El paisatge habitual dels desnonaments a Catalunya el componen uns pocs elements reconeixibles. Unes persones expulsades que carreguen bosses o maletes amb les últimes pertinences que els quedaven al pis, uns representants dels jutjats que han arribat en taxi, un grup de veïns mobilitzats que protesten a peu de carrer, un serraller que espera discretament, o una filera d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra per assegurar l'execució. El que fins ara no era habitual era trobar-hi també uns agents amb gorra, representants del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol. Tanmateix, darrerament s'acumulen els casos en què aquest nou element s'ha sumat a l'escena. I això significa que algunes de les persones desnonades no només perden la llar, sinó que també poden acabar amb una ordre d'expulsió del país i, fins i tot, amb l'ingrés en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), atès el repartiment de competències d'immigració vigent.
Aquesta tendència té algunes xifres i diverses incògnites. Així, segons la resposta oficial del ministeri de l'Interior a una bateria de preguntes del grup Sumar al Congrés dels Diputats a la qual ha tingut accés Nació, l'any passat la Policia Nacional espanyola va ser convocada a 24 desallotjaments d'immobles on vivia gent a Catalunya. Igualment, aquest any s'ha vist la participació del mateix cos estatal a altres desnonaments, tal com ha anat informant aquest diari. De la mateixa manera, la resposta de l'executiu espanyol aclareix que aquests agents només es presenten als desallotjaments quan els Mossos -o una policia local, en cas que l'espai a desnonar sigui municipal- els reclament. Hi apareixen "prèvia sol·licitud dels mencionats cossos policials, que són els que exerceixen la competència de seguretat ciutadana a Catalunya", sosté l'escrit del govern encapçalat per Pedro Sánchez.
En un altre document institucional, ara del Parlament de Catalunya, la consellera d'Interior, Núria Parlon, també respon preguntes sobre la mateixa temàtica, en aquest cas emeses pel grup dels Comuns. La màxima representant del Departament no respon quantes vegades s'ha convocat al cos policial espanyol, una de les principals demandes del qüestionari, però també ofereix explicacions que no serveixen per aclarir quan o per què es mobilitza el CNP als desnonaments.
Interior diu que no té un registre sobre el CNP
Segons Parlon, la policia catalana "no disposa d'un registre central específic on es comptabilitzi la participació de la Policia Nacional en matèria d'estrangeria". A banda, i sobre els motius de la convocatòria de la policia espanyola, estableix: "El criteri del Cos de Mossos d'Esquadra per activar el Cos Nacional de Policia en un desallotjament és l'existència d'indicis o la previsió que siguin necessàries actuacions en matèria d'estrangeria. En absència d'aquests indicis, no s'activa d'entrada i la Policia Nacional només intervé si la necessitat és manifesta durant el desenvolupament de l'operatiu". Tot seguit, afegeix que "no existeix cap protocol concret, instrucció ni norma per regular l'activació del CNP en operatius".
Aquesta relació s'emmarca en la col·laboració entre policies i funciona de manera similar als dispositius que fa temps que es despleguen per ciutats com Barcelona, que posen l'accent en la multireincidència però que també acumulen nombroses detencions per motius d'estrangeria. És a dir, per no tenir una situació administrativa regular, per no tenir papers.
La irrupció d'estrangeria en els desnonaments
L'escenari, en la relació entre la Policia Nacional espanyola i les persones migrants, és el següent: el cos estatal és qui té les competències en matèria d'estrangeria i, per tant, qui s'encarrega d'identificar la ciutadania, comprovar la seva situació administrativa i, si no té encara un permís de residència, tramitar un expedient que pot acabar amb una ordre d'expulsió del país. En alguns casos, fins i tot es proposa davant d'un jutge l'internament del denunciat a un CIE. Així, no cal que hagi comès cap delicte per entrar al centre privat de llibertat. Una identificació qualsevol pot acabar en una reclusió i un intent d'executar un retorn al país d'origen, tot i que sovint no s'acaben implementant.
