Les conclusions de l'advocat general de la Unió Europea aplanen el camí per a l'aplicació de l'amnistia, però no desarmen del tot el jutge Manuel Marchena, que encara té marge per bloquejar la llei. Dean Spielmann fa alguns matisos a la norma, però n'avala els elements principals i diu que encaixa dins del dret europeu. La decisió no és vinculant, però sí que acostuma a condicionar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que arribarà previsiblement a principis de l'any vinent. En tot cas, és un cop dur a la posició que han mantingut l'alta judicatura espanyola i el PP, i també per la Comissió Europea, que havia apuntat que es podia tractar d'una "autoamnistia". Spielmann ho nega i diu que és legítim que un estat aprovi una amnistia per avançar cap a la reconciliació, criteri que casa amb el que ha utilitzat fins ara el govern espanyol. Aquestes són les pistes que dona l'advocat de la UE:
Marchena té marge
La decisió de l'advocat general se centra en aquelles qüestions que poden afectar el dret europeu en el marc de les causes per les despeses del procés al Tribunal de Comptes i contra els CDR a l'Audiència Nacional. No entra directament en el criteri de Marchena a l'hora de no aplicar la llei d'amnistia als líders de l'1-O. De fet, malgrat que les conclusions suposen un revés important a la cúpula judicial espanyola, el jutge del Tribunal Suprem encara té marge per bloquejar si utilitza l'argument de l'enriquiment personal, que fins ara ha permès deixar la malversació fora de l'àmbit d'aplicació de l'amnistia. Sobre això, ni l'advocat general ni el TJUE no n'haurien de dir res, perquè no entra dins del dret europeu i és una decisió interna.
No afecta els interessos financers
Si els jutges europeus segueixen el criteri de l'advocat general, això limitaria el camí de Marchena per tornar a portar de nou l'amnistia a Europa. Un dels escenaris que s'ha contemplat és que el Suprem presenti qüestions prejudicials un cop el Constitucional resolgui els recursos d'empara, a principis de l'any vinent, per dilatar encara més l'aplicació de la llei. Si el TJUE sentència que l'amnistia no afecta els interessos financers de la UE, com ha deixat clar Spielmann, no tindria gaire sentit tornar a preguntar pel mateix. De fet, si la sala penal ho provés, podria trobar-se amb un cop de porta de Luxemburg sense ni tan sols entrar al fons.
No vulnera la directiva antiterrorista
L'advocat general ha afirmat que la llei d'amnistia no vulnera la directiva antiterrorista, un dels elements més complexos durant la negociació de la llei i al qual es va agafar l'Audiència Nacional per bloquejar l'aplicació de la llei al cas dels CDR. Spielmann sosté que l'amnistia no deixa sense "efecte útil" la directiva europea quan diu que es poden amnistiar aquells actes considerats terroristes, però que no hagin causat "violacions greus" de drets humans tal com ho entén el dret europeu i internacional. En aquest sentit, si el TJUE respecta el criteri de Spielmann, l'Audiència Nacional tindria difícil no aplicar la llei en la causa de l'operació Judes. Els advocats d'Alerta Solidària, però, demanen prudència.
Dos mesos per decidir... o més
L'advocat general avala el gruix de la llei, però no tota. Qüestiona que l'amnistia obligui els jutges a pronunciar-se sobre l'aplicació de la llei en un termini màxim de dos mesos i avisa que aquest precepte no es pot interpretar com una obligació, perquè això vulneraria el dret a la tutela judicial efectiva i la independència judicial. De tota manera, també reconeix que es podria entendre com que els tribunals poden excedir el termini de dos mesos si està justificat per tenir tots els elements necessaris per decidir. Cap part, en la vista oral, va aportar elements que vagin en contra d'aquesta interpretació. Per això, Spielmann suggereix al tribunal que deixi clar que aquest criteri dels dos mesos topa amb el dret europeu si impedeix als jutges estudiar les proves abans de decidir.
Les mirades en tres tribunals
Un 80% de les sentències del TJUE segueixen el criteri de l'advocat general, però ara les mirades es traslladen no només a Luxemburg, que decidirà en un termini màxim de tres mesos, sinó també a dos tribunals espanyols: el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. El TC ha deixat per principis de l'any vinent la decisió sobre els recursos d'empara dels líders de l'1-O, i aquí sí que haurà de dir si la decisió de no amnistiar la malversació suposa una vulneració de drets. Després, les mirades es traslladaran al Suprem, que haurà de decidir com aplica la llei amb les noves condicions de l'alt tribunal i si troba alguna escletxa per impedir, un cop més, el retorn de Carles Puigdemont i l'habilitació d'Oriol Junqueras. L'advocat general de la UE desbrossa el camí, però Marchena encara té marge.
