Més de 100 litres per metre quadrat a l'àmbit metropolità de Barcelona, carrers i carreteres inundades, el servei de metro molt afectat i fins a 300 actuacions dels Bombers. Si bé, aquest dimarts, Protecció Civil no va enviar l'ES-alert als mòbils de la població, tal com ho ha fet en ocasions anteriors en què la contundència del temporal ha estat menor.
Aquest fet, amb la dana al País Valencià molt present, ha generat dubtes en els veïns i l'alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, que ha carregat contra la Generalitat pel que considera "inacció" amb un vídeo a les xarxes socials. "M'esteu preguntant per què no hem enviat les alertes als mòbils. És un servei del Govern", ha explicat als badalonins.
I és que Badalona s'ha vist molt afectada per les grans acumulacions d'aigua, que han superat els 100 litres per metre quadrat i han inundat diverses parades de metro com Gorg i Sant Roc, així com el centre comercial Màgic, que ha patit danys estructurals i importants filtracions d'aigua. Per tot plegat, Albiol ha entrat en un xoc institucional amb la Generalitat i ha criticat obertament la gestió dels ruixats.
Al seu torn, Protecció Civil ha justificat el no enviament de l'ES-alert per la dificultat de preveure la dimensió dels aiguats. Les previsions meteorològiques indicaven que plouria de manera intensa i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) havia activat els avisos de perill a 24 comarques de tot el litoral i prelitoral, però no pronosticaven uns ruixats tan forts i unes acumulacions tan importants.
Quan els efectes del temporal es van fer evidents, ha explicat Protecció Civil al Catalunya nit de Catalunya Ràdio, "ja no tenia sentit" enviar l'alerta als mòbils perquè el front de pluges s'estava desplaçant ràpidament cap al sud. De fet, durant la matinada d'aquest dimecres, la pluja ha quedat aïllada al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre i ha perdut potència.
Què ha de passar perquè el Govern enviï un ES-alert?
El missatge ES-Alert s'envia quan hi ha un pronòstic de risc molt elevat - de pluges, vent o neu- per una zona i un horari molt concret, o quan es vol enviar un missatge molt clar a la població per tal que prengui una mesura d'autoprotecció urgent: reduir la mobilitat, confinar o evacuar, entre altres. “En les altres circumstàncies s'envia la informació de manera general a través del Meteocat, Protecció Civil i l'ACA”, va assegurar consellera d'Interior, Núria Parlon, el passat setembre.
Una de les condicions imprescindibles és que els avisos del Meteocat siguin vermells, és a dir, 5 o 6 en una escala de 6. No és el cas dels avisos d'aquest dimarts, que eren grocs (de perill moderat) i taronges (de perill alt). Com ja va explicar Protecció Civil a Nació arran d'un cas similar el setembre passat, si l'avís és de nivell 4/6 (taronja), significa probabilitat menor del 30% que es produeixin pluges de més de 40 litres en 30 minuts. Aquí, no s'envia cap alerta als mòbils.
L'altre supòsit per enviar un avís al mòbil és un increment important en les conques que estiguin comportant perill per a les persones. En aquest sentit, un exemple on sí que es va enviar va ser el 12 de juliol a Cubelles. Allà, el sobreeiximent del pantà de Foix va provocar inundacions aigües avall.
Protecció Civil planteja una alerta intermèdia
D'altra banda, el Govern i Protecció Civil treballen en nous protocols per alarmes menys estridents als telèfons mòbils per avisar a la població en situacions que no tinguin un perill imminent. Imma Solé, directora de Protecció Civil, va explicar a Catalunya Ràdio que ja tenen previstos nous avisos "prealerta" per avisar d'un episodi de ruixats que no suposi un risc immediat per a la població. Aquest sistema tindrà un "so menys insistent" i menys invasiu per a les persones, a més, l'usuari el podrà modular i, fins i tot, tindrà l'opció d'anul·lar les alertes.
Si bé, el Ministeri d'Interior és l'encarregat de desenvolupar i de definir com són les alertes de la plataforma del sistema ES-Alert. Aquest, coordinat amb les comunitats autònomes, desenvolupa millores que van perfeccionant les alertes i, ara, treballa per incloure les prealertes per tal que la població les pugui diferenciar de les alertes generalitzades.
