El futur dels pisos turístics a Catalunya es va desembolcallant a poc a poc. Després que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, fos la primera veu a assegurar que prohibiria del tot aquest tipus de negocis als habitatges a partir del 2028, si continuava al càrrec en el següent mandat, altres ciutats metropolitanes han anat revelant també les seves intencions amb el sector dels pisos turístics. Els ajuntaments de localitats com Sant Adrià del Besòs o el Prat de Llobregat van anunciar a Nació que els seus plans també eren eliminar-ne totes les llicències. Altres consistoris, com el de l'Hospitalet de Llobregat, ho han decidit amb àmplies majories. Però què faran les altres tres capitals de demarcació del país, més enllà de Barcelona? Ara, els governs de Girona, Tarragona i Lleida detallen a aquest diari quin és el posicionament actual de cadascun dels executius. En el cas gironí, a més, ho fa amb una realitat política especialment enrevessada.
D'entrada, cap dels tres governs aposta per la via del veto total als pisos turístics. A diferència dels sis ajuntaments metropolitans que ja han exposat que no permetran l'existència d'habitatges dedicats a acollir visitants en el futur, els executius gironí, tarragoní i lleidatà es decanten per esperar a prendre la decisió més endavant o per buscar fórmules que permetin una existència limitada del fenomen al seu municipi. La decisió acabarà tenint un impacte més gran sobre Tarragona, on hi ha més de 2.000 habitatges amb llicència per operar com a negoci, i a Girona, amb gairebé 800 habitatges amb permís per acollir turistes. En canvi, a Lleida no s'arriba al centenar de casos.
Malgrat els ritmes diferenciats de cada ajuntament per aclarir la seva proposta, aquest debat polític ja arriba als dos anys de vida, després que un decret de la Generalitat -llavors liderada per ERC- donés cinc anys de marge a tots els municipis catalans perquè decidissin com regularien l'existència de pisos turístics a la seva localitat. Això es materialitzarà durant el pròxim mandat, el 2027-2031, a escala municipal, però algunes forces polítiques ja han exhibit la postura que adoptaran si continuen ocupant la mateixa representació. Sobretot han estat governs liderats pel PSC els que han remarcat que, en plena crisi de l'habitatge, no permetran que es dediquin pisos a rebre turistes. També hi ha algun cas de lideratge dels Comuns (el Prat). Però el més curiós és el paper del PP, que també forma part del govern a Montcada i Reixac -on volen prohibir els habitatges d'ús turístic- i va donar suport a la iniciativa restrictiva a l'Hospitalet de Llobregat.
Girona, un debat arraconat per les diferències Guanyem-Junts
Tanmateix, Junts fa més equilibris i això condiciona la situació de Girona. Conscient d'això, el PSC ha tantejat públicament l'executiu gironí, liderat per Lluc Salellas. Li demana que segueixi els passos que els socialistes han promès a altres municipis i que es comprometi a prohibir l'existència dels pisos turístics a la ciutat. Però aquesta és una carpeta sensible. L'executiu de Salellas compta amb tres formacions: Guanyem Girona -que integra la CUP-, ERC i Junts. Fonts oficials apunten a Nació que la decisió quedarà fora dels debats d'aquest mandat perquè existeixen posicions contraposades sobre què s'hauria de fer amb el sector dels habitatges d'ús turístic. En aquest sentit, tenint en compte que la decisió final correspondrà al consistori que es formi en el següent mandat, des de l'executiu gironí aposten per evitar un debat que tensaria les aliances del govern de coalició.
Contactades per aquest diari, fonts de Guanyem Girona asseguren que serien partidàries d'aplicar el mateix model que Barcelona i prohibir-ho del tot. Per contra, Junts té una posició més permissiva amb l'existència d'aquest format turístic.
Des de l'Ajuntament de Girona també es recorda que, a més de tenir diversos exemples de denúncies recents sobre pisos turístics il·legals, a principis de mandat es va presentar un acord per limitar l'existència dels pisos turístics, que s'havien disparat a les zones més cèntriques. Llavors es va imposar un topall màxim del 15% de presència de pisos amb llicència turística sobre el total dels habitatges de cada barri, i del 4% en el conjunt de la ciutat.
Tarragona obre la porta a restriccions diferenciades per zones
En el cas de Tarragona, també es demana paciència, però amb un argument diferent: s'està esperant un informe de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que analitzi a fons el fenomen dels habitatges d'ús turístic a la ciutat governada per Rubén Viñuales (PSC). En aquest cas, el tercer tinent d'alcalde i responsable de les àrees urbanístiques i de llicències, Nacho García Latorre, assegura que abans de prendre cap decisió volen veure les conclusions de l'estudi encarregat. Després, es licitarà la redacció d'un pla especial urbanístic que reguli el sector dels pisos turístics.
Ara bé, el govern tarragoní obre la porta a fer prohibicions totals de pisos turístics en algunes zones de la ciutat i a mantenir l'existència del sector a altres barris. "El pla especial ens hauria de dir a quines zones hem de permetre els habitatges d'ús turístic, a quines zones s’han de reduir els existents i a quines zones es poden prohibir. Aquest és l’escenari que estem treballant, que no hi hagi una única regulació per a tota la ciutat, però és l'estudi que ens ho dirà", expressa García Latorre a aquest diari.
En aquest cas, la bossa de pisos turístics és molt més important que a les altres dues capitals de demarcació: s'arriba a la xifra dels 2.130 pisos que tenen una llicència per operar, segons el recompte de la Generalitat. El fenomen es va disparar sobretot a partir de la pandèmia, contextualitzen des de l'Ajuntament de Tarragona. Això, però, s'està revisant i hi ha alguns permisos que s'han començat a revocar amb una fórmula particular: utilitzar una llei catalana sobre activitats econòmiques que marca que si no fas servir el pis turístic per rebre visitants en els tres primers mesos des que obtens la llicència, se't pot revocar el permís d'activitat. Així, en casos que el consistori ha demostrat -amb el padró- que hi ha gent vivint-hi habitualment i que, per tant, no hi ha activitat turística, s'ha actuat. És la mateixa manera d'actuar que es va posar en marxa a Barcelona amb una promoció de 120 habitatges. En el cas barceloní, els jutjats estan intentant aclarir la validesa de la fórmula per revocar les llicències, tal com va informar Nació mesos enrere.
El cas de Lleida: xifres minses, absència de problemàtiques
Pel que fa a Lleida, el govern de Fèlix Larrosa (PSC) parteix del principi que a la seva ciutat no existeix un conflicte entre el dret a l'habitatge i el sector dels pisos turístics. Fonts de la Paeria estableixen que amb els 91 pisos que tenen actualment permís per operar no hi ha cap problemàtica. Tanmateix, reconeixen que el decret de la Generalitat i la voluntat de protegir-se de futures "possibles alteracions de la convivència veïnal" els ha portat a treballar una nova regulació municipal del sector. De moment, però, des del consistori lleidatà eviten marcar un posicionament del tot clar.
Si bé hi ha una retòrica permissiva, mentre el fenomen turístic tingui unes xifres minses respecte al conjunt de l'habitatge de la ciutat, es reserva la posició final del consistori per al moment en què avanci el debat municipal. Actualment, s'està treballant en el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i en els pròxims mesos es presentarà el text a aprovació inicial. "Atès que el POUM està en tramitació, no us podem concretar quines seran les regulacions específiques d'ús", resolen fonts oficials del govern socialista.
