El Producte Interior Brut català ha crescut en els darrers anys, però el PIB per càpita ho ha fet de forma molt lenta i per sota de la inflació. Això s'explica pel creixement de la població (Catalunya és el territori de la UE que més immigrants ha rebut el darrer quart de segle) i ajuda a entendre l'empobriment dels catalans el darrer quart de segle. Els sectors econòmics que han atret aquests nouvinguts i que són els que més han crescut no aporten prou valor afegit a la societat més enllà dels beneficis empresarials. En molts casos paguen salaris baixos que es poden considerar "altament subvencionats" i que fan que els sectors també ho siguin.
El turisme, les càrnies i els repartidors són els tres sectors que assenyala directament un sanedrí de set economistes sobiranistes que encén els llums d'alarma sobre el "deteriorament" del model econòmic del país i que aquest divendres al matí ha presentat a Barcelona l'Informe Fènix. El document, farcit de dades i exemples, fa una anàlisi crua i severa de l'economia catalana, la seva frenada i la seva deriva, i proposa solucions fiscals de tarannà liberal, regular millor el mercat laboral i la immigració, i decréixer turísticament.
L'estudi ha estat coordinat per Xavier Roig i elaborat pels també economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura. Tots ells s'han implicat, des de l'opinió, la societat civil o la vida institucional, en el sobiranisme i ara fan una aportació "urgent i que es pot resoldre en l'àmbit català" per al debat no necessàriament coincident amb les seves visions personals. Roig ha afirmat que les solucions "no poden ser de bisturí" perquè el país "es dessagna". Entre els assistents hi havia el president de FemCat, Tatxo Benet, i diputats de Junts.
L'estudi -que podeu consultar íntegre al final del text- fa afirmacions i propostes a tenir en compte per l'impacte que tenen no només en la productivitat i el model industrial sinó també en matèria social, d'habitatge o de llengua. Fa una anàlisi purament econòmica i no pas humanista, cultural o territorial entorn l'aportació de cada col·lectiu o sector. Aquestes són les cinc claus de l'Informe Fènix:
1. Un PIB per càpita que creix poc i una població que creix molt
La població catalana ha experimentat un fort creixement, però el PIB per càpita –que mesura millor el benestar material– ho ha fet molt lentament. El model català és comparable a les Balears, el País Valencià, o les Canàries, territoris amb fort pes del turisme i un model demogràfic similar i contrasta amb el País Basc o l'Aragó, amb un creixement més moderat de la població i un creixement més qualitatiu del PIB. De fet, l'Aragó és en el camí de superar en PIB per càpita el nostre país. La immigració ha aportat un dividend demogràfic que ha compensat l’envelliment de la població, però les feines que han ocupat s'han concentrat en sectors amb un impacte negatiu.

- Creixement del PIB total, del PIB per càpita i de la població en una comparativa
- ND
Catalunya ha experimentat, segons l'informe, un procés d’especialització relativa cap a sectors de baixa productivitat i ha concentrat el seu creixement de forma molt binària, en sectors d’alta productivitat (química, farmacèutica, informació i comunicacions, serveis professionals i científics) i, per l’altra, en sectors de baixa productivitat (alimentació, serveis auxiliars i hostaleria). La forta immigració coexisteix amb un nivell d’atur excepcionalment elevat en el context europeu, amb jubilacions anticipades, amb l’èxode de joves formats i amb un insuficient reciclatge de treballadors afectats pel canvi tecnològic, constata l'informe. La tria de sectors i la reducció de les jornades horàries sense augmentar la productivitat, molt més alta al sector industrial que al dels serveis, sol·licita més mà d'obra. "Els necessitem com l'aire que respirem", deia la gran patronal Foment. Els economistes afirmen que no fan un "al·legat contra la immigració", que és conseqüència d'un model econòmic nociu.
Si es projecta l'actual model fins a 2050, el PIB continuaria creixent a l'1,5% anual i el PIB per càpita el 0,4% i la població assoliria els 10,5 milions d’habitants. El creixement de la immigració resulta possible perquè és, pràcticament, il·limitat i representa una font inesgotable de personal, i el turisme –que és un dels principals sectors que l’atrau– té unes perspectives de creixement també il·limitades a mitjà termini. És possible, quant a densitat demogràfica, consum d'aigua o habitatge si hi ha polítiques clares. L'informe es pregunta si aquest creixement "té algun sentit" i si ha millorat el benestar i conclou que no ha estat el cas.
2. Salaris altament subvencionats: inferiors a 29.000 euros
Segons explica l'informe, el 2023 el 57% dels assalariats treballaven en subsectors en què el salari mitjà era inferior al salari mitjà del conjunt de l’economia catalana (uns 35.000 euros), i això es concentrava als serveis, on el percentatge s'enfilava fins al 62% en contrast amb el 37% a la indústria. Què és un salari subvencionat? Per sota d’un determinat nivell salarial, les aportacions a la seguretat social efectuades –pel treballador i per l’empresa– més els impostos directes i indirectes que paga el treballador no cobriran el cost dels serveis públics que ell i la seva família consumeixen. La resta, els que cobren més, hauran de compensar amb els seus impostos la diferència.

