznar, però no amaga que se sent molt més proper a Moreno Bonilla i apunta que “Feijóo també està més a prop de Moreno”.

L’exalcalde està convençut que “la moderació és la fórmula que guanya eleccions i és el que ha demostrat Moreno Bonilla a Andalusia”. “No renuncio a la part d’esquerra que em correspon” i considera que “no pot ser que el PP només tingui amics a la seva dreta". "Ara només tenim a Vox i ens convé tenir-ne també més a l’esquerra”, diu. La fórmula? “La que em va dur a mi a l’alcaldia: molt de diàleg i ser capaç d’entendre’s amb gent molt diferent”. No amaga preferències pel que fa a política d’aliances: “Si governéssim amb PNB i Junts ho faríem molt millor que si ho fem amb Vox”.  

És entre la delegació andalusa on es troben més veus centristes. És també el cas de Virginia de la Paz Guerrero, una militant de Noves Generacions de Ronda que estudia Magisteri. No amaga les simpaties per Moreno Bonilla de cara a un futur que ningú pot ara desvetllar (“Ayuso és molt de Madrid, no la veig tant com a presidenta d’Espanya”), elogia Mariano Rajoy i aconsella Feijóo que sigui més com ell, “més proper”. Però també comprèn Aznar: “És que ell va voler destacar que Espanya ha de recuperar la unió. La política ens ha separat molt”. Pel que s’entén, es refereix només a la política de Sánchez. 

"Moderats? El 80%"

Entre els compromissaris castellans, en canvi, sembla que les tesis d’Isabel Díaz Ayuso tenen més predicament. Ho admeten dues joves afiliades de Castella-la Manxa, que consideren que la figura d’Ayuso exerceix una forta atracció entre els seus. Però també asseguren que no els agrada la força que està prenent l’extrema dreta en molts països. 

Però la percepció del que significa ser moderat és molt diferent segons els ulls de l’observador. Yolanda Ibarrola, veterana del PP de Madrid, exconsellera de Justícia de la Comunitat, respon amb gràcia quan se li pregunta si es considera una moderada: “Jo no. Jo soc una liberal. Però aquí la gran majoria és centrista i moderada, un 80%. El PP és un partit molt moderat. Molts s’anomenen liberals, però la realitat és que liberals som quatre”.