Entre viure a un habitatge i fer-ho directament al carrer existeix un camí intermig, un pedaç per evitar la intempèrie. Es coneix com a a infrahabitatge, una categoria que inclou barraques, locals comercials buits o naus industrials. No és tan habitual que l'opció que algú trobi com a refugi sigui un antic institut abandonat, però això és exactament el que ha passat a Badalona. Fins a 400 persones s'han anat trobant en antigues aules i patis del que abans es coneixia com a institut B9. Aquest matí, a petició del govern municipal de Xavier Garcia Albiol (PP), finalment ha començat el desallotjament de l'equipament, el desnonament més multitudinari vist mai a Catalunya.

Poc abans de les set del matí, després d'un dia amb pluges intenses, un macrodispositiu policial d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana badalonina envoltava els carrers de l'institut i evitava que ningú s'hi apropés. Era l'advertiment de la dimensió prevista. Poc després, s'hi unia un dels factors més controvertits, l'arribada de la Policia Nacional espanyola, que busca identificar per motius d'estrangeria els afectats pel desallotjament.

Això obre la porta a què els habitants del B9 no només quedin expulsats del lloc que ocupaven, sinó que també hagin d'afrontar una ordre d'expulsió del país i fins i tot puguin acabar internats al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona, adverteixen les entitats socials i els sindicats pel dret a l'habitatge presents a peu de carrer. 

En alguns casos, la mediació entre advocats d'Irídia, activistes badalonins i la policia catalana ha facilitat que diverses persones hagin sortit sense haver de fer front al control de la Policia Nacional espanyola. Tanmateix, la presència del cos que regula la matèria d'estrangeria als desnonaments continua sent una novetat que inquieta entitats socials i partits polítics d'esquerres, que demanen que s'aturi aquesta col·laboració policial que no té res a veure amb la recuperació de l'immoble que ordena el jutge. Finalment, la delegació del govern espanyol a Catalunya ha informat que s'han identificat 54 habitants de l'espai i s'han acabat detenint 15 persones per no tenir una situació administrativa regularitzada.

La majoria d'afectats per l'expulsió són migrants amb pocs o nuls recursos econòmics i amb una situació administrativa precària. Alguns tenen papers, però d'altres, no. El gran dubte és quines alternatives habitacionals s'acaba oferint a persones que ja han expressat que si se les fa fora d'un antic institut, només els quedarà el carrer o trobar un nou espai buit. Fins i tot la jutgessa que va donar permís al desnonament va apuntar la necessitat d'oferir solucions socials. Tanmateix, fins ara, l'Ajuntament de Badalona ha deixat en dubte l'alternativa social que oferirà.

Moltes de les persones que habitaven l'antic centre educatiu havien volgut evitar el dia de la consumació de les advertències. Dels 400 integrants de l'ocupació del B9, aproximadament la meitat ja no hi ha fet nit, calculaven aquest matí els col·lectius que els fan suport. La majoria dels ocupants que sí que s'havien quedat han anat desfilant al llarg del matí per on podien, de manera erràtica, entre els cordons policials i el no-res. Empenyien carros, estufes precàries, maletes. I acabaven seient a pocs metres del mateix lloc del qual els acabaven d'expulsa. La imatge donava entitat gràfica a allò que fa dies que advertien les paraules, que no tenen cap més lloc on anar.

"Alguns acamparan on puguin. Altres acabarem trencant el que sigui per entrar-hi a viure. Vam demanar, ni que fos, que s'esperessin a què acabés el fred per desallotjar-nos, però ni això. 400 persones, algunes d'elles malaltes, se'n van al carrer en ple hivern. Aquí la gent prendrà molt de mal", vaticina un dels habitants de l'espai desallotjat, Samba Niang. L'home ha aconseguit recentment tenir els papers en regla, fa 18 anys que viu a l'estat espanyol, reivindica no tenir cap delicte al seu historial i recorda una vida entregada a feines exigents. "Si busques a Youtube "Cómo se planta la lechuga en Lorca" surto jo, treballant el camp. Vaig ser el millor plantador d'enciams de tota la zona. Em pagaven pel nombre de safates de llavors que aconseguís plantar", relata, mentre mostra un vídeo en què se'l veu escampar llavors a una velocitat desbocada. Ara continua treballant, però a les seves estones lliures fa cançons que publica a les xarxes socials. El seu nom artístic també és Samba Niang. "I malgrat tot això, no hi ha manera de trobar un lloc on viure. Els preus estan impossibles", remarca.

El dispositiu social, imperceptible

A prop seu, Jaume Ventura, membre Badalona Acull, detalla que també té constància de casos de persones malaltes amb càncer i altres afectacions greus a l'institut B9. Li han confirmat des dels serveis d'atenció primària del barri de Sant Roc. Malgrat això, lamenta la poca presència d'alternatives socials per atendre la vulnerabilitat dels casos i per oferir alguna sortida digna al gruix dels afectats.

El cert és que costen de trobar els treballadors municipals d'atenció social. S'han vist una trentena de furgonetes d'antiavalots dels Mossos, una desena de vehicles de la Policia Nacional espanyola i diverses unitats de la Guàrdia Urbana de Badalona acotant el perímetre, però el dispositiu social de l'Ajuntament no ha aconseguit fer-se visible.

Des del consistori badaloní, els comunicats els ha comandat l'alcalde, Xavier Garcia Albiol. A primera hora del matí, a X, ja ha tret pit del desallotjament. "Tal com vaig prometre, comença la desokupació dels 400 okupes il·legals del B9 a Badalona", ha piulat en castellà. Hores més tard, faria una compareixença a la zona del desnonament amb un faristol que insistia a evitar parlar de solucions i a mantenir el relat crimininalitzador. "L'ocupació és un delicte", deia un cartell enganxat al micròfon on parlaria l'alcalde badaloní. En el seu discurs ha insistit a dir que no vol aquestes persones al seu municipi i ha remarcat que "els ocupes" no podran accedir a habitatges públics.

Mentrestant, el Departament de Drets Socials de la Generalitat ha assegurat que s'ha aconseguit "derivar" 59 persones de les més de 400 que habitaven l'institut a serveis socials per trobar uns "recursos adients", sense concretar les opcions que se'ls hi han ofert. La consellera Mònica Martínez-Bravo ha assegurat que és un "dia complicat" però que les instal·lacions "no reunien les garanties i no són lloc per a aquestes persones". De nou, però, quedava en incògnita la resposta social cap als expulsats, justament dues setmanes després que el Govern es mostrés preocupat per l'augment de persones que acaben dormint al carrer. Mentrestant, des d'ERC, els Comuns i la CUP s'assenyala que és una contradicció executar un desnonament d'aquestes dimensions sense garantir cap operatiu social a l'alçada.

Una mobilització de resposta

A banda, la portaveu del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, Gisela Bermúdez, ha lamentat que la prioritat sigui fer fora gent d'un espai precari per deixar-les al carrer mentre hi ha 100.000 pisos dedicats a fer d'habitatge d'ús turístic al país i milers d'immobles buits. Amb tot, el col·lectiu pel dret a l'habitatge, juntament amb entitats badalonines i pels drets humans, han preparat una mobilització per aquesta tarda a les 18h. El lloc de trobada, davant de l'Ajuntament, el principal demandat d'un desnonament massiu.