Les eleccions del 12 de maig, ara fa dos anys, van deixar una victòria clara del PSC i la desfeta de la majoria independentista després de més d'una dècada. Els socialistes, capitanejats per Salvador Illa, assolien 42 escons i possibilitats reals de desembarcar a la Generalitat amb una aliança d'esquerres i la plena sintonia amb la Moncloa. L'acord es va materialitzar a l'agost, per certificar la defunció del procés i obrir una nova etapa a Catalunya.
Des d'aleshores, Illa ha mirat de governar sense girs de volant, amb previsibilitat i cert avorriment, per mirar de recuperar una mena d'oasi català en contraposició amb la crispació que es viu a Madrid i el tacticisme de Pedro Sánchez. Els primers compassos de la legislatura han estat tranquils, però fa uns mesos que l'oasi sembla que s'esberla: els pressupostos van tard, Rodalies no funciona, mestres -ara també molestos per la infiltració policial en assemblees, cas que ha irritat l'oposició, amb peticions incloses de cessament de Josep Lluís Trapero- i metges fan vagues i el Govern no sembla trobar la tecla per recuperar la tranquil·litat.
La fitxa del PSC
- Resultats de les eleccions del 2024: 42 diputats (+9)
- Projecció del darrer CEO: 39 diputats
- Candidat el 2024: Salvador Illa (repetirà)
- Millor % de vot: Barcelona (29,9%)
- Pitjor % de vot: Girona (19,6%)
El contrast entre la bona gestió i les vagues
El PSC va fer campanya contraposant la "bona gestió" amb els anys turbulents del procés. Arribats a la Generalitat, aquest ha estat el missatge que s'ha mirat de transmetre: atendre els problemes "reals", posar al dia uns serveis públics tensionats i destinar tots els recursos necessaris per combatre l'emergència habitacional. A dia d'avui, però, el fet de no haver pogut aprovar encara uns pressupostos i els problemes que afloren posen en dubte tot aquest el relat.
En matèria d'habitatge s'han fet avenços per agilitzar la construcció de pisos protegits i s'està intervenint el mercat. Es tracta d'una carpeta que cohesiona la majoria de la investidura, amb ERC i els Comuns, i fins i tot ha permès incorporar la CUP, però els preus continuen disparats. Una altra de les prioritats és la seguretat, i s'han tancat acords per ampliar la plantilla dels Mossos i el nombre de jutges a Catalunya per atendre problemes com el de la multireincidència.
Ara bé, la bona entesa amb el govern espanyol -Illa té accés directe a la Moncloa- no ha servit per millorar Rodalies, per exemple. La crisi desencadenada amb l'accident de Gelida de principis d'any va fer evidents totes les mancances i negligències de les empreses espanyoles que gestionen els trens i la infraestructura. Alhora, la bona gestió promesa ha topat amb uns treballadors públics al límit i diverses vagues de mestres i metges, que mantenen el pols al Govern.
Un horitzó sense Sánchez
Els acords d'investidura d'Illa supediten la legislatura catalana a la situació de l'Estat. Bona part dels acords, els més importants, només podran tirar endavant amb Sánchez a la Moncloa. Alhora, el relat del Govern d'estabilitat, lleialtat i col·laboració institucional s'aguanta sobretot per la plena sintonia entre els dos governs, ara del mateix color. L'horitzó a l'Estat, però, és incert, i mentre Illa sembla capaç d'encadenar almenys una altra victòria electoral, no es pot dir el mateix de Sánchez.
La gran majoria d'enquestes situen l'actual majoria plurinacional -poc operativa, com es veia la setmana passada- contra les cordes i sembla més probable que PP i Vox puguin governar. Si això passa, es preveu un govern obertament contrari als interessos de Catalunya i la sintonia entre el PSC i la Moncloa es trencarà d'un dia per l'altre. En aquest sentit, es més que probable que hi hagi un canvi de rasant en la legislatura catalana, i també a partir de 2028.
L'amenaça del bloqueig i el relat del "mal menor"
Dos anys després de les eleccions, el PSC no sembla capitalitzar el Govern en solitari. El darrer CEO, del novembre, apuntava a un lleuger descens -dels actuals 42 a 39- i una enquesta recent publicada per l'Ara dibuixa una forquilla d'entre 36 i 42 escons. El desgast de governar sembla confirmar-se, malgrat que res fa pensar que els socialistes hagin de perdre unes eleccions en què tot apunta que hi haurà un creixement important de l'extrema dreta independentista.
En aquest escenari, la majoria independentista queda desactivada i també és incerta l'actual majoria d'esquerres. Un horitzó de bloqueig és una possibilitat, si els tres grans partits -PSC, ERC i Junts- no són capaços de posar-se d'acord. D'altra banda, la imatge que deixen les enquestes també obre la porta al relat del "mal menor", que tan bé ha anat a Sánchez per evitar un govern de PP i Vox. Davant del bloqueig i una repetició electoral, Illa seria aquest "mal menor". Però per això encara falten dos anys.