Sigui com sigui, que el mateix dia que fan algú fora de casa es demani la presència de la Policia Nacional espanyola i qualsevol persona que no tingui la situació regularitzada -la llei d'estrangeria planteja diverses exigències temporals i socials- pugui acabar encara més penalitzat ha indignat forces d'esquerres i els moviments pel dret a l'habitatge catalans. El diputat dels Comuns, Andrés García Berrio, autor de les preguntes a la consellera Parlon, remarca que "no és tolerable que es facin controls d'estrangeria en un moment tan vulnerable per a les persones com és un desallotjament". Ell mateix recorda un cas de l'any passat a Barcelona, en un desallotjament del carrer Muntaner, en què tres persones van acabar al CIE.
No tenir casa augmenta les possibilitats d'expulsió
El jurista especialitzat en dret migratori i estrangeria Josetxo Ordóñez detalla què implica que un agent del cos estatal es trobi algú sense papers. "Aquestes persones són denunciades per una infracció a la llei d'estrangeria: l'estada irregular. La denúncia es tramita en màxim sis mesos i acaba habitualment en una ordre d'expulsió. Durant la tramitació de l'expedient sancionador o després de dictar-se l'ordre, es pot internar a la persona en un CIE", detalla. Ara bé, precisament aquesta presència de la Policia Nacional espanyola als desallotjaments té un perill afegit per als afectats: "Una dada tinguda en compte per demanar al jutge l'internament al CIE és la manca de domicili conegut i en aquests casos de desnonaments precisament es pot donar aquest cas", apunta.
Mentre que Interior simplement menciona l'existència d'indicis en matèria d'estrangeria -un fet que obligaria la policia catalana a convocar el cos estatal de manera molt habitual, ja que no és gaire extraordinari que hi hagi migrants en situació irregular en casos de desnonaments- com a argument, aquest diari s'ha posat en contacte amb els Mossos -responsables operatius- i no ha obtingut cap resposta. La policia opta per un silenci que alimenta la suspicàcia dels socis recurrents del PSC. "Crida l'atenció el fet de no saber quin ha de ser el mecanisme per prioritzar a quins desallotjaments sí i a quins no s'envia la Policia Nacional i es fa un control d'estrangeria", planteja el diputat dels Comuns.
Arguments contraposats: de la delinqüència als marcs anti-immigració
Ofereix més pistes la Guàrdia Urbana de Barcelona. Fonts municipals afirmen que els casos en què s'ha convocat el cos espanyol ha estat per la possible vinculació dels habitants de l'espai amb casos de delinqüència. "En el cas que les persones ocupants presentin perfils delinqüencials sempre se sol·licita la presència dels cossos policials que tinguin competència", remarquen, i posen l'exemple del desallotjament de la Tancada Migrant, el maig de l'any passat, o el cas del carrer Muntaner. "S'havien detectat persones multirreincidents actives i s'estaven originant nombrosos problemes de seguretat i convivència", afegeixen. En la mateixa línia, el govern municipal nega del tot que es convoqui la Policia Nacional espanyola en altres desnonaments malgrat tenir constància que hi ha persones migrants amb situacions administrativa irregular. Ho exemplifiquen amb la menció dels recents desnonaments a l'antiga fàbrica L'Escocesa, o els assentaments del parc Joan Miró i l'Estació del Nord.
Els actors socials preocupats per aquesta deriva sostenen que si algú té un informe delinqüencial, el seu expedient ja té els canals corresponents per ser investigat i jutjat, i que la persecució de la seva situació per la via de l'estrangeria és un doble càstig. A més, s'evidencia que si hi ha un desplegament de la Policia Nacional espanyola, s'identificarà a tothom, no només a qui es vol perseguir pel seu historial delictiu, una realitat que es giraria contra persones que també habitaven aquella finca, o nau industrial, o local i que mai han comès cap delicte. "El que ens explica aquest fenomen és que hi ha una voluntat política que s'emmarca dins d'un context més general dels últims anys per criminalitzar tota forma d'organització política i, en paral·lel, atacar un subjecte com els migrants, que són una diana d'odi. Així s'encabeixen els discursos de l'extrema dreta", denuncia Anna Olesti, advocada i membre del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC). Per la lletrada, el fet d'aprofitar desnonaments per buscar gent en situació administrativa irregular i fer-la fora del país dona ales als marcs discursius de la ultradreta.
De moment, el fet no s'ha generalitzat, però sí que s'ha estès arreu del territori. Les xifres i les explicacions encara són minses. Algunes veus crítiques amb aquests desplegaments reclamen que s'aturin d'immediat. De moment, l'administració no s'hi mulla.
