Fa anys que diversos economistes comparteixen, des del compromís amb el país, preocupació i diagnòstic sobre la marxa de l'economia catalana i l'aposta per sectors de poc valor afegit i salaris baixos, com el turisme o la càrnia. Un és Modest Guinjoan (Riudoms, 1954), assessor d'empreses i professor de la UPF i que fa uns mesos ja va publicar l'assaig Créixer o progressar alertant que el creixement del PIB no sempre anava associat a una millora de les condicions de vida, més si se sostenia en l'increment poblacional. Ara, ell i altres sis experts han posat les idees en comú a l'informe Fènix, que divendres es va presentar i que pretén sacsejar el debat públic sobre les apostes estratègiques de la nostra economia amb conceptes com els "salaris altament subvencionats".  

Què motiva la publicació de l'informe i quin recorregut esperen que tingui en l'àmbit polític, sindical o patronal?
Ens preocupa l'economia catalana i el futur del país i de la societat. Com a persones implicades ens agrada observar i constatem que les coses no estan ben orientades. D'aquí la idea d'una reflexió coral per aprofundir i donar la nostra opinió, tan vàlida com moltes altres perquè no som dogmàtics. L'informe respon a la voluntat d'aportar informació, anàlisi i idees. Ens agradaria que s'ho escoltessin els sindicats, les patronals i les institucions. Que els poders polítics en prenguessin nota seria ideal.

Vostès diuen que Catalunya pot créixer més i que podria assumir més despesa d'aigua, més habitatge, més densitat de població... però que no és bo i quan ho hem fet no ha anat bé.
Podem créixer ad infinitum i, segurament podríem, tot i que no ad infinitum, cobrir serveis i infraestructures bàsiques. Però el que hem de valorar és de què serveix. Si vol dir tenir un PIB per càpita que cada vegada està més distanciat del nostre entorn això ens durà al col·lapse dels serveis públics. Si creixem i no arreglem les infraestructures, plourà sobre mullat si no posem límits.

Economia

Un sanedrí d'economistes encén els llums d'alarma contra les apostes empobridores de Catalunya Ferran Casas i Manresa

A l'informe assenyalen una sèrie de sectors, com el carni o el turístic, per pagar sous baixos i ser subvencionats. Aquests sectors són no un monocultiu però sí molt rellevants a Osona, a Ponent o als municipis de costa. És possible decréixer i que aquestes comarques se'n surtin?
No es pot fer d'avui per demà, és una cursa de llarg recorregut. El que és important és tenir una idea d'on es vol arribar. I el que cal per nosaltres és que desapareguin aquestes activitats clarament subvencionades, més encara en casos com els que cita on els beneficiaris no són ni tan sols els locals. El beneficiari del porcí són els consumidors xinesos i d'altres països. Que des d'aquí se subvencionin permetent que paguin sous baixos perquè puguin ser més competitius i vendre més barat del que tocaria productes fets aquí vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona.

En canvi, salven alguns sectors també subvencionats diguem, com el de les cures o l'agricultura... 
És que en aquest cas els beneficiaris són els residents a Catalunya. És a dir, tu dius, jo pago el menjar i el beure, o una part del menjar i el beure, dels meus conciutadans. Però si vull pagar el menjar i el beure dels ciutadans d'arreu del món oferint per exemple un turisme low cost és per pensar dos cops si ens surt a compte tanta generositat.

Vostès critiquen el turisme, però empeny altres sectors com l'alimentació, la cultura, els mobles... 
És cert, però el que expliquem també que el turisme més nociu és el de sol i platja, el de caràcter massiu, que té els preus més baixos i salaris subvencionats i que es beneficia dels contractes fixos-discontinus d'una manera flagrant.

L'informe fa una mirada economicista -és el que toca perquè són economistes- sobre la immigració. Però també és un tema de drets humans i lliure circulació de persones.
Sí, en aquest tema nosaltres no hi hem d'entrar perquè forma part de l'agenda política i això no és cosa nostra. En canvi, sí que creiem que podem entrar, i de fet les propostes van en aquesta línia, a l'àmbit econòmic. Si crees llocs de treball en sectors subvencionats, i on els requisits de qualificació són nuls tot això és contrari a la generació de valor afegit. A Àustria o a Suïssa els cambrers tenen uns sous que són tres o quatre vegades els d'aquí. Quan un entra en aquesta dinàmica de crear llocs de treball amb primer que passi i amb salaris baixos això ens aboca a recórrer a una oferta de mà d'obra internacional que és inesgotable. Per sort hi ha el salari mínim interprofessional; si no seria pitjor. D'aquí ve que nosaltres proposem l'augment del salari mínim interprofessional per evitar aquestes situacions.

A Catalunya hi ha debat sobre la immigració i hi ha forces polítiques que la situen com un problema o fan discursos xenòfobs. Els fa por que un informe d'aquestes característiques sigui utilitzat per demonitzar el treballador immigrant més que no pas a l'empresari que s'enriqueix gràcies als salaris subvencionats?
No ho hauria de ser. Si se'l llegeixen desmenteix aquesta hipòtesi. Hi ha empresariat que se'n beneficia, però també és cert que hi ha treballadors que altrament no treballarien i se'n beneficien, encara que sigui amb salaris baixos. Proposem modificar l'entorn normatiu per evitar una cosa i l'altra. Un lloc de treball ha de ser, per anar bé, com més qualificat i més ben pagat, millor. No n'hi pot haver sense salaris dignes. I si augmenten els preus, doncs mala sort. Estem corregint una ineficiència, una subvenció que estàvem donant a treballadors i empresaris que són injustes.

