Les dades del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) dibuixen un Parlament on seria difícil formar majories si avui hi hagués eleccions. Un Parlament que s'assemblaria al Congrés precisament perquè les aliances viables serien poc operatives o bé directament abocarien el país al bloqueig. Amb un hemicicle més polaritzat i escorat a la dreta, amb un de cada quatre escons ocupats per ultres -siguin d'Aliança Catalana o de Vox-, l'actual majoria d'esquerres, amb PSC, ERC i els Comuns, no estaria garantida. L'independentisme quedaria lluny de poder tocar poder pels vetos a Aliança, i Salvador Illa, en la línia del que ha fet Pedro Sánchez els últims anys, apareixeria com a "mal menor" davant d'una repetició electoral i un possible auge de l'extrema dreta. Amb una cambra com la que dibuixa el CEO una inèdita gran coalició de l'estabilitat entre el PSC, ERC i Junts podria obrir-se pas.
El CEO és una fotografia d'un moment concret i res no fa pensar que hi hagi d'haver eleccions pròximament a Catalunya, encara que Illa començarà el segon any de legislatura amb pressupostos prorrogats. El panorama que dibuixa l'enquesta, però, va en la línia d'altres que s'han publicat darrerament: totes coincideixen a assenyalar un creixement important d'Aliança Catalana, sobretot en detriment de Junts, i deixen contra les cordes la governabilitat. Si ara els de Sílvia Orriols tenen dos diputats, el CEO els en dona entre 19 i 20 gràcies a la caiguda de Junts i vots que arriben de Vox.
La crescuda de l'extrema dreta independentista no frena els ultres espanyols, a rebuf de l'auge que també mostren les enquestes estatals. Vox passaria dels 11 diputats actuals a una forquilla d'entre 13 i 14, en part gràcies a la baixada del PP. En aquest Parlament que dibuixa el CEO, entre 32 i 34 de 135 diputats serien d'extrema dreta, una quarta part del total. L'onada reaccionària s'explica per la tendència global, que afecta bona part de les democràcies europees, i també per la mala digestió del procés. Si els ultres s'emmirallen en el Congrés, els debat parlamentari a Catalunya també quedarà enfangat i la tensió pujarà al Parlament.
Majories poc operatives, com al Congrés
El Parlament, com el Congrés, seria poc operatiu. La majoria d'esquerres que ara regeix el dia a dia parlamentari també quedaria en dubte. El PSC no capitalitza el Govern -cauria entre dos i quatre escons-, ERC comença a revifar -en guanyaria entre dos i tres després de la patacada del 2024- i els Comuns aguantarien. Així, la majoria actual només es podria reeditar per la franja alta de la forquilla, que se situa entre els 66 i els 69 escons, o bé confiant en el suport de la CUP, que també aconseguiria aguantar la posició. El creixement d'Aliança tindria una altra repercussió i és que aniquilaria qualsevol opció d'una majoria independentista, perquè ni ERC ni la CUP es plantegen cap mena de pacte amb el partit d'Orriols.
El mirall del Congrés permet pensar en majories estranyes o inèdites. Al Parlament que mostra el CEO, aquesta seria la dels tres grans partits, PSC, ERC i Junts, que sumaria una majoria absoluta clara. Ara com ara és més ficció que realitat, i seria una majoria poc operativa, perquè el país torna a guiar-se per l'eix esquerra-dreta després dels anys del procés, i això allunya les posicions d'ERC i Junts. En àmbits com la política fiscal o l'habitatge, el PSC es decanta per posicionaments d'esquerres, amb el rebuig a rebaixes d'impostos o els topalls al preu del lloguer, cosa que no agrada als juntaires.
Illa, com Sánchez, el "mal menor"
En aquest panorama, Illa podria reeditar l'estratègia de Pedro Sánchez, i presentar-se com a "mal menor" en un context d'auge de l'extrema dreta. Al president del govern espanyol li ha anat bé, en termes electorals, la polarització al Congrés. El creixement de Vox mobilitza l'electorat d'esquerres i allunya un pacte de dretes del PP amb Junts o el PNB, perquè necessitaria el suport dels ultres. Però sobretot ha facilitat que Sánchez pugui aparèixer com una opció assumible per partits molt diferents abans de tornar a llançar els daus de les urnes. Illa no es planteja pas eleccions, però en un Parlament amb més presència ultra i sense majories alternatives, el president guanya l'anhelada centralitat.
