A l'antic institut B9 de Badalona van arribar a viure unes 400 persones. La dada, per més que coneguda, és rellevant recordar-la. La immensa majoria d'aquells habitants eren migrants i, conscients que els podrien buscar les pessigolles en matèria d'estrangeria, els dies previs es van enviar diversos representants de l'administració a fer advertiments perquè marxessin. La clau d'aquells avisos incloïa anunciar la presència de la Policia Nacional espanyola, que aniria a fer identificacions de la situació administrativa dels ocupants. Entre això i que moltes persones opten per estalviar-se el moment de l'expulsió per la força, el matí del desnonament quedaven menys de 200 persones a l'antic centre educatiu.
Però allò era només l'inici d'un espectacle de persecució de la misèria. Primer se'ls va fer fora de l'institut, després se'ls va impedir quedar-se a una plaça o cuinar a l'espai públic, més tard els van vetar d'accedir a una parròquia i, per acabar, se'ls va expulsar d'altres immobles buits que havien intentat ocupar. Moltes d'aquelles persones van acabar sota un pont, en ple temporal de pluges.
Ara, després de la successió d'escenes de caos, misèria, discursos alimentats per l'extrema dreta i pressió política, hi ha 153 persones reallotjades. De 400 a 153. Dues setmanes després del desallotjament, emergeix una pregunta: es podrien haver evitat aquestes escenes de descontrol, manca d'alternatives i dispersió de persones en situació de vulnerabilitat? És possible tapar una ferida social tan gran com és un desallotjament de 400 persones amb situacions complexes, tant econòmicament com administrativa? Diverses fonts contactades per Nació valoren, també de cara al futur, les possibilitats que tenen les administracions davant escenaris exigents com el que ha protagonitzat Badalona.
Albiol se'n desentén, els dies passen, la Generalitat es mou
El primer element destacat entre els diversos actors implicats en el cas del B9 són els tempos. El desnonament es va executar el 17 de desembre, però no va ser fins al 23 de desembre -gairebé una setmana més tard- que una administració va presentar un primer pla per reallotjar les persones que s'havien quedat sense llar, directament al carrer. Qui va fer un pas endavant va ser la Generalitat, i més concretament el Departament de Drets Socials i Inclusió. Actuava de la mà de diverses entitats socials, com Badalona Acull, Creu Roja o Càritas. I, sobretot, es feia un pas endavant després que el govern municipal de Xavier Garcia Albiol, del PP, evités oferir alternatives habitacionals als ocupants de l'institut i els convertís en diana política.
També és cert que el cas era conegut des de feia mesos. Les mateixes entitats de Badalona, juntament amb col·lectius especialitzats en seguiment jurídic com Irídia o en dret a l'habitatge com el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, havien fet rodes de premsa públiques advertint de les característiques multitudinàries i desafiants de la situació, de la necessitat d'un pla d'acció social o d'una suspensió de l'expulsió judicial. S'havia arribat a fer a la sala de premsa del mateix Parlament, deu dies abans del desallotjament. Tanmateix, en el moment clau, ni el consistori badaloní ni cap altra administració va desplegar una resposta social al buidatge d'un espai on vivien centenars de persones. Almenys de manera visible.
"Hi podria haver-hi hagut una altra resposta, esclar", explica Carles Sagués, de Badalona Acull, una de les persones que coneix amb més detall l'evolució dels fets i els contactes institucionals. "El punt àlgid de l'albiolisme arriba quan s'organitza el batibull de la parròquia de Sant Crist, alhora que hi ha embolic a l'antic alberg de Can Bofí Vell", exposa Sagués amb relació a les protestes de veïns que assenyalaven els ocupants i fins i tot impedien que poguessin tenir un sostre. "A partir d'aquí, la Generalitat es va començar a preocupar de debò. Abans deia el discurs que això no era competència seva i corresponia a l'Ajuntament, però arran de les concentracions ciutadanes en què també participa l'Albiol, la Generalitat es posa les piles i s'activen les converses", insisteix el membre de l'entitat badalonina pels drets dels migrants.
Des de la conselleria de Drets Socials, la visió és diferent. Fonts oficials reivindiquen que abans de desplegar cap dispositiu extraordinari calia certificar primer si el consistori badaloní oferia o no una alternativa social, ja que són les institucions locals les que tenen atribuïdes les competències. A més, assenyalen que ja hi havia hagut implicació prèvia de la Generalitat: primer, al setembre. Llavors, es van començar a demanar dades sobre la vulnerabilitat dels ocupants de l'institut a l'ajuntament, moment en què s'hauria realitzat un primer recompte de la situació personal dels afectats. Després, el mateix dia del desallotjament. "Al lloc, es van desplegar serveis de l'Ajuntament de Badalona, un tècnic de Drets Socials i un equip de salut, i es va fer un nou cribratge de les persones més vulnerables", expressen des del Govern.
