El Parlament arriba als dos anys de legislatura, però la fotografia dels seus diputats no és la mateixa que va sortir de les eleccions del 12-M. Més enllà d'alguns candidats que ja no van agafar l'acta abans de constituir-se el ple, el dibuix de l'hemicicle ha patit diverses altes i baixes durant el mandat. Concretament, són un total d'onze canvis protagonitzats per tots els partits amb les úniques excepcions de Vox i els Comuns. Així doncs, els relleus a la cambra catalana han estat protagonitzats per tres diputats del PSC, tres diputats d'ERC, dos diputats de Junts, i un del PP, de la CUP i d'Aliança Catalana respectivament.
Els motius són diversos, tant de caràcter personal com per motius polítics. Els tres diputats socialistes que van plegar, per exemple, va ser perquè van assumir càrrecs al nou Govern de Salvador Illa, tot i que els consellers amb acta van apostar per mantenir-la. En el cas d'ERC, en els tres canvis hi ha hagut una motivació important de canvi de cicle després del procés intern. De Junts i la CUP en destaquen les renúncies de Jaume Giró i Laia Estrada respectivament, en els dos casos per discrepàncies amb la línia de les seves formacions. Pel que fa al PP i a Aliança Catalana sí que només han estat motius personals els que han motivat el relleu.
Sortides al PSC: la dificultat de concentrar tant poder
Quan un Govern es posa en funcionament i els consellers agafen el càrrec, en alguns casos prefereixen renunciar a l'acta de diputat. Però els membres del Govern de Salvador Illa van decidir no fer-ho i el mateix president i alguns dels consellers que van anar a les llistes electorals es mantenen com a diputats de la cambra catalana. És el cas de la consellera de Territori i portaveu, Sílvia Paneque; de la consellera d'Economia, Alícia Romero; de la consellera d'Educació, Ester Niubó; del conseller de Justícia, Ramon Espadaler; de la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor; i del conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig.
Qui sí que van plegar són tres diputats que, fruit de la dificultat de concentrar tan poder i haver d'omplir el sottogoverno, van ser recol·locats del Parlament a l'executiu. Es tracta de Víctor Puga, nomenat secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana; Raúl Moreno, nomenat secretari general de Drets Socials i Inclusió; i Pol Gibert, nomenat secretari general d'Empresa i Treball. Les llistes van córrer i per Barcelona van entrar al Parlament Guillem Mateo i Gisela Navarro -fins llavors regidora a Viladecans-, i per Girona es va incorporar Núria Navarro -exregidora a Figueres-. Casualment, Mateo és membre d'Units per Avançar i amb els relleus, la formació d'Espadaler va guanyar un segon diputat a la cambra.
Sortides a Junts: adeu al "seny"
Junts ha tingut dues baixes prou sensibles aquesta legislatura. La més cridanera va ser la de Jaume Giró, que va decidir abandonar la política per discrepàncies amb el rumb del partit. "Considero que, en aquest moment, no estic en condicions de donar al partit el que espera de mi, ni tampoc les orientacions actuals del partit coincideixen amb la meva manera d’entendre la política que crec avui convé i necessita el país", va assegurar l'exconseller d'Economia en una carta el setembre passat. Giró, referent del sector pragmàtic i partidari d'ocupar més espais de poder encara que fos a través d'aliances amb el PSC, deixava anar un missatge nítid cap a Carles Puigdemont.
Uns mesos abans, al maig, David Saldoni anunciava que deixava la política després de 25 anys. Saldoni, a més de diputat, era responsable de política municipal i el relleu es va fer just dos anys abans de les eleccions municipals. Amic de la discreció, bon coneixedor de tots els equilibris i el primer secretari d'organització de Junts, va decidir arrencar una nova etapa al món privat. A Saldoni el va substituir Ariadna Urroz, fins llavors secretària general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i per Giró va entrar al Parlament Laura Martínez, exalcaldessa de Vilassar de Mar i candidata per a les eleccions municipals del 2027.
Sortides a ERC: la materialització del canvi de cicle
El procés intern que va viure ERC després de les eleccions del 12-M també ha tingut conseqüències al Parlament. Tres diputats, amb el rerefons polític al darrere, han abandonat la cambra en aquesta legislatura. La primera a plegar i a deixar la primera línia política va ser l'exvicepresidenta del Govern Laura Vilagrà, que a finals del 2024 va tornar a ser la gerent del Consell Comarcal del Bages. Al setembre passat va plegar Ruben Wagensberg, secretari de la mesa del Parlament en l'anterior legislatura, per tornar a l'activisme. I aquest gener, l'exconsellera d'Igualtat i Feminisme Tània Verge va tornar a la vida acadèmica. Tots tres havien donat suport als opositors d'Oriol Junqueras, a més de Raquel Sans, vicepresidenta del Parlament i que deixarà la primera línia política quan acabi la legislatura.
Els relleus al Parlament també han estat significatius perquè les casualitats de l'ordre a les llistes, confeccionades abans del procés intern, han situat dos afins i una crítica de la direcció nacional a la cambra. Per Vilagrà va entrar Lluïsa Llop, secretària de projectes municipals a la nova direcció, i a Wagensberg el va suplir Oriol López, secretari general adjunt d'ERC i figura de pes en la cúpula del partit. Però la marxa de Verge va suposar l'entrada d'Alba Camps, candidata a secretaria general per Nova Esquerra Nacional. Del procés intern d'ERC també en va sortir un relleu a la figura de portaveu parlamentari, amb Ester Capella substituint Marta Vilalta.
Sortides a la CUP: el pas cap al pragmatisme
Significativa va ser la marxa de Laia Estrada de la CUP poc més d'un any després de les eleccions en què va ser cap de llista. Les discrepàncies van aparèixer arran de la nova estratègia sortida del procés intern i avalat per la militància, que consistia en una CUP que combini radicalitat i pragmatisme. És a dir, que pugui defensar una estratègia rupturista sense renunciar a tancar pactes si es respecten els seus posicionaments, també amb el PSC. Estrada apostava per una estratègia parlamentària més dura i va optar per plegar. En tot cas, la sortida es va assumir com a consensuada amb el secretariat nacional i la polèmica va tenir una vida relativament curta. Xavier Pellicer, que ja havia estat diputat en l'anterior legislatura, en va agafar el relleu.
El PP té feina a Badalona
En les dues últimes baixes de la legislatura, una del PP i una d'Aliança Catalana, el motiu sí que es merament personal. Pel que fa als populars, Rosa del Amo va renunciar a l'acta tot just uns mesos després de l'inici de la legislatura per dedicar-se exclusivament a les tasques de regidora a Badalona, on és tercera tinenta d'alcaldia de Xavier Garcia Albiol. Va substituir-la Belén Pajares, qui ja havia estat diputada del partit del 2003 al 2010 i regidora a Barcelona entre 2011 i 2015.
Aliança, motius personals
En el cas d'Aliança Catalana, i tot just uns mesos després de l'inici de la legislatura, va plegar Ramon Abad, cap de llista per Lleida i un dels dos primers diputats de la història del partit juntament amb Sílvia Orriols. El motiu va ser el seu estatut de salut tot i que es manté dins la formació com a president d'Aliança al Segrià. En tot cas, el relleu va agafar-lo Rosa Maria Soberana, número dos de la candidatura per Lleida el 2023. Vox i els Comuns, per ara, són els únics "immunes" als canvis de diputats durant l'actual legislatura.