Per què es diu que incrementar el salari mínim empenyerà els altres cap amunt?
És inevitable que els salaris negociats en convenis agafin com a referència el salari mínim interprofessional. Probablement, hi podria haver un relatiu creixement global dels costos salarials. Tot i això, l'experiència també demostra que l'augment dels salaris mínims dels darrers anys no ha tingut una gran incidència sobre els convenis col·lectius. És una creença que no la suporta l'anàlisi en profunditat.

Quin hauria de ser el salari mínim català?
No ho puc respondre. Però sí que sé que hauria de ser diferencial de la resta de territoris. Si ara a Espanya és 100, a Catalunya hauria de ser com a mínim de 130.

Abans parlàvem de les cures o l'agricultura com a sectors en termes socials subvencionables diguem-ne pel seu impacte positiu. N'hi ha més?
Tots els que són consum interior, com la vigilància d'edificis, la jardineria, la construcció... es beneficien de salaris subvencionats. Però per això volem una balança fiscal d'aquests sectors per tal de conèixer en quin punt està la subvenció i si s'han d'introduir mesures correctives. El que veiem innegociable és que les primeres correccions i urgents s'apliquessin als sectors que tenen com a beneficiaris residents a altres països. L'exportació de béns que es fan amb salaris subvencionats al porcí o amb el turisme de sol i platja.

Miquel Puig, un altre dels autors de l'informe, va escriure Els salaris de la ira. Aquests salaris baixos expliquen el malestar social?
Li hauria de demanar a ell, però no crec que generin malestar. El que els salaris baixos generen és una atracció de mà d'obra infinita. Al món hi ha milions de persones disposades a treballar per qualsevol retribució. És això el que s'ha de corregir. S'ha de fixar un topall. I el salari mínim interprofessional, com més alt sigui, més digne serà el seu tractament. Una cosa són els assalariats, però què passa amb els autònoms d'aquí o de fora? Les ungles, els bars, les fruiteries, els restaurants, els 24 hores... Aquests sectors estan transformant el paisatge urbà i tenen un tractament fiscal dubtós. Estan plens d'autònoms i treballen familiars i tot això es fa sense control. En qualsevol país desenvolupat s'ha de fer complir la llei i tot això serien negocis més fiscalitzats i controlats.

Parleu, de fet, de més control, més compliment dels convenis col·lectius... Però com li podem donar la volta sense tenir pràcticament competències en política econòmica i un marc propi de relacions laborals?
En política econòmica tenim més competències de les que ens pensem. En el cas del turisme, per exemple l'impost d'estades turístiques. L'impost de patrimoni és propi, si bé no podem gravar les grans fortunes i això no forma part del desideràtum sinó del negociàtum. Els ajuntaments tenen capacitat de donar permisos per obertura d'establiments i els poden inspeccionar. La Generalitat també té capacitat normativa per intervenir més del que ens pensem. De vegades només tramitant permisos i llicències i vigilant el compliment ja es fa molt. És cert que no tenim peces d'instrumentals potents, però hem d'operar amb les eines que tenim perquè si esperem que vinguin les coses de Madrid serà molt lent. 

Aquesta degradació i empobriment que descriu l'informe de l'economia catalana els darrers 25 anys ha conviscut amb l'arribada de l'euro. Hi té alguna cosa a veure?
No n'ha tingut massa. L'arribada de l'euro va provocar una correcció puntual de preus a l'alça en el marc de l'adaptació a un nou entorn, però crec que no ha tingut incidència en el que expliquem. 

La competència del salari mínim és estatal i ni els partits ni els sindicats espanyols la volen transferir. Creu que és possible per la via concertació social a Catalunya?
Absolutament. Hi ha països on el salari mínim no existeix, però tenen convenis col·lectius que fixen salaris molt més dignes dels que fixem lliurement aquí. En absència d'una concessió per part de l'Estat, els sindicats haurien de posar-se les piles per tal d'aconseguir nivells salarials d'acord amb el cost de la vida.

Un dels problemes que assenyaleu són les baixes mèdiques i una de les solucions que doneu són els copagaments amb els peatges o altres serveis. Això ha tingut molta contestació. Creieu que ara és moment d'obrir el debat?
Hauria de ser lògic perquè la Generalitat i l'Estat no tenen un ral. Catalunya presta serveis sanitaris col·lapsats amb llistes d'espera interminables. El 30% dels catalans paga mútua per tenir un servei més ràpid. A les autopistes hem eliminat peatges, però les tenim col·lapsades. El copagament per ús és imprescindible i no vol dir, lògicament, pagar tot el cost. És també una mesura dissuasiva per evitar l'abús.

Un dels projectes econòmics d'impacte que hi ha damunt la taula és ampliar l'aeroport del Prat per passar de 55 a 80 milions de passatgers. A l'informe no en parlen, però és oportú i compatible amb el decreixement turístic que reclamen?
Òbviament, no. Però sí que és compatible amb els interessos d'AENA, que té interès que vingui cada vegada més turisme. Personalment, crec que és un despropòsit que el nostre Govern subscrigui un projecte d'aquest tipus per les implicacions que té en tots els àmbits.