Setmana important per a l'independentisme. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dicta sentència aquest el pròxim dijous sobre l'encaix de l'amnistia a Europa. Si segueix el criteri de l'advocat general, haurien d'arribar bones notícies, no només per als líders del procés implicats en causes clau del procés, sinó també per als CDR acusats de terrorisme. La decisió que prenguin els jutges europeus és important, i els principals partits hi donaran la rellevància que mereix una resolució europea que pot anar a favor dels seus interessos. Ara bé, també té limitacions i no resoldrà tots els problemes. Què ha de decidir, ben bé? Per què és important el que pugui concloure sobre la malversació? Permetrà el retorn de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras? Aquí teniu cinc preguntes amb resposta per ajudar-vos a interpretar la sentència del 16 de juliol.
1. Què ha de decidir Luxemburg?
Al TJUE li han arribat quatre causes relacionades amb l'amnistia: la de les despeses de l'1-O al Tribunal de Comptes, la del terrorisme dels CDR a l'Audiència Nacional, l'organització del referèndum al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i una sobre llaços grocs a Vilanova i la Geltrú. La vista a Luxemburg es va centrar només en dues: Tribunal de Comptes i operació Judes, és a dir, a grans trets, malversació i terrorisme. El tribunal europeu ha de decidir si les despeses per organitzar el referèndum afecten els interessos financers de la UE i, per tant, si es poden amnistiar o no. I també si el suposat terrorisme dels CDR xoca contra la directiva europea de lluita contra el terrorisme i, per tant, si entra o no dins de la llei. El criteri de l'advocat de la UE, que sovint marca la línia de la sentència, diu que la malversació no afecta els recursos de la UE i el terrorisme no vulnera la directiva. Per tant, tots dos delictes es podrien amnistiar. La decisió final serà del tribunal.
2. Quin tribunal és? Luxemburg o Estrasburg?
No ens hem de confondre. En aquest cas, parlem del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg. És l'encarregat d'interpretar el dret de la Unió Europea i resoldre si les lleis dels estats membre hi encaixen, i afecta els 27 estats membres de la UE. Si un jutge té dubtes, com ha passat diverses vegades durant el procés o ara amb l'amnistia, un jutge pot elevar preguntes al TJUE, que analitzarà si una determinada norma encaixa dins de la legislació europea. Exemples? En un cas sobre Oriol Junqueras, el TJUE va dir que els eurodiputats ho eren des que es proclamaven els resultats, sense necessitat d'haver de passar per Madrid a jurar la Constitució, i per tant obtenien immunitat des d'aquell moment. Un altre cas també relacionat amb el procés feia referència a l'abast de les euroordres, concretament si Bèlgica podia rebutjar una ordre de detenció d'Espanya.
I el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)? També és un tribunal europeu però no de la Unió Europea, sinó del Consell d'Europa, que inclou 46 estats membres. Amb seu a Estrasburg, s'encarrega de revisar si s'han vulnerat drets reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans, i s'hi pot accedir un cop s'han exhaurit totes les vies internes i es poden demandar els estats que han signat el conveni. Els líders de l'1-O també han portat carpetes al TEDH, per exemple la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, per vulneracions de drets humans, com ara el dret al jutge predeterminat per llei. Sobre això -una de les grans esperances de l'independentisme- encara no hi ha decisió, però Estrasburg sí que ha conclòs que el Suprem no va violar els drets de Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez amb la decisió de mantenir-los en presó preventiva i impedir-los participar en igualtat de condicions a les eleccions de 2017.
3. Per què és important la malversació?
És especialment important el que digui el tribunal sobre la malversació. Ha estat el delicte al qual s'han agafat diversos tribunals per no amnistiar els líders de l'1-O. De fet, és el delicte que va servir també al Tribunal Suprem per no aplicar la reforma del codi penal de 2022 i mantenir inhabilitacions i ordres de detenció contra els dirigents independentistes. Si Luxemburg segueix la línia de l'advocat general, hauria de dir que la malversació es pot amnistiar perquè encaixa dins del dret europeu i això seria positiu en la causa del Tribunal de Comptes, però també en d'altres pendents de la resolució de dijous. Una de clara és la que afecta Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'organització del referèndum. El TSJC creu que se'ls pot amnistiar, però abans de decidir va optar per elevar-ho a Europa. Malgrat no resoldre directament el cas, la sentència del TJUE també els afectarà directament i podria aplanar el terreny per arxivar finalment la causa dels dos dirigents d'ERC.
4. Podrà tornar Puigdemont? Deixarà d'estar inhabilitat Junqueras?
L'elefant a l'habitació, però, és la causa de l'1-O que hi ha el Tribunal Suprem, amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre més exconsellers. És la causa que manté a l'exili l'expresident i inhabilitat el líder d'ERC. El TJUE no respondrà sobre aquesta causa, perquè no li han preguntat. Ara bé, sí que acotarà el terreny de joc i esvairà dubtes sobre l'amnistia. Si dona la raó als independentistes, bloquejarà la via d'impugnar l'amnistia perquè vulnera els interessos financers de la UE, perquè això quedarà resolt. Per tant, amb la decisió de dijous, ni Puigdemont podrà tornar, ni Junqueras deixarà d'estar inhabilitat, però sí és positiva per als interessos d'ERC i Junts es convertirà en un baló d'oxigen per fer més pressió cap al Suprem, que és qui tindrà l'última paraula. Abans, però, s'haurà de pronunciar el Tribunal Constitucional sobre els recursos d'empara contra la decisió de no aplicar l'amnistia al Govern de l'1-O.
5. Quan dirà alguna cosa el TC?
El Tribunal Suprem no té dubtes ni pregunta res a Europa, simplement ha decidit que l'amnistia no s'aplica a la malversació del referèndum. Però no perquè afecti els interessos financers de la UE, com insinuen el Tribunal de Comptes i el TSJC. En essència, no l'aplica perquè argumenta que hi va haver enriquiment personal dels líders del procés i, per tant, agafant la literalitat de la llei, aquest supòsit en queda fora. La sala penal retorça els fets, fa una interpretació rocambolesca de la norma i obvia la voluntat del legislador per deixar la llei en paper mullat. Aquesta interpretació és la que han impugnat Puigdemont, Junqueras i la resta de perseguits per malversació al Constitucional, perquè consideren que vulnera drets. I sobre això s'haurà de pronunciar el TC després de les vacances. Serà aleshores quan es podrien començar a moure coses, però l'última paraula -és a dir, si Puigdemont pot tornar i Junqueras presentar-se a les eleccions- la continuarà tenint el Suprem. I no descarta tornar a passar la pilota a Europa.
