Els incentius per als centres d'atenció primària que plantejava el Departament de Salut a canvi d'escurçar les baixes laborals s'han convertit en un maldecap per al Govern de Salvador Illa. Una mesura que, des del primer moment, va aixecar una forta polseguera política i mediàtica. Aquest diumenge, tal com va avançar El País, la conselleria ha decidit fer un pas enrere i ha assegurat que no tindrà en compte la durada de les baixes a l'hora d'atribuir fons als CAP. Tot i així, tal com indiquen fonts de Salut a Nació, l'objectiu de millorar l'atenció als pacients que permeti escurçar els temps de baixa continua vigent: "La finalitat única de l’estratègia és millorar l’atenció als pacients, sempre d’acord amb el criteri clínic", remarquen des del Govern.
En aquesta línia, segons afirmen des de Salut, des de fa vint anys -el 2006- existeix un programa d'incentius adreçat als centres d'atenció primària amb l'objectiu de promoure "actuacions que millorin l’atenció i el seguiment dels pacients fins a la seva recuperació completa". L'objectiu inicial d'aquests incentius econòmics, segons asseguren, s'emmarcava en aquesta mateixa estratègia, no amb l'afany de recompensar els professionals que complissin amb l'objectiu d'escurçar les baixes: "Mai hem volgut posar-nos entre el metge i el pacient. El criteri clínic no s'ha discutit mai", asseveren les mateixes fonts de la conselleria. Aquest programa d'incentius continua vigent.
Per traslladar correctament les directrius, "el Departament de Salut enviarà una circular interna per evitar que aquests objectius es vinculin a les retribucions variables dels professionals". Des de la conselleria remarquen que aquests incentius han d'anar encarats a comprar serveis que permetin millorar l'atenció dels pacients. El compliment d’aquests objectius, però, tal com deixen clar, "no tindrà cap impacte en el finançament dels centres sanitaris". Aquest dilluns, però, a causa de la situació convulsa dins la cartera de salut a causa de la baixa mèdica de la consellera Olga Pané, la circular encara no s'ha enviat.
Metges i infermeres, amb peus de plom
Metges i infermeres han rebut amb peus de plom la rectificació del Govern amb les baixes laborals: "La nostra experiència ens obliga a ser prudents. Fa mesos que reclamem la retirada d’aquest indicador i no n’hi ha prou amb anuncis indirectes: cal que el canvi sigui immediat, efectiu i per escrit", adverteix Annabel Torres, secretaria de SATSE Catalunya. Des del sindicat d'infermeria consideren que l'executiu català no posa el focus en el veritable problema del sistema sanitari: les llistes d'espera. "No podem tenir un indicador que premiï baixes curtes quan moltes s’allarguen perquè els pacients esperen proves i diagnòstics. El problema no és la baixa, és la llista d’espera", manté la representant sindical.
La mateixa lectura en fan des de Metges de Catalunya, que des del principi han rebutjat frontalment "el concepte" d'incentivar la reducció de la temporalitat de les baixes laborals: "Catalunya no té baixes més llargues que la resta de territoris [de l'Estat]", assevera la presidenta del sindicat, Ana Roca. La qüestió de fons, per al sindicat mèdic majoritari del país, és la de sempre: posar més recursos al conjunt del sistema sanitari per adaptar-lo al creixement poblacional. "Tenim unes llistes d'espera llarguíssimes, i això només es resol posant més recursos en tots els estaments del sistema", argumenta Roca, que destaca que hi ha moltes places de medicina familiar que han quedat vacants en els darrers anys -generalment, a causa de jubilacions- que encara no s'han cobert.
Els casos pels quals s'allarguen més les baixes mèdiques
Des del Departament de Salut apunten que, generalment, els casos en què s'allarguen més les baixes mèdiques són per qüestions de salut mental i qüestions osteomusculars. Moltes d'aquestes baixes s'allarguen per la dificultat de trobar especialistes o accedir a proves necessàries per obtenir un diagnòstic. En alguns casos, fins i tot, accedir a una d'aquestes proves necessàries pot arribar a prolongar-se fins a nou mesos. Per a metges i infermeres, en el cas de salut mental -com a exemple- la solució és senzilla: posar a l'abast dels CAP més especialistes per obtenir els diagnòstics. "La solució no és pressionar més les professionals perquè facin més en el mateix temps, sinó incorporar més personal per garantir diagnòstics àgils i una atenció de qualitat", conclou Torres.