- Comportament dels salaris del turisme dins i fora de Barcelona
- ND
Els economistes arriben a la conclusió que cal qüestionar obertament els salaris altament subvencionats. Són llocs de treball que o bé no haurien d’existir, o bé haurien d’estar més ben retribuïts. Són els que se situaven per sota dels 27.500 euros bruts anuals el 2023 i que ara estarien per sota dels 29.000 euros. Hi ha dos candidats a un salari altament subvencionat: un resident que estaria a l’atur i el fet que treballi permet sufragar una part del salari social i, per tant, és positiu; i un no resident que s’instal·la al país i que es beneficia del baix salari que li paga l’empresari, que se'n beneficia, i del salari social. Entre 2006 i 2025, els del primer grup són 56.000 menys i els del segon grup 599.000 més.
3. Tres sectors assenyalats
Els salaris altament subvencionats poden tenir sentit si l'esforç col·lectiu repercuteix en el conjunt de la societat, com passaria per exemple en el cas de les cures. O de sectors altament subvencionats, que pesen en excés i creixement més ràpid que la resta. La seva existència, expliquen, té sentit en sectors com l'agricultura, que no creix i fixa la població al territori, però no en els repartidors, per exemple.
És cert que el turisme alimenta tota una indústria auxiliar i de proveïment, però el 80% dels turistes són estrangers. I la major part de la producció càrnia catalana s'exporta, especialment el porcí (75%). Aquest sector només pot incidir en el salari dels treballadors, però no en els preus de compra i venda que marquen les llotges. De la seva competitivitat gràcies als sous baixos se'n beneficien els empresaris d'aquests sectors, però representen un cost per al conjunt dels contribuents.
L'informe fa un càlcul de com funcionen, si es miren costos i ingressos, tres sectors subvencionats i que no fan una aportació a conjunt de l'economia. Un hotel 3 estrelles, amb 50 habitacions i 20 treballadors té un dèficit social de 108.760 euros. Un escorxador de 720 treballadors, en genera un de 883.440 euros. I una empresa d'economia de plataforma amb delivery amb repartidors, com pot ser Glovo, una subvenció de 3,5 euros per lliurament per poder ser competitiva. Segons l'estudi cada nit d'hotel se subvenciona amb sis euros i cada tona de carn produïda amb nou euros.
4. Fiscalitat més liberal, copagament i turisme sense premi
L'informe afirma que l'actual model econòmic "posa en perill la pròpia existència de Catalunya com a país i els trets fonamentals que l’han caracteritzat secularment", com ara la llengua o l’autoexigència com a tarannà col·lectiu. La "manca crònica de recursos" i el model triat per administracions i empresaris en els darrers anys dificulta que Catalunya sigui "un país que, mantenint les arrels pròpies, vulgui ser cohesionat, pròsper i democràtic".
Els economistes aposten per publicar la balança fiscal de cada sector productiu per mesurar-ne el valor i actuar a curt termini i en els àmbits que són competència catalana, encara que alguns aspectes que proposen ho són estatal si bé els partits sobiranistes en aquest moment tenen incidència al Congrés. Pel que a la fiscalitat plantegen reformes de tarannà liberal per dinamitzar l'economia. Per reduir el turisme es planteja revisar la figura del fix-discontinu en activitats turístiques estacionals i assimilables, normalitzar l’IVA a l’hostaleria, augmentar l’impost d’estàncies en establiments turístics (IEET) excepte en zones rurals i més taxes específiques.
De forma més genèrica, es proposa una rebaixa de la pressió fiscal per atreure treballadors i directius qualificats, deflactar l'IRPF, recàrrec de l'IBI de segones residències, reduir impacte de l'impost de patrimoni per als de menys de 10 milions a canvi d'un impost grans fortunes, i implantar o recuperar taxes i copagaments en les autopistes i altres serveis en la línia del que fan altres països del nostre entorn.
5. Més competències per incidir en el model econòmic
Entre les competències que hauria de tenir Catalunya per poder incidir en el seu model econòmic n'assenyalen de determinants com ara tenir presència en les grans empreses d'infraestructures i poder decidir sobre aquestes. Però la que és més determinant és poder fixar un salari mínim interprofessional català per poder reduir el pes dels sectors més subvencionats i amb salaris més baixos. S'ha constatat que pujar-lo en els darrers anys no ha destruït ocupació.
També indiquen que cal assolir competències en immigració i que el català ha de ser, en tant que llengua oficial, obligat de cara al públic i a les cures. És necessari, afirmen, reduir les baixes (el govern Illa va retirar un pla per fer-ho), assegurar el compliment efectiu dels convenis col·lectius (un assumpte vinculat a la capacitat de la Inspecció de Treball i a la força sindical als centres de treball) i evitar fraus a l'atur.
