Un grup de professionals de diferents àmbits ha impulsat el Cercle de Política i Drets, una nova plataforma de pensament que neix amb l'objectiu d'incidir en el debat públic a través d'anàlisis, estudis i propostes sobre els principals reptes del país. Els impulsors asseguren que es tracta d'un espai independent, sense vinculació amb partits polítics ni institucions, integrat per persones de sensibilitats diverses. Totes elles comparteixen la voluntat d'"aportar reflexió" a mitjà i llarg termini en un context marcat, asseguren, per la polarització i la successió de crisis.
El projecte s'ha presentat aquest dimarts amb un manifest fundacional en què defensa la necessitat de crear un "espai estable de debat" davant les transformacions que, segons sosté, estan redefinint tant l'ordre internacional com la realitat catalana. L'entitat defensa que la política no es pot limitar a la "gestió de l'actualitat immediata" i reivindica la necessitat de recuperar el "pensament estratègic" davant fenòmens globals que tenen un impacte directe sobre Catalunya. El document identifica l'auge dels moviments autoritaris, la desinformació, la cultura de la por i els conflictes armats com alguns dels factors que estan condicionant les democràcies.
En aquest sentit, el Cercle considera que l'enfortiment democràtic passa per preservar l'estat de dret, la separació de poders, la transparència institucional i el retiment de comptes, així com per continuar ampliant els drets i les llibertats de la ciutadania. Els promotors també reclamen una lectura crítica de l'escenari internacional i alerten de la normalització dels conflictes bèl·lics i de les seves conseqüències polítiques, econòmiques i socials. El manifest cita, entre altres, la guerra d'Ucraïna i els conflictes oberts a Palestina, el Sudan, el Iemen o Birmània per exemplificar un context d'inestabilitat que, segons argumenta, també acaba incidint en la realitat catalana.
En l'àmbit nacional, el text sosté que Catalunya continua arrossegant qüestions estructurals sense resoldre. Entre aquestes, assenyala el reconeixement nacional, els límits de l'autogovern, el model de finançament, el dèficit d'infraestructures i la situació de la llengua catalana. El document també qüestiona el funcionament del sistema constitucional, judicial i polític espanyol i afirma que encara persisteixen estructures heretades del franquisme, tant des del punt de vista institucional com cultural. Tanmateix, els impulsors remarquen que el debat sobre el futur del país no es pot circumscriure únicament a la qüestió nacional.
El Cercle també vol abordar reptes que considera centrals per a les properes dècades, com ara la transformació del model productiu, l'impacte de la intel·ligència artificial, la gestió dels moviments migratoris, la cohesió social, les polítiques d'igualtat, la preservació de la cultura, la resposta davant la crisi climàtica, la transició energètica o les dificultats d'accés a l'habitatge. Segons el manifest, aquests debats requereixen una mirada pròpia des de Catalunya. Per aquest motiu, el Cercle es fixa com a objectiu elaborar estudis, promoure posicionaments públics i formular propostes que contribueixin a "enriquir la discussió política" més enllà de la confrontació partidista.
Argimon i Maragall, entre els impulsors
Els impulsors defineixen la iniciativa com un espai de pensament i acció cívica compromès amb els drets, els deures i les llibertats i amb la defensa dels drets nacionals, polítics, socials i culturals de Catalunya. "Impulsem un espai de pensament i propostes polítiques globals que, partint de la realitat catalana, defensi amb claredat i determinació els drets nacionals, polítics, socials i culturals", conclou el manifest fundacional. Entre els noms més destacats hi ha Josep Maria Argimon, exconseller de Salut amb Junts; Ernest Maragall, exconseller d'Educació, exdiputat i exregidor de Barcelona (primer amb el PSC i després amb ERC); o Rafael Ribó, exsíndic de greuges de Catalunya i exdiputat del Parlament. Aquí es pot consultar el manifest sencer i els dotze impulsors.