Ara bé, reconeixen que l'activació més rellevant es va fer després de veure la manca de resposta social per part del govern local del PP. "Quan de veritat s'agafa el bou per les banyes és davant la negativa de l'ajuntament a oferir allotjament".
Els debats de fons: el precedent i el repte del sensellarisme
Diverses fonts autoritzades de l'àmbit de l'administració a Catalunya consultades per aquest diari afegeixen context, apunten que per a la Generalitat ha estat difícil aclarir fins a quin punt s'implicava en un escenari tan sensible i amb tant de focus polític sobre la migració, especialment en un moment de proximitat d'eleccions municipals, de creixement del marc mental de l'extrema dreta en les polítiques públiques i d'existència d'ajuntaments que expressen reticències a la cobertura de drets socials de persones que ocupen i que són migrants. La idea de fixar un precedent amb implicacions futures també ha pesat, les darreres setmanes i mesos, al Govern.
De la mateixa manera, també s'apunta que aquest cas evidencia un altre problema de fons advertit en nombroses ocasions: la gestió del sensellarisme supera les administracions locals, especialment aquelles amb governs que no han potenciat la inversió social i els recursos disponibles per a col·lectius vulnerables. Això també porta a tensionar els equips dels serveis socials, que es veuen superats. Mentrestant, la llei del sensellarisme es manté estancada al Parlament des de fa prop de quatre anys.
Tot i que la Creu Roja no ha volgut fer declaracions, aquesta entitat va ser peça clau del primer acord de la Generalitat per desplegar solucions i oferir un sostre als desallotjats que havien acabat acampant sota un pont de la C-31. Aquell desembarcament, sis dies després de l'expulsió del B9, va oferir solucions, però també va tenir dosis de caos, recorda Carles Sagués. El membre del col·lectiu Badalona Acull relata que tot es va basar en entrevistes molt ràpides que oferien un transport en autobús imminent a localitats diverses, a llocs allunyats del punt en què els afectats tenen la seva xarxa de vida, la seva feina o les seves pertinences. Molts dels enquestats van acabar desconfiant o quedant al marge aquell primer contacte.
Ara bé, després s'ha anat polint la situació i l'atenció ha anat més enllà. S'han anat fent acostaments més detallats i s'han documentat millor les situacions dels afectats. Amb aquest sistema, entitats com la Creu Roja o Càritas han anat oferint recursos habitacionals aconseguits arreu de Catalunya i la Generalitat s'ha encarregat de garantir la cobertura econòmica de l'allotjament i del menjar. Tanmateix, encara faltava el transport. "Ens hem anat organitzant com hem pogut. I si ens deien que havien trobat quatre llocs a Girona, i teníem quatre persones disposades a anar-hi, un voluntari agafava el cotxe i s'encarregava de portar-los", apunta Sagués. I així amb el Prat de Llobregat, o amb Calella. En total, hi ha 153 persones ja allotjades durant almenys dos mesos. Però encara queden nombroses tendes sota el pont de la C-31. La idea és treballar-hi i veure si s'aconsegueix trobar alternatives prou adients per a persones en situacions molt complexes: alguns no volen marxar perquè els hi va la feina, o perquè no podrien ni guardar la ferralla amb què habitualment es guanyen la vida.
Interrogants pendents
Entre les preguntes que queden pendents de resoldre hi ha què se n'ha fet de les altres 200 persones que no van esperar al desallotjament in situ, i què s'hagués pogut plantejar si no s'hagués proposat que marxessin abans que vingués la policia. Amb les 153 persones ja vinculades a algun recurs d'emergència -com pensions i albergs- el que es planteja és treballar un pla d'inclusió que inclogui tot el necessari perquè puguin desenvolupar una vida plena.
Des de la conselleria es remarca que el seguiment que es fa a partir d'ara inclou un acompanyament de la seva "situació administrativa, la salut, el treball i l'allotjament". Aquest ha estat un punt clau de les converses amb les entitats. Mentrestant, molts voluntaris, continuen oferint menjar, atencions i les poques solucions que tenen a l'abast a les persones que han acampat a la via pública. La darrera gran pregunta és si això tindrà algun cost per a l'Ajuntament de Badalona, que és el gran desaparegut de l'equació. De moment, des del Govern no ho aclareixen i remarquen que han vist un canvi de postura intern a les converses, amb Xavier Garcia Albiol. Alhora, la fiscalia també ho ha començat a investigar. El cas serà llarg.
