«És una victòria rotunda»: totes les reaccions a l'aval de l'advocat de la UE a l'amnistia

El govern espanyol i els independentistes celebren la decisió mentre el PP insisteix que la llei vulnera l'estat de dret i demana esperar a la sentència del TJUE

Publicat el 13 de novembre de 2025 a les 12:15
Actualitzat el 13 de novembre de 2025 a les 13:30

El govern espanyol ha celebrat aquest dijous l’informe de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala l’amnistia per les despeses de l’1-O i els CDR, però posa objeccions sobre el procediment. La decisió no és vinculant, però acostuma a condicionar la sentència que dictarà el tribunal d'aquí a uns mesos. El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha afirmat que es tracta d’una “victòria rotunda” dels impulsors de l’amnistia. El ministre de Transició Digital, Óscar López, ha afirmat que ha rebut l’informe amb la “màxima normalitat i tranquil·litat”. “Aquest govern va adquirir un compromís que ha complert, la llei d’amnistia és plenament constitucional i s’executarà amb tota la normalitat”, ha dit.

El ministre de Justícia ha comparegut als passadissos del Congrés per mostrar la seva satisfacció per un informe que “diu amb tota claredat que la llei d’amnistia està d’acord amb el dret europeu”. “Estem molt satisfets amb les conclusions de l’advocat general, perquè repeteixen el que hem dit durant tants anys: la llei d’amnistia és constitucional i és conforme amb el dret de la Unió Europea”. “El Tribunal Constitucional ja va declarar que la llei era constitucional, i avui l’advocat general del TJUE ha dit que la llei d’amnistia és conforme amb el dret europeu, que no afecta els interessos financers de la Unió i que la regulació del terrorisme amb remissió al Conveni Europeu de Drets Humans que conté la llei d’amnistia també és conforme amb el dret europeu”, ha dit.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha celebrat la decisió però ha demanat prudència a l'espera de la sentència del TJUE. En tot cas, Illa ha tornat a reclamar que s'apliquqi l'amnistia "sense subterfugis". 

Per contra, el PP ha evitat comentar aquest aval general a la llei, però Cuca Gamarra ha apuntat que cal esperar la sentència, i ha afirmat que l’informe “torna a ratificar que aquesta llei pot vulnerar l'estat de dret i la legislació europea”. Ha insistit que l’amnistia és una “llei immoral” que Sánchez va impulsar amb l’únic objectiu de “continuar al poder”. Gamarra ha restat importància al fet que l’informe apunti que la llei d’amnistia “sembla que es va aprovar en un context real de reconciliació política i social” i que “no constitueix una amnistia” ni va afectar els interessos financers de la Unió Europea. La secretària general del PPE, Dolors Montserrat, considera que la conclusió de l'advocat general "xoca de ple" amb els principis de dret de la Unió.

Puigdemont avisa que l'última paraula la tindran els jutges

En una extensa piulada a "X", Carles Puigdemont ha dit que la decisió de l'advocat deixa en evidència "l'estratègia indecent de dilació" per bloquejar l'amnistia. Ha tret pit d'haver-se "plantat" davant el primer redactat de la llei -un dard a ERC- i ha denunciat que hi ha "una instrucció" per bloquejar l'amnistia que obeeixen el Suprem i altres entitats "fosques i opaques" com Societat Civil Catalana i Vox. "La darrera paraula la tenen uns jutges que van sentir-se cridats a salvar la pàtria", ha indicat. L'advocat de l'expresident, Gonzalo Boye, ha dit que si el TJUE confirma el criteri de l'advocat general "Puigdemont podrà tornar". 

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha fet una valoració "molt positiva" de la decisió i ha dit que "avala" aplicar l'amnistia a la malversació. "És un petit pas processal per a nosaltres, però per a Junts és un gran pas pel retorn dels nostres exiliats i l'aplicació plena de la llei", ha indicat. Turull ha destacat que la victòria és gràcies al fet que Junts es va plantar i no va voler aprovar l'amnistia si no incloïa una sèrie d'esmenes sobre el terrorisme i la malversació. "Aguantar la posició dona resultats", ha afirmat. El dirigent independentista ha denunciat l'actitud dels jutges que intenten bloquejar l'aplicació de la llei. 

ERC diu que aplana el camí per a l'aplicació de la llei

El president d'ERC, Oriol Junqueras, s'ha mostrat convençut que les conclusions de l'advocat general aplanen el camí perquè el Tribunal Constitucional accepti els seus recursos d'empara contra la decisió del Suprem de no aplicar l'amnistia als líders del procés. "Hi ha una part de la cúpula judicial que va decidir convertir-se en tercera cambra legislativa que es dedica a vetar les decisions del poder executiu i legislatiu", ha dit des de la seu dels republicans.

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha instat el magistrat de Tribunal Suprem Manuel Marchena de llegir-se les conclusions de l'advocat. "Europa aplica el sentit comú", ha dit Rufián des dels passadissos del Congrés. L'expresident de la Generalitat Pere Aragonès considera que l'aval de l'advocat general del TJUE a l'amnistia és un "pas endavant molt important". "Cada vegada queden menys excuses pels que volen dinamitar una llei lògica i necessària", ha afegit.

La defensa dels CDR demana prudència

Alerta Solidària ha acollit amb "satisfacció", però també "prudència", l'informe que avala l'aplicació de la llei d'amnistia als CDR investigats per terrorisme en l'Operació Judes de l'Audiència Nacional. L'entitat antirepressiva s'ha felicitat pel fet que Spielmann hagi "desgranat punt per punt els posicionaments favorables" als interessos dels independentistes. "En resum, no hi ha raons per oposar-se a l’amnistia dels CDR perquè ni la llei d'amnistia, ni la seva aplicació al cas són contraris al dret comunitari ni desvirtuen la lluita antiterrorista de la Unió Europea", diuen.

En espera de poder analitzar la lletra petita de l’informe, Alerta Solidària considera que "han quedat bandejades de les conclusions de l'advocat general aquells pseudoarguments aportats per la part espanyolista. Aquests insistien en aspectes més aviat polítics que no pas jurídics i és que ni a Luxemburg han pogut amagar que la naturalesa real del litigi, del conflicte entre el poble català i l’Estat espanyol és polític".